La droga «flakka» irromp a Espanya amb efectes devastadors i xarxes de narcotraficants sofisticades

Aquest mes de maig, quan els guàrdies civils de la Unitat d’Investigació de Sagunt (València) revisaven les fitxes dels detinguts en el seu últim cop contra el narcotràfic, els costava reconèixer-ne alguns; tal era el deteriorament de les seves faccions només dos anys després de posar per a les fotos policials. A la vista hi havia un dels efectes del consum continuat d’Alfa, també coneguda com a flakka.

Una recent operació de la Guàrdia Civil a la Comunitat Valenciana contra el tràfic d’aquesta droga sintètica ha comportat 32 detencions, la confiscació de quatre quilos de cristalls amb aparença de sals de bany (la major aprehensió fins ara)… i una alerta interna llançada als canals de l’institut armat sobre la irrupció d’aquesta substància a Espanya.

El seu consum continu provoca un greu deteriorament físic i mental en els addictes.

N’hi ha més al mercat del que se suposava des que, el 2011, els experts de la plataforma Energy Control la van detectar per primera vegada. L’alerta interna de la Guàrdia Civil mostra com detectar-la i parla del seu camuflatge en enviaments de paqueteria. L’Alfa-PVP, que és el seu nom tècnic, una catinona que s’ha fet sobtadament visible amb la interceptació de 54 enviaments i quantitat suficient per distribuir més de 300.000 dosis de 15 mil·ligrams.

Sobre els efectes de la flakka també havia advertit el Pla Nacional sobre Drogues el 2017, en un altre dels seus repunts a Espanya, i avui en parla l’actitud dels detinguts, tots ells consumidors. «Alguns t’estan mirant, però no et veuen. Estan com mirant a l’infinit…», relata un dels agents que han fet aquesta confiscació rècord. La DEA nord-americana té descrites la paranoia, les autolesions i la hipertermia entre els seus efectes, a més d’advertir que el llindar de la dosi mortal és molt baix. La denúncia dels pares d’un jove consumidor va permetre estirar el fil: la flakka li estava causant greus problemes mentals.

Multiplicador nerviós

Hi ha un tipus de xarxa narco europea, més sofisticada i lleugera que els càrtels clàssics americans que fan grans enviaments marítims de cocaïna. La seva mercaderia és més petita, però molt lucrativa. Cada enviament, però, és substancial malgrat la seva mida reduïda. Els quatre quilos de flakka que han aflorat en la investigació de la Guàrdia Civil equivalen en potència i valor a 35 quilos de cocaïna.

La policia alerta de la dificultat de detectar-la en la ingent quantitat de paquets de venda en línia. Es tracta d’una droga de luxe. El camell l’adquireix a una mitjana de 13 euros el gram, segons experts consultats, però pot vendre als seus clients aquest mateix gram per entre 100 i 150 euros.

La flakka circula a Espanya en circuits molt tancats, vinculats a festes privades amb jocs sexuals o orgies, principalment gais, i a certes modalitats de prostitució. La droga extrema la sensibilitat de les terminacions nervioses, multiplicant les sensacions. Per això l’escullen.

Venda clandestina

En els casos coneguts policialment fins ara, tots els qui venen també són consumidors. I coneixedors de trucs per ocultar la seva identitat de compradors: utilitzen telèfons alternatius, paguen amb criptomoneda, envien encarregats, o mules, a recollir el paquet perquè sigui un altre qui quedi enregistrat per les càmeres…

És un tràfic privat, discretíssim. Qualsevol que estigui recollint un paquet en una bústia d’una benzinera, o en el punt de lliurament del garatge d’un centre comercial, pot estar rebent un enviament de droga sintètica. La trama que ha destapat la Guàrdia Civil enviava la substància dins d’embalatges de videoconsoles, ornaments de Nadal, material elèctric…

No tenia sentit que, per adquirir una garlanda lluminosa d’avet nadalenc, els clients recorreguessin a una web polonesa. Gairebé tot el mes, és una web normal, però durant quatre o cinc dies s’obre una finestra especial per a iniciats. Reben un SMS. Poden entrar a comprar. No veuen el venedor, ni el venedor sap res d’ells: s’encarrega, es paga amb cripto, es rep el paquet; punt final.

Amagatall perfecte

La Guàrdia Civil ha demanat, a través d’Interpol, el tancament d’aquesta i altres webs. I la policia polonesa busca el laboratori que els subministra Alfa. Una investigació laboriosa: aquest laboratori pot canviar de casa, de ciutat, de país, en una simple furgoneta. El cop policial a la flakka que entra a Espanya per València esquiva un dels grans problemes de la nova lluita contra el narcotràfic. No és l’agressivitat creixent dels narcos, ni les narcolanxes, sinó l’amagatall en la missatgeria de milions de paquets de venda en línia d’una marea no quantificable d’enviaments de droga.

El 2024, aquesta extensa capil·laritat va suposar a Espanya 1.216 milions d’enviaments, la majoria de compres i vendes per internet, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. És fàcil colar droga en pols o sals —més que la que es presenta en pastilles— o substàncies líquides entre l’enorme circulació de paquets de mercaderia legal; sempre hi ha algun racó a l’embalatge on amagar la flakka i altres estupefaents.

La policia polonesa busca el laboratori que subministra Alfa als camells. Una investigació laboriosa: aquest laboratori pot canviar de casa, de ciutat, de país, en una simple furgoneta. «I només uns pocs es controlen amb escàner», lamenta un veterà de la lluita antinarco de la Policia a la Costa del Sol. Recorda aquesta font l’alarma que va suposar la campanya d’enviament de bales en sobres el 2021. Els sindicats de la paqueteria i Correus admeten que, amb un trànsit tan massiu, només un 4% dels enviaments passen per un escàner.

La màquina «pot detectar droga en pols, com l’MDMA o la cocaïna, perquè diferencia densitats, que es veuen a la pantalla amb colors», explica aquesta font. El problema és l’aleatorietat: el remitent juga a la loteria en enviar. Si li intercepten la càrrega entre milions de paquets, és poc el que perd i molta la dificultat de trobar-lo.

Petits enviaments, moltes dosis

La majoria de paquets comercials que reparteixen Correus i plataformes de missatgeria pesen menys de dos quilos. I el tràfic en línia de droga mou càrregues poc rellevants, tot just grams, per no superar el límit penal en cas d’intercepció. A Espanya, la tinença o l’enviament de més de 0,3 grams de metamfetamines o de catinones com la flakka és, per a l’Institut Nacional de Toxicologia, un indicador de narcotràfic.

Enviaments més grans d’aquestes drogues noves, de 30 grams, són per a la Guàrdia Civil de «notòria importància»: equivalen a 750 grams de cocaïna a efectes penals.

La «notòria importància» introdueix un agreujant a l’hora de jutjar el narco. Segons l’aplicació que en fa el Tribunal Suprem, és de «notòria importància» tota quantitat de droga en un sol lot susceptible de ser dividida en almenys 500 dosis personals. Trenta grams de flakka donen per repartir... a 2.000 addictes.

Subscriu-te per seguir llegint