Desemparada i amb un deute de gairebé 23.000 euros: obliguen una jubilada a tornar la pensió per culpa del seu fill empadronat

Virtudes, una jubilada de més de 65 anys, cobrava des del 2015 una pensió no contributiva per manca d’ingressos (una ajuda destinada a persones amb rendes molt baixes). El problema va arribar quan l’Administració va detectar que el seu fill constava empadronat al seu domicili des del 2020. Tot i que ella assegurava que ell no hi vivia (teletreballava i residia en un altre lloc), el simple fet de figurar al padró va fer que els seus ingressos es comptessin com a unitat de convivència.

El 2023, els serveis socials de la Junta de Castella i Lleó van revisar l’expedient i van concloure que, sumant els ingressos de mare i fill, se superava de llarg el límit d’ingressos permès per mantenir la prestació. La decisió va ser contundent: extingir l’ajuda i exigir el retorn del que consideraven cobrat indegudament des del 2020. La factura final: 22.918,80 euros.

Als tribunals per demostrar que el fill no hi vivia

La dona va portar el cas als tribunals, defensant que el seu fill només hi estava empadronat “per tràmits” i que, en realitat, no residia a casa. Va aportar documents com reintegraments bancaris i compres per provar-ho, però el tribunal els va considerar insuficients perquè no eren proves “fefaents” ni prou concloents per desmuntar la presumpció de convivència.

Resolució final: el Padró Municipal pesa més que el teletreball

El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó va acabar donant la raó a l’Administració: el Padró Municipal és un document públic que acredita residència habitual i, si no s’aporta una prova molt clara en contra, s’entén que hi ha convivència i unitat econòmica. Fins i tot el fet que el fill teletreballés no va servir per anul·lar aquesta presumpció. Conseqüència: Virtudes ha de retornar íntegrament els gairebé 23.000 euros.