Acomiaden un treballador per negar-se a fer la pausa de l'entrepà: la justícia avala l’empresa

Un treballador de la indústria siderúrgica ha estat acomiadat de manera procedent per un motiu tan sorprenent com clar: es negava sistemàticament a fer la pausa obligatòria de quinze minuts per esmorzar. El cas ha generat debat i ha acabat als tribunals, amb una resolució clara: el Tribunal Superior de Justícia de La Rioja (TSJ) dona la raó a l’empresa.

L’operari, amb 20 anys d’antiguitat, va comunicar el 2023 que volia acabar la seva jornada a les 15.00 h, i no a les 15.15 h, com marcava l’horari oficial. El quart d’hora de diferència corresponia al descans de l'entrepà, una pausa que el treballador es negava a fer. El problema: a la siderúrgica havia signat un acord amb els sindicats el 2008 que establia que aquesta pausa no compta com a temps efectiu de treball.

Una pausa obligatòria per llei (i per seguretat)

La direcció va recordar reiteradament al treballador que la pausa no només estava prevista al conveni, sinó que era obligatòria en jornades de més de sis hores consecutives, tal com marca la normativa de prevenció de riscos laborals. Ignorar-la podia comportar responsabilitats greus per a l’empresa.

Malgrat els advertiments i diverses converses, l’operari va mantenir la seva postura. El conflicte es va cronificar i va acabar amb l’acomiadament disciplinari.

El tribunal ho deixa clar: acomiadament procedent

El TSJ de La Rioja ha confirmat que l’acomiadament és procedent, en entendre que el treballador va cometre un incompliment greu de les seves obligacions laborals. La sentència destaca la importància de respectar tant els acords col·lectius com les normes de seguretat i salut laboral.

Aquesta qualificació no és menor:

- Acomiadament improcedent: 33 dies d’indemnització per any treballat (fins a 24 mensualitats).

- Acomiadament procedent: 20 dies per any (màxim 12 mensualitats).

En aquest cas, el treballador veurà reduïda de manera significativa la indemnització.

Què és el "descans de l'entrepà"?

L’article 34.4 de l’Estatut dels Treballadors estableix que, si la jornada continuada supera les sis hores, cal fer una pausa mínima de 15 minuts. Només es considera temps de treball efectiu si així ho diu el conveni o el contracte. A la siderúrgica de Logroño, el conveni és clar: no compta, i per això s’ha d’allargar la jornada.

Un avís per a treballadors i empreses

La sentència envia un missatge clar: les pauses obligatòries no són opcionals. Negar-se a complir-les pot tenir conseqüències greus, fins i tot l’acomiadament. El cas reforça la posició de les empreses quan actuen d’acord amb la llei i amb els pactes sindicals, i recorda als treballadors la importància de conèixer —i respectar— el marc laboral vigent.