El cellers Torelló, convertits en hospital de campanya per l'accident de Gelida: "Hi havia molta gent espantada"

La família Torelló va ser la primera a poder atendre les 41 persones, segons l’última xifra aportada pel Sistema d’Emergències Mèdiques, que van quedar afectades en el descarrilament d’un tren de la línia R4, a l’altura de Gelida, en direcció a Barcelona. «Vaig sentir un cop, però com cada dos per tres rebenten rodes de camions a l’autopista [que circula en paral·lel a les vies del tren], no li vaig donar gaire importància», recorda aquest matí de dimecres la presidenta de l’empresa familiar, Ernestina Torelló, l’única integrant de la família que estava en aquell moment als cellers, a escassos metres d’on el comboi de Rodalies va col·lidir amb un talús.

«De seguida em van trucar de Bombers, Mossos, etcètera. Però abans que pogués obrir-los les portes ja havien entrat a la finca», recorda Ernestina, de 83 anys i presidenta dels cellers Torelló. En pocs minuts també va arribar molt de pressa des de Barcelona el seu net, Paco Torelló, que es va trobar amb un hospital de campanya a la masia que la família té entre els municipis de Gelida i Subirats des de fa 75 anys.

«Com que estàvem aquí i estava plovent, vam obrir les portes i tothom cap endins», explica el Paco. «Sabien el que feien perquè de seguida tenien tres zones diferenciades», segueix Ernestina, des del saló de la seva masia, amb tots els mobles encara apartats per deixar espai per als ferits.

El funcionament va ser sistemàtic: a la petita entrada a l’immoble es va atendre els ferits més greus; a la primera sala de la casa, els pacients que necessitaven atenció urgent però que estaven en estat menys greus; i finalment les persones que anaven al comboi i van necessitar atenció psicològica. «Hi havia molta gent espantada», ha recordat Ernestina.

«Vam ajudar tot el que vam poder, retirant els mobles i obrint la casa, però la feina la van fer d’altres», remarca el Paco, que no dubta a lloar la feina de tots els efectius que es van acostar fins als cellers. «Hi va haver molt ordre i tot va ser molt ràpid, l’execució va ser perfecta», assegura el Paco.