Les incògnites que l'entorn de les nenes mortes a Jaén veu en el cas: dels "missatges ben escrits" a "un arbre molt alt"

“Hi ha alguna cosa estranya”. La frase es repetia aquest dimarts al matí com un mantra a les portes de l’IES Juan del Bosco de Jaén entre els companys i professors de la Sharit, de 16 anys, una de les dues joves que es van suïcidar el passat dissabte. “És que no quadrava. Era una nena molt alegre, se la veia feliç; el divendres mateix havia estat amb les seves companyes pentinant diverses senyores”, recorda una professora del centre, on la Sharit estudiava un mòdul d’Estètica i Bellesa.

El mateix mòdul que la Rosmed (15 anys), la seva amiga de l’ànima, va començar aquest setembre, però va abandonar al poc temps. Ella tenia antecedents de depressió i diversos protocols oberts en centres anteriors per autolesions. “La Sharit tenia la necessitat d’ajudar-la, tenia un gran cor”, deia el seu pare afligit dilluns a les portes del tanatori, on insistia, com en els últims dies, que havien de ser “terceres persones”, que hi havia coses que no quadraven, una teoria que defensaven avui amics i professors —que van guardar un minut de silenci per les seves companyes a les portes del centre— i que qüestiona la versió policial.

Els investigadors de la Policia Nacional, que aquest dimarts han pres declaració a familiars i amics, a més d’investigar els mòbils i ordinadors de les joves, només investiguen de moment la hipòtesi del suïcidi. A més que els cadàvers de les nenes no presentaven signes de violència, l’autòpsia va ser concloent en aquest sentit, segons fonts properes a la investigació. Els agents, que desmarquen aquest cas d’un possible ‘bullying’ patit per les joves, consideren com a tesi principal que una d’elles hagués convençut l’altra de suïcidar-se juntes.

Els familiars i amics de les adolescents plantegen, però, diversos dubtes:

“Per què es va acomiadar d’ella si estaven juntes?”

A les 21.41 hores, moments abans de suïcidar-se, la Rosmed va enviar un missatge de WhatsApp a la Sharit on li mostrava la seva intenció de treure’s la vida. “Gràcies per cada somriure compartit, per cada secret confiat, per ser el meu refugi, la meva companyia, la meva germana escollida… acomiadar-me fa més mal del que imaginava…”, deia el missatge.

A aquella hora, sostenen els familiars, les dues joves ja portaven una estona juntes, ja que havien quedat per donar una volta. “Per què es van escriure llavors?”, es pregunta l’Alexander, que també considera una “incongruència” que la seva filla, en lloc de respondre a la Rosmed, li enviés minuts després un missatge al seu nòvio per deixar la relació.

Un ram de flors recorda el lloc on van ser trobats els cadàvers de les joves al Parc de la Concòrdia de Jaén.

“Elles no escrivien així”

Els pares de les dues, d’origen colombià, asseguren que hi ha alguna cosa estranya en la manera com estaven escrits els missatges de comiat que van enviar les joves: perfectes, amb accents i tots els signes de puntuació, “quan els joves d’ara no escriuen així”. “És que és veritat, la Sharit no escrivia d’aquesta manera”, comentava aquest matí una amiga de la jove a les portes del centre, on estudien centenars d’adolescents tant de Batxillerat com de diferents mòduls. “No m’ho crec que s’hagués suïcidat”, deia taxativa.

“La Sharit va sortir de casa havent fet els deures”

Cap dels amics i familiars de la Sharit va veure cap indici en els últims temps que la jove, que “estava en el moment més feliç de la seva vida”, volgués treure’s la vida. “Quina nena que es vol suïcidar surt de casa havent fet els deures?”, es preguntava ahir la seva mare. Moments abans que la seva amiga Rosmed li enviés el missatge de comiat, recorda la seva família, la Sharit en va enviar un al seu pare transmetent total normalitat: “Papi, hola. Ens hem comprat unes llaminadures, una ampolla d’aigua… Fa vent, però és suportable. Estem bé…”. “Mai va tenir problemes d’autoestima, ni depressió”, afirmen en el seu entorn més proper.

“L'arbre era molt alt”

Aquesta és una altra de les teories que manejava el pare de la Sharit, que després de dues hores i mitja de recerca va ser qui va trobar el cadàver de les dues joves al cèntric Parc de la Concòrdia. Allà, entre la penombra, les joves van ser trobades mortes penjades i els cadàvers “estaven agafats de la mà”. “L’arbre era molt alt perquè elles hi puguessin soles”, defensava l’Alexander.

El Ministeri de Sanitat ofereix a la ciutadania la Línia 024, un servei d’atenció telefònica per a persones amb pensaments suïcides, ideacions o risc de conducta suïcida, així com per als seus familiars i persones properes. Aquest servei és confidencial, gratuït i està disponible les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

Subscriu-te per seguir llegint