Els Mossos creuen que hi va haver un forcejament entre els Andic davant del punt de la caiguda a Collbató

La jutgessa de Martorell té damunt la taula diversos indicis que apuntarien que la mort d’Isak Andic, fundador de Mango, podria ser “no accidental” i que hi hauria “una participació activa i premeditada per part de Jonathan Andic”. Els Mossos d’Esquadra van més enllà i creuen que hi va haver un forcejament entre pare i fill davant del punt de la ruta de Collbató per on va caure Isak Andic des d’una altura de 120 metres.

Els agents es basen en els informes tècnics presentats per la Unitat de Muntanya de la policia catalana, que “descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o d’una ensopegada”, segons va indicar la jutgessa en la seva interlocutòria de presó amb fiança. Per això, els agents han examinat al mil·límetre la zona de la caiguda, així com la petjada trobada en aquell punt, tant la seva profunditat com la seva posició. La seva conclusió és que la marca va ser deixada per Isak Andic abans de caure pel barranc i que, per les seves característiques, sembla ser producte d’un suposat forcejament.

Per la seva banda, els advocats de Jonathan Andic, encapçalats pel penalista Cristóbal Martell, també presentaran un informe pericial sobre la caiguda i les petjades trobades a prop del lloc dels fets, i sobre si aquestes marques són compatibles amb les lesions que presentava el cadàver.

Refregament més que relliscada

Per arribar a les seves conclusions, la policia ha utilitzat una de les sabatilles esportives que portava aquell dia l’empresari per recrear la petjada. En aquest sentit, els agents subratllen que, per la profunditat de la marca, es correspondria més amb un refregament contra el terra “en ambdós sentits (davant-darrere)” i durant més temps que el que s’aconsegueix únicament amb una relliscada, que seria més superficial. Per aquest motiu, creuen que la petjada seria de l’empresari i que l’hauria deixat marcada en un suposat forcejament.

Els investigadors entenen que la petjada coincideix amb el calçat d’Isak Andic i que aquesta és més profunda i va requerir més temps de fer-se que una relliscada, que seria més superficial

Tanmateix, per a la defensa de Jonathan Andic, la petjada no és un element clau, ja que subratllen que per aquell mateix escenari van passar diverses persones el matí del 14 de desembre de 2024, quan va tenir lloc la caiguda, i les marques podrien pertànyer a alguna d’elles. En concret, van ser al lloc dels fets des del mateix acusat fins a dos excursionistes amb qui es va trobar Jonathan després de la caiguda mortal i diversos agents de la policia local que van ser els primers a arribar a la zona.

10 simulacres

Els informes tècnics fotogràfics lliurats per la Unitat de Muntanya es van fer el mateix 14 de desembre i el 10 de febrer. En les imatges recollides es podia apreciar un detall del suposat punt d’inici de la caiguda, amb una “possible relliscada”, i la jaqueta del difunt més avall, en un desnivell de quatre metres d’amplada una mica relliscós que acaba en una obertura entre la vegetació des d’on s’accedeix al precipici.

La defensa nega que la petjada sigui un element clau i assenyala que podria pertànyer a alguna de les diverses persones que aquell matí eren al lloc dels fets

La policia va realitzar fins a 10 simulacres, tant de la caiguda com d’aquesta petjada trobada al punt d’inici. Juntament amb els dubtes sobre la petjada trobada, van concloure que es tracta d’“un camí que no presenta cap dificultat i que no requereix un calçat específic” i que l’únic punt amb “exposició a caiguda” és per on es va precipitar el fundador de Mango.

Confusió d’aparcament

Un altre dels elements que van cridar l’atenció dels investigadors van ser les contradiccions en els detalls que va mantenir Jonathan Andic en les seves dues declaracions: la del 14 de desembre —poc després del succés, quan es trobava en estat de ‘xoc’—, i la del 31 de desembre, dues setmanes després dels fets. Entre una i altra va confondre l’aparcament on havia estacionat el seu 4x4, un Mercedes G63 AMG, cosa que va fer saltar les alarmes dels agents.

A la zona hi ha dues zones d’aparcament: una a prop de les coves del Salnitre que no sempre està oberta, ja que s’hi han registrat despreniments de roca, i una altra més avall, a prop de Collbató. El primer aparcament es troba a 20 minuts a peu del lloc de l’accident.

Visites a Montserrat

Aquesta confusió va portar la policia a examinar la tecnologia interna del vehicle, la Identitat Internacional d’Equip Mòbil (IMEI), per concloure que, “abans del dia dels fets, ja havia acudit al mateix lloc”. En la seva declaració del 31 de desembre, Jonathan va admetre que havia anat a revisar el sender en una ocasió uns “15 dies abans” de la caiguda. Els Mossos, però, van constatar que hi havia anat tres vegades: els dies 7, 8 i 10 de desembre.

Més enllà d’això, els investigadors també van examinar els sistemes de control de les zones de baixes emissions a l’entrada i sortida de Barcelona per conèixer els dies en què l’acusat havia sortit amb el seu cotxe, alhora que van revisar les càmeres de videovigilància “del trànsit a la localitat de Collbató” per determinar quan hi va arribar. En aquest sentit, fonts de la defensa de Jonathan Andic mantenen que va anar dues vegades (i no tres) a Montserrat per preparar l’excursió amb el seu pare perquè volia reconciliar-s’hi i descartar problemes al sender derivats dels despreniments registrats a la zona.

Subscriu-te per seguir llegint