Rosalía t'ofereix feina: la nova estafa que fa servir la IA que et pot convertir en 'mula bancària'

Primer van ser els filtres i els deepfakes. Tots ells per fer bromes, embellir la gent o riure amb els amics. Tanmateix, s’han convertit en una arma de doble tall: els muntatges digitals són l’esquer perfecte per a les estafes. La intel·ligència artificial no només crea rostres o veus, també és capaç de generar mentides; mentides que poden costar molts diners a qui hi cau al parany. La més nova implica, entre altres rostres coneguts, la cantant de Sant Esteve Sesrovires Rosalía.

Imagina que aquesta mentida arribés en forma del teu famós preferit, oferint-te una feina molt senzilla i molt ben pagada. Això és exactament el que està passant a TikTok, on circulen vídeos manipulats de dones famoses a la plataforma: Rosalía, Georgina Rodríguez o la tiktoker Abril Cols són algunes de les cares conegudes que promocionen falses ofertes de feina.

Aquesta setmana, la plataforma de verificació de fets (fact-checking) Maldita.es ha informat sobre aquesta nova estratègia, basada en l’ús d’intel·ligència artificial per alterar digitalment vídeos que ja existeixen i així poder enganyar els usuaris que hi cauen.

Georgina, Rosalía o Melody

Per exemple, en un dels vídeos, una suposada Rosalía convida els usuaris a descarregar-se una aplicació que promet fins a 300 dòlars diaris (una mica més de 260 euros). El mateix procediment es repeteix amb la cantant Melody.

D'altra banda, Georgina Rodríguez suposadament afirma que l’espectador ha estat seleccionat per unir-se a una aplicació amb la qual pot guanyar diners veient i avaluant vídeos.

Maldita.es confirma que es tracta d’una estafa perquè els vídeos comparteixen patrons: “S’utilitzen sempre les mateixes gravacions per a cada celebritat, es repeteixen en bucle o es reprodueix el mateix àudio en vídeos diferents”.

Declaracions falses

En el cas de Rosalía, els verificadors expliquen que el vídeo “ha estat alterat per modificar el moviment dels seus llavis i crear declaracions falses”. La plataforma de fact-checking ha revelat que el vídeo original correspon a una publicació de Vogue Spain del 2023, on la cantant “analitzava els seus looks dels últims anys”.

El vídeo original de Georgina, per la seva banda, correspon a una publicació al seu compte oficial d’Instagram del 13 d’octubre de 2024, en què apareix cuinant una truita de patates. Tots aquests vídeos van ser publicats pel compte de TikTok @dr.clarabecker, que es va esborrar el passat dia 30.

Molts diners per poca feina

Aquest tipus de publicacions responen a una nova mena de frau laboral digital: els estafadors es fan passar per empreses conegudes i ofereixen molts diners a canvi de tasques molt senzilles.

Per cobrar, els usuaris han de fer un pagament previ a mode de dipòsit que, suposadament, serveix per “activar el compte” o “validar el perfil”.

En conseqüència, l’únic que passa és que els estafats acaben pagant per una feina que no existeix i, fins i tot, “poden acabar sent una ‘mula bancària’, una persona que ha estat reclutada per delinqüents per blanquejar diners d’origen il·lícit”.

A WhatsApp va passar una cosa semblant

Per desgràcia, no és la primera vegada que circulen ofertes de feina falses que poden semblar reals. El març de 2024, El Periódico, del grup editorial de Regió7, ja informava d’una nova estafa a WhatsApp en què els ciberdelinqüents es feien passar pel Departament de Promoció de TikTok.

El missatge, difós a través de la mateixa plataforma de missatgeria, prometia 40 euros diaris. A canvi, els usuaris havien de treballar des de casa i sense límit de temps. A més, l’oferta incloïa un cotxe Mercedes, valorat en 81.753 euros, a canvi de ser “soci de desenvolupament comercial”. Els Mossos d’Esquadra van confirmar a través de les xarxes socials que es tractava d’un frau.

Amb això, observem que aquest tipus d’estafes es repeteixen en el temps, però amb petites variacions. Tot i així, l’objectiu és el mateix: atreure víctimes amb ofertes difícils de rebutjar per aconseguir dades personals o pagaments avançats, que suposadament activaran el compte o validaran el perfil del nou empleat.

Com evitar aquest tipus d’estafa?

Per evitar aquest tipus d’estafa, Maldita.es recomana desconfiar de les ofertes de feina que no s’han sol·licitat; encara més si arriben per missatge de text o per xarxes socials.

La plataforma també explica que la redacció de l’oferta pot ser un altre indicador: si el text està mal escrit o falta informació sobre la suposada feina, l’oferta és sospitosa.

A més, la desconfiança ha d’augmentar si el salari és molt elevat, la feina és des de casa i no cal experiència prèvia.

Així mateix, quan la suposada feina consisteix a transferir diners d’un compte bancari a un altre, Maldita.es adverteix que “podríem convertir-nos en una ‘mula bancària’”.