Els catalans van ser els jutjats més restrictius en la protecció a denunciants per violència de gènere
La memòria de la Fiscalia de 2024 revela que la justícia aragonesa, balear o murciana va aprovar més del 80% de les peticions, mentre que les instàncies del territori no van passar del 47%
L'edifici dels jutjats de Sabadell / EP
R. TORTOSA
Els catalans van ser els jutjats de l'Estat que van rebutjar més peticions de mesures de protecció a denunciants de violència masclista, segons es desprèn de les estadístiques del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va recollir la Fiscalia espanyola en la memòria presentada l'any 2024.
Mentre que l'índex de concessió a damnificades radicades a comunitats autònomes com Aragó, Illes Balears o Múrcia va superar el 80%, la proporció al territori va ser notablement inferior, i ni tan sols va arribar a la meitat (47%). Només a Madrid es va registrar una xifra tan baixa com la catalana, d'acord amb els càlculs dels tècnics del CGPJ.
"Aquestes importantíssimes diferències", destaquen els responsables del Ministeri Públic, "podrien evidenciar un tracte desigual" per motius geogràfics. La justícia espanyola va incoar en aquell exercici 42.478 ordres de protecció, un 6,44% més que en la temporada anterior. D'aquest total, 27.545 (64,8%) eren dones espanyoles; amb altres nacionalitats, n'hi va haver 14.933 (35,2%). Quant a les perjudicades menors d'edat, es van comptabilitzar 907 afectades (2,1%).
La Fiscalia considera que les "mesures cautelars de caràcter personal" són "un instrument fonamental en la lluita per a l'erradicació de la violència de gènere". Així, quan s'ha constatat que hi ha un "risc objectiu" per a la víctima, "la imposició a l'agressor de les prohibicions d'aproximació o comunicació" prevé "la comissió de nous episodis violents", com afegeix el Ministeri Públic.
D'aquesta manera, es vol atorgar "seguretat a la dona i als seus fills i filles menors", alhora que se li permet "començar a establir les bases d'una vida independent, al marge del seu maltractador", especifica aquest organisme a la seva memòria de 2024.
En els casos més greus, per exemple, quan hi ha "reiteració delictiva", serà procedent "acordar la presó provisional", es recorda en aquest document. A les conclusions d'unes jornades d'especialistes celebrades fa un parell de cursos s'insistia als fiscals en "la necessitat de valorar el trencament de penes o de mesures cautelars" com un factor per formular sol·licituds més restrictives.
- Aliança Catalana irromp amb trencadissa a Berga
- El restaurant de Manresa que enamora els fans de l’arròs: 'Dels millors que he menjat”
- Lluïsa Aliste, alcaldessa de Cardona: «És un orgull poder dir que el meu avi va ser un miner de la mina de sal de Cardona»
- Identifiquen el cadàver d'un jove que va aparèixer ofegat amb un cinturó de pedres en una cala de Lloret de Mar el 2018
- Retencions quilomètriques i accidents marquen el primer dia d’operació sortida del pont a la Catalunya central
- Gran preocupació entre els passatgers del bus urbà per l'incivisme de grups d'adolescents a Manresa
- Dotze sirenes alertaran la població en cas que es trenqui la presa de la Baells: 'Seria molt improbable, però el risc 0 no existeix
- Les fires i festes que no et pots perdre aquest Pont de Desembre
