Happy slapping o bufetada feliç: Una forma de ciberassetjament cada cop més estesa entre adolescents

La violència juvenil té un greu impacte en el desenvolupament físic i psicològic i en el funcionament social de l'individu; com informa l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Però, en l’actualitat, a la violència juvenil se li ha de sumar una forma de mostrar-se que cada vegada està més present en l’entorn escolar i digital: el happy slapping.

El terme happy slapping (bufetada feliç) va néixer al Regne Unit l’any 2005. Tot i que el nom d’aquest tipus de violència conté la paraula feliç, en ell s'amaga un fenomen que s'ha anat estenent a Espanya durant els últims anys: la gravació i difusió de continguts violents per ser difosos a les xarxes socials. Un cas il·lustratiu és el succeït a Sant Joan de Vilatorrada, on un menor és agredit violentament al carrer mentre altres individus enregistren els fets.

Aquest sorgeix en un context d’accés a les xarxes socials i dispositius mòbils a una edat molt primerenca. Des del ministeri de l'interior, van comunicar a finals de març que la Policia Nacional i FundacióSOL llençaven una campanya de conscienciació sobre els perills del happy slapping. A més, detallaven que més de la meitat dels delictes d’assetjament entre menors es difonen a les xarxes socials, on la violència no només s’exerceix, sinó que també es grava i es viralitza.

Per aquesta raó, com bé informa Save the Children, aquest tipus d'agressió es relaciona directament amb el cyberbullying (o ciberassetjament). I, aquesta, afecta encara més a la víctima saben que l’agressió es produeix entre iguals: en un 61% dels casos els agressors són amics o companys.

Específicament, “s'estima que 76.643 joves a Espanya van patir happy slapping durant la seva infància. L'edat mitjana en la qual ho van patir per primera vegada va ser als 14 anys i, tal com succeeix en el ciberassetjament, la persona que sol causar la violència és un company o amic del col·legi. No obstant això, també destaquen altres persones responsables, com per exemple exparelles o familiars”, exposa Save The Children.

Pel que fa a les xarxes socials on aquests continguts prenen presència, la fundació ANAR en un informe publicat el 2025 assenyalava que les aplicacions on predomina el happy slapping són WhatsApp (66,4%), Instagram (50,5%) i TikTok (49,5%).

L’estudi de l’evolució de la violència a la infància i adolescència a l'Estat segons les víctimes (2009-2016), ja advertia fa uns anys que “les TIC han produït un canvi radical en els hàbits, especialment en l'adolescència i la seva manera de relacionar-se. La violència a través de les TIC s'ha dut a terme de forma més habitual entre agressors de violència extra familiar i en violència entre iguals.

L’exposició pública no només converteix el dany a la víctima en un fet visible i àmpliament difós, sinó que també pot propiciar noves agressions.