«Menys l’os i el mar, la Catalunya central ho té tot»

Francesc Coll parla amb la calma i el coneixement de qui porta dècades llegint el territori. Substitueix Jordi Carrasco en el càrrec, i dirigeix una vuitantena d’agents. En pocs anys hi haurà el doble d’efectius.

Com afronta el repte?

Amb molta il·lusió, perquè és un moment molt important pel cos. No només de dimensionar, sinó també d'assumir i desenvolupar competències que fins ara teníem però que per manca de recursos potser no hi arribàvem. La protecció del medi ambient és una feina que tenim encomanada des del 2003, però serà amb aquest dimensionament que podrem treballar-la bé.

Ha canviat molt la feina?

Ha canviat la nostra feina, ha canviat la normativa mediambiental, que s'ha multiplicat de manera exponencial, i el paisatge humà a la natura també ha canviat absolutament. D'aquella part de la feina més bucòlica, més contemplativa, hem passat a respondre incidències cada dia del 112, a totes les comarques, d'una manera intensíssima. Tota aquesta protecció del medi ambient necessita molta intervenció nostra, sobretot allà on hi ha més persones.

Per què allà on hi ha més gent?

Les persones som les que intervenim sobre la fauna, sobre la flora. El medi natural es regularia sol si no hi hagués l'home, això queda claríssim. On tenim més feina? Allà on hi ha més persones i activitats, perquè hi ha unes regulacions per fer compatible el gaudi del medi amb la seva preservació. Aquesta és la clau.

Parlem de sostenibilitat, doncs.

Exacte. Hem de poder gaudir del medi natural i dels recursos naturals, l'aire, l'aigua, el sòl, com a éssers humans, i hem de fer-ho d'una manera que permeti que les properes generacions també en puguin gaudir. Això és el que busca la normativa de preservació mediambiental a tota Europa. Preservació més que no pas protecció.

S'hi suma el desconeixement creixent de la natura.

És desigual. Hi ha persones de l'àmbit urbà que tenen un gran coneixement del medi natural. Però en termes generals, sí que es percep una visió urbana que el medi natural és un lloc d’esbarjo, sense normes. Cal que la gent sàpiga que el medi natural té uns habitants humans, normalment propietaris dels terrenys, dels boscos, que han de fer-hi activitats. El simple fet de mal aparcar un vehicle pot estar perjudicant el pas d'un tractor o d'un camió de bombers.

Com és la Catalunya Central des del seu punt de vista professional?

Molt completa. Mosaic agroforestal, comarques rurals i comarques amb molta població, espais emblemàtics com Montserrat o el Pedraforca, alta muntanya, neu, rius... Des de la nostra feina: incendis, caça, pesca, circulació motoritzada, activitats industrials, ramaderia i espècies protegides com el llop. Menys l'os i el mar, ho tenim tot!.

Com es compatibilitza la protecció del medi amb els interessos humans, que sovint no coincideixen?

Els agents rurals ho tenim molt clar: nosaltres només protegim el medi de les agressions il·legals. I tenim un avantatge: com que coneixem el medi que hem de protegir, el podem protegir millor. No pots protegir la nidificació del trencalòs si no saps on té el niu. Nosaltres ho sabem.

La proximitat amb el territori és, doncs, clau.

Absolutament. Tenim tracte diari amb caçadors, pescadors, excursionistes, pagesos, ramaders... Si hi ha una associació excursionista, el president ja té el telèfon del cap de zona. Coneixes el que has de protegir, i com que ho coneixes, ho pots protegir millor.

Com haurà canviat el cos d'aquí a quatre anys, quan acabi el pla estratègic?

Tindrem més agents, cobrirem més horari, podrem fer més feina. A més, s'estan reforçant els recursos materials i tecnològics: la unitat canina, la unitat d'antifurtivisme, la unitat de treballs verticals de suport de muntanya, drons, càmeres...

Quina és la feina que us demana més recursos en aquest moment?

Estem enviant agents matí, tarda i nit al Vallès per a la contenció de la pesta porcina africana. Paral·lelament, ja treballem en la campanya de prevenció d'incendis: la del borrisol, la de la sega, la de Sant Joan, i tot el tema d'autoprotecció d'urbanitzacions i nuclis de cara a l'estiu. A mig termini, el gran repte és assumir la protecció integral del medi ambient amb l'increment de recursos que estem tenint, i el que hi haurà. Arribar a assumir aquesta protecció integral: aquest és el gran repte.

n