Drons, làser i bacteris acorralen els espoliadors d’arqueologia

La primavera passada, agents de la Guàrdia Civil van recuperar a Càceres 2.500 peces arqueològiques, principalment monedes, que datarien del segle I aC. Feia diversos mesos que un grup criminal feia remocions de terreny a l’interior dels jaciments arqueològics de Cáparra i Villasviejas del Tamuja. Venien les peces a través de xarxes socials, en grups tancats i especialitzats, a preus molt inferiors al valor en el mercat legal.

El grup criminal, format per sis individus que van ser detinguts, feia servir sofisticats aparells de detecció metàl·lica per fer escombrades sistemàtiques a l’interior de les zones protegides. Ho feien sempre en horari nocturn. "Estadísticament, la major part dels delictes es cometen de nit", assenyala Víctor Valero, comandant del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil, actualment treballant a Uafima, unitat adscrita a la Fiscalia de Medi Ambient.

En aquesta operació, batejada com a Tamussia, els agents van fer servir drons, les gravacions dels quals van ajudar a agafar in fraganti els espoliadors. És aquesta una de les eines tecnològiques, juntament amb les imatges en temps real preses per satèl·lit, que han arribat per facilitar la feina dels investigadors d’un delicte que és molt complicat de perseguir, ja que "no solament cal identificar qui ha comès l’espoli, sinó que has de posar en relació les peces intervingudes amb el jaciment i el mal causat al patrimoni històric. Si això no s’aconsegueix demostrar, només és un delicte de comerç il·lícit", explica Valero.

Una altra de les novetats que ajuden els investigadors és l’ús de làser i, en laboratoris especialitzats, l’estudi de bacteris, microorganismes que perviuen en ceràmiques recuperades, per exemple. "Amb el cultiu de bacteris de la zona i de la peça es pot establir el rang de temps en què es va produir l’espoli", assenyala sobre una de les últimes baules de la investigació.

Abans, però, cal agafar els espoliadors, cosa ja prou complicada en si. "La majoria de jaciments són en terrenys aïllats, d’accés difícil, i no hi sol haver testimonis. Hi ha jaciments, a més, que o no estan senyalitzats o no tenen vigilància. Ser-hi amb un detector de metalls comporta poc risc per a l’espoliador", comenta el comandant del Seprona, que s’encarrega de la protecció del patrimoni històric, ja sigui amb patrulles uniformades que participen en la prevenció, vigilància i també investigació de delictes contra jaciments com en l’àmbit provincial, amb equips propis que es fan càrrec d’aquesta mena de delictes.

Ordre de Pandora

Cada any, durant prop de dos mesos, s’intensifiquen els treballs de vigilància dins de l’Ordre de Servei de Pandora. En l’última edició, el 2024, aquesta operació d’Interpol contra el trànsit de béns culturals, coordinada per la Guàrdia Civil, va acabar amb la detenció de 80 persones i la confiscació de més de 37.700 obres d’art, objectes arqueològics i instruments musicals gràcies a la col·laboració de 22 països europeus i els EUA.

"Durant Pandora es coordinen les comandàncies de tot Espanya; cadascuna té els seus equips", revela el comandant sobre la vigilància dels espolis, que majoritàriament tenen com a destinació final el mercat il·legal tant nacional o internacional per a "col·leccionistes, antiquaris o persones privades amb determinat interès en aquesta mena de béns".

Les zones on més espolis es cometen són Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa, comunitats on hi ha una gran quantitat de jaciments. "La normativa d’Andalusia potser és la més restrictiva; per això hi ha més actuacions", revela l’alt càrrec de la Guàrdia Civil. Les peces surten del país "com qualsevol altra mercaderia, en equipatges, en paqueteria, com a mercaderia oculta". Per això els escàners dels aeroports també són uns facilitadors de potencials criminals. Recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va confirmar una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu de Madrid que multava un home amb 33.840 euros per haver intentat exportar als EUA mil monedes espoliades de jaciments arqueològics, entre les quals n’hi havia algunes de l’època romana o de la dels Reis Catòlics.

En aquest cas la sanció va ser només una multa, però els detectoristes poden arribar a ser condemnats fins i tot a tres anys de presó i un milió d’euros de multa per haver espoliat i malmès jaciments arqueològics.

Al nostre país ja n’hi ha hagut casos, com la condemna confirmada pel Tribunal Suprem a un subjecte que va espoliar durant anys un jaciment celtiber a la província de Saragossa. Coneguda com a Operació Helmet, ha sigut un dels grans èxits dels últims anys de la Guàrdia Civil, que va començar la investigació després de rebre la delació que se subhastaven a Alemanya uns cascos "únics" al món. "Vam aconseguir demostrar que procedien de la ciutat celtibera d’Aràtikos, destruïda per l’exèrcit de Roma entre els anys 74 a 72 abans de Crist.

Subscriu-te per seguir llegint