Com pot Mango evitar una crisi per la detenció de Jonathan Andic? El llegat del pare, una estratègia «intel·ligent» i la inèrcia del consumidor

Dies després de morir Isak Andic a Montserrat, el multimilionari fundador de Mango, l’empresa va deixar clar que posaria tots els esforços perquè la marca no naufragués a causa d’aquell revés. L’aposta «per la professionalització i la implementació de les millors pràctiques en governança corporativa són la millor garantia per donar continuïtat al Pla Estratègic que marca el full de ruta de Mango en els pròxims anys», manifestava el comunicat que anunciava que Toni Ruiz, conseller delegat, assumiria (temporalment) la presidència de la cadena. «Tenim un full de ruta clar i enormes oportunitats al davant», va afegir el directiu quan el càrrec es va fer permanent. «Les pàgines més brillants de Mango encara estan per escriure», prometia ell mateix un any després, en l’aniversari del succés.

Les xifres li han donat la raó: fins i tot sense el fundador al capdavant i encara amb les greus acusacions que el seu fill (i vicepresident de la cadena) podia tenir alguna cosa a veure amb la seva mort, Mango va convertir el 2025 en el millor any de la seva història, financerament parlant i des de la perspectiva del negoci. Ahir l’empresa no va dir res sobre la detenció de Jonathan Andic com a presumpte homicida del seu pare, però tampoc hi ha massa dubtes entre les diverses fonts consultades per EL PERIÓDICO que el negoci continuarà resistint igual de bé que fins ara.

«Una cosa és quina afectació pot tenir en l’alta esfera catalana, empresarial i comercial, la figura del fill d’Isak Andic, que sens dubte quedarà tocada; l’altra és si això afectarà les vendes de Mango, i jo crec que no», aposta David Espinós, consultor en comunicació i soci fundador de Khimera.

Basa la seva tesi en cinc arguments. Un, molta gent no sap qui són els propietaris de les grans empreses. Dos, la rapidesa amb què caduquen avui dia els escàndols. Tres, el poc que acaben influint realment aquests rebomboris en les decisions dels consumidors, que continuen comprant determinats productes (per exemple tecnològics) tot i saber que no són sostenibles o no són ètics quant a les condicions de fabricació. Quatre, que la família ha mantingut la imatge d’unitat i el missatge de suport a l’acusat en tot moment, cosa que ajuda enormement la reputació de la marca. I cinc, la feina feta, efectivament, pel que fa a la professionalització de l’empresa i a la separació entre propietat i governança.

Aquest és, de fet, el gran llegat d’Isak Andic, que va començar a teixir aquesta estructura fa aproximadament deu anys, quan va tornar a agafar les regnes de Mango després d’un intent de retirada i va fitxar Toni Ruiz com a potencial futur director general. En aquest temps, a més, va posar les bases d’un consell d’administració en què ja hi ha més consellers externs que interns (membres de la família i directius de Mango), fet que atorga fiabilitat i estabilitat a la marca.

L’actitud de Mango davant la crisi

I a tot això s’hi suma que han pres «una postura molt clara i molt intel·ligent» davant la crisi que podria haver desencadenat el paper de Jonathan Andic en la mort del seu pare: «Col·laborar amb la justícia, manifestar que creuen en la seva innocència i repetir una vegada i una altra el missatge que continuen treballant per als seus clients», explica Espinós.

«Qualsevol crisi afecta la reputació i la imatge d’una marca en la mesura que la situació s’allarga en el temps: quan hi ha exposició mediàtica i a les xarxes constant, l’impacte és claríssim», opina Josep Maria Brugués, professor del màster en comunicació política i institucional de la UPF-Barcelona School of Management. «El sector del comerç depèn majoritàriament del producte, del preu o de l’experiència de compra; la gent no està tan pendent de la vida privada dels propietaris, ara bé, si la cosa s’allarga…», prossegueix. Més encara, insisteix, davant unes noves generacions que tenen cada vegada més en compte els valors que hi ha darrere de les marques.

La seva tesi, tanmateix, és que tot dependrà de com gestioni la companyia la comunicació d’aquesta crisi. La seva lectura és que han optat pel perfil baix i per no afegir més elements als que ja estan apareixent. El seu consell és que continuïn separant tant com puguin la situació familiar de la situació de l’empresa, i que s’anticipin a un risc reputacional no tan fàcilment controlable: el que diguin els dependents i les dependentes de les botigues aquests dies en les converses banals que mantinguin amb els clients.