Troben el cos d'un home que feia 15 anys que havia mort al seu domicili a València: «Mentre paguis, ningú es preocupa si estàs viu»

Al barri de la Fuensanta, a València, aquest diumenge al matí no es parla d’una altra cosa. La troballa de les restes òssies d’un home que feia almenys 15 anys que havia mort al seu domicili ha commocionat el veïnat, que ara busca explicacions al que ha passat. El cadàver correspon previsiblement a Antonio F., nascut el 1939, una persona que, segons els qui el van conèixer, era “discreta”. Diuen que no era gaire parlador, però tampoc es ficava en embolics. Tot i així, tothom havia notat la seva absència durant els darrers anys, fet que els va portar a pensar que la seva família l’hauria traslladat a una residència. Per dates, ara tindria 86 anys i hauria mort amb poc més de 70, si bé els resultats de l’autòpsia aportaran més detalls, també sobre la causa de la mort.

Que ja no visqués al barri és la teoria que comparteixen la majoria de veïns consultats aquest diumenge per Levante-EMV, del mateix grup editorial que Regió7, des de Rafael, que viu sota el pis d’Antonio i que va destapar la situació a causa d’unes filtracions d’aigua, fins als parroquians del bar situat al mateix carrer Luis Fenollet, on residia el difunt.

«No sabíem què havia estat d’ell, però en això és en l’últim que penses. Pensàvem que estaria en una residència, perquè això no t’ho imagines. És molt dur, és un cop», assenyala Miquel, un veí de l’edifici del davant. Ell i dos companys parlaven del succés quan van ser interromputs per aquest diari. «No es parla d’una altra cosa», confessen.

“Discret” i poc parlador

Cap d’ells no tenia una relació estreta amb Antonio F., que, segons relaten, va ser dels primers a habitar la finca on aquest dissabte es van trobar les seves restes, construïda fa mig segle. Recorden que era “discretet” i que “sortia de tant en tant i se’l veia, però parlava poc”.Rafael, el veí del pis inferior, en fa una descripció semblant. Explica que sortia poc i no era gaire parlador, però sí “bona persona”. El recorda anant “al seu aire” i “sense ficar-se amb ningú”.

Rafael explica que després de separar-se, va perdre el contacte amb els seus dos fills i “es va quedar sol”. En aquell moment li va perdre la pista. Fa “molts anys”, afegeix, la seva tia, que viu a l’onzè pis —el del davant d’Antonio F.—, va alertar d’una forta pudor, “però es va pensar que seria dels coloms que hi havia i no va venir ningú”, indica.

També havia considerat que potser era en una residència. De fet, quan a Rafael li comença a entrar aigua al pis procedent del número 12, el d’Antonio F., ni tan sols es planteja trucar al seu timbre. “No pensàvem que fos a casa, donàvem per fet que no hi era. Sempre ens hem preguntat què n’hauria estat. És molt fort, estem molt impactats”, explica al diari.

“Mentre paguis, ningú es preocupa de si estàs viu”

El propietari de l’habitatge va arribar a acumular un deute d’11.000 euros amb la comunitat, un passiu que, tanmateix, es va saldar després d’una demanda de l’administrador de la finca, que va acabar amb un embargament dels comptes d’Antonio F. Actualment, la despesa de comunitat és de 500 euros anuals, per la qual cosa durant 15 anys el deute hauria ascendit a 7.500 euros.

Des d’aquell embargament, els pagaments s’han mantingut al dia, presumiblement gràcies als ingressos de la seva pensió, que continuava cobrant tot i haver mort feia anys. Un fet sorprenent, ja que la Seguretat Social exigeix una acreditació de vivència als beneficiaris cada cert temps per seguir realitzant les transferències.

L’aspecte econòmic també era molt comentat aquest matí entre els veïns de la Fuensanta, que plantegen hipòtesis diverses. I també reflexions com la de Miquel i els seus companys de cafè, que lamenten que “si no hagués tingut diners al compte, sí que l’haurien trobat a faltar”. “El denunciarien per impagaments, però, en veure que hi havia diners al compte perquè seguia cobrant la pensió, ningú preguntaria més. Mentre paguis, ningú es preocupa de si estàs viu”, conclou.

Un got a la terrassa, clau per a la troballa

Va ser la pluja la que va destapar la troballa d’aquestes restes òssies. L’aigua va embussar la terrassa superior de l’edifici com a conseqüència d’un got que bloquejava el desaigüe, provocant una filtració al pis del difunt i, d’aquí, al de sota, el desè, on viu Antonio. Però l’aigua que hi arribava “no era normal”, recorda l’afectat, que assenyala que era “tèrbola, molt fosca i amb mala olor”.

Rafael explica que va trucar a l’assegurança, que li va comunicar que no podia actuar a l’immoble superior i el va remetre als serveis d’emergència. Llavors es van desplegar unitats de policia i bombers, que van accedir a l’habitatge per la finestra de la façana principal, utilitzant una escala mecànica extensible.

Les escenes van ser dures, diu Antonio, que assenyala que gairebé no quedava res del cadàver pel temps transcorregut. “Els va costar molt obrir la porta interior per la brossa acumulada. I ja no quedava res, només l’esquelet. Se’l van endur en dues bosses”, explica. Els primers indicis apunten a una mort per causes naturals, ja que el cos es trobava, encara amb roba, estès a terra a l’habitació.

En tot cas, serà l’autòpsia la que determini tant la causa del decés com el moment de la mort d’Antonio F. S’han pres mostres òssies per buscar pistes que aportin llum en tots dos sentits. Així mateix, un dels fills del difunt ja ha declarat aquest diumenge.

Les restes mortals van ser retirades, però la brossa continua al pis, propietat del difunt, fet que preocupa els veïns de l’edifici. “Aquest és el tema ara. Això és un niu i un focus d’infeccions; algú s’haurà de fer càrrec”, reclama Rafael.

Subscriu-te per seguir llegint