Jonathan Andic va trigar 4:34 minuts a fer la primera trucada després de la caiguda d’Isak i va ser a la parella del seu pare

Els Mossos d’Esquadra han pogut reconstruir, amb una precisió gairebé mil·limètrica, l’hora de la caiguda del fundador de Mango, Isak Andic, a Collbató. Va ser entre les 12:28:20 hores i les 12:28:26 hores del 14 de desembre de 2024, segons un informe de la Unitat Central d’Informàtica Forense de la policia catalana. Per això, saben que Jonathan Andic va trigar 4:34 minuts a fer la primera trucada per alertar del succés des que el seu pare es va precipitar més de 100 metres al terra. Així consta en un auto del Jutjat d’Instrucció número 5 de Martorell al qual ha tingut accés aquest mitjà.

La primera trucada que va fer Jonathan Andic va ser a la parella del seu pare, Estefanía Knuth, i després en va fer dues més ja al servei d’emergències 112 a les 12:36:24 hores i a les 13:13:44 hores, tal com consta als registres. «D’acord amb la investigació en curs per part dels Mossos d’Esquadra, l’única persona que hauria presenciat els fets seria el fill del mateix, amb qui va acudir a la zona de muntanya. Aquest últim relataria que caminava 3 o 4 metres per davant del sinistrat, moment en què escoltaria un soroll de pedres caient, s’acostaria al lloc de l’accident, cridaria amb la finalitat d’obtenir resposta del seu pare, sense poder observar res en tractar-se d’una zona molt escarpada. Després d’això es posaria en contacte amb la senyora Estefanía Knuth i, a continuació, amb el servei d’emergències 112», assenyala l’últim auto de la jutgessa.

A més, de l’auto es desprèn que Jonathan va justificar davant els Mossos aquesta primera trucada a Knuth perquè anés a «recollir-lo» a Collbató després de la caiguda, una resposta que per a la jutgessa no té sentit.

«El meu pare ha caigut»

La defensa del mateix Jonathan Andic va transcriure el contingut d’aquestes trucades per assegurar que no existeix la contradicció que remarca la jutgessa, sobre si anava davant o al costat del seu pare quan va caure. L’acusat va afirmar, entre sanglots: «El meu pare ha caigut, som a Collbató» i «crec que ha caigut per un barranc, si us plau envieu algú, envieu una ambulància, envieu algú, si us plau».

La jutgessa indica que «en la primera declaració el senyor Jonathan va manifestar que anava per davant del seu pare tres o quatre metres, ja que el senyor Isak Andic feia fotos, qüestió desmentida, ja que consta al mòbil del senyor Isak que la darrera foto la va fer a les 12:17:20 hores, i el succés va passar entre les 12:28:20 hores i les 12:28:26 hores». A partir d’aquesta contradicció i de l’anàlisi del telèfon del propietari de Mango, els Mossos van començar a sospitar.

A més, afegeix que «en una segona declaració» Jonathan «manifesta que va escoltar un soroll de roques i va veure un bony mentre queia. I finalment, en la trucada amb el SEM va manifestar que va veure caure el seu pare i com cridava; són tres versions completament contradictòries».

L’auto considera que les declaracions de Jonathan Andic «no es corresponen amb la realitat i, per tant, no es pot descartar que hi hagi una participació activa, premeditada i preparada en la mort del seu pare, el senyor Isak Andic».

Només hi havia Jonathan

La jutgessa de Martorell remarca que al camí de Collbató únicament hi haurien estat els Andic i afegeix que «no sortien mai a caminar junts», segons l’anàlisi de les converses dels dos durant els últims deu anys recuperades del mòbil del difunt.

En aquest sentit, la jutgessa creu que «hi ha indicis suficients per continuar amb la investigació i centrar-se en la persona del senyor Jonathan Andic» després d’estudiar aquests missatges, així com la geolocalització del telèfon de Jonathan i d’Isak; els accessos del vehicle a la zona on es van produir els fets; les declaracions de testimonis, informes i inspeccions oculars de la Unitat de Muntanya dels Mossos, l’autòpsia i els reportatges fotogràfics realitzats per la Policia Científica de la Unitat d’Investigació dels Mossos de Martorell.

«Els indicis obtinguts fins al moment permeten fer les afirmacions següents: la mala relació del fill amb el pare; l’existència d’un possible mòbil econòmic amb la creació de la fundació; una planificació i estudi previ del lloc dels fets; un intent de crear una situació i circumstàncies concretes el més discretes possibles abans, durant i després de la caiguda; les diferents versions i afirmacions que no es corresponen amb la realitat el dia dels fets; les lesions reflectides a l’autòpsia que descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o ensopegada; l’obsessió del senyor Jonathan Andic pels diners; la manipulació emocional del senyor Jonathan Andic sobre el seu pare per aconseguir els seus objectius econòmics; haver verbalitzat en escrits sentir odi, rancor, idees de mort i culpabilitzar el seu pare de la seva situació; trobar una solució única per rebre l’herència en vida, o que la figura del pare deixi d’existir en pensament o en vida».

Subscriu-te per seguir llegint