Condemnat un loter a tres anys i mig de presó per quedar-se amb una Primitiva de 4,7 milions

La secció segona de l’Audiència Provincial d’A Coruña ha publicat aquest dijous la sentència que condemna a tres anys i mig de presó el propietari de l’administració de loteries de San Agustín per haver-se quedat amb el bitllet de la Primitiva premiat amb més de 4,7 milions d’euros. Segons explica el Poder Judicial en una nota de premsa, el tribunal el considera autor d’un delicte d’estafa agreujada, amb la concurrència de l’atenuant de dilacions indegudes, i l’inhabilita per a l’exercici de qualsevol professió relacionada amb l’activitat de Loteries i Apostes de l’Estat durant el temps de la condemna. A més, la sala absol el delegat provincial de Loteries i germà de l’acusat del delicte d’encobriment i blanqueig de capitals del qual venia sent acusat. La sentència no és ferma, ja que pot ser recorreguda davant del Tribunal Suprem.

En concepte de responsabilitat civil, el condemnat haurà d’abonar, conjuntament i solidàriament amb la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), la suma de 4.722.337,75 euros, sense interessos, atès que s’ha consignat la quantia indemnitzatòria del premi.

Pel que fa a la titularitat del bitllet premiat, l’Audiència especifica que no pot lliurar-lo per al seu cobrament a la vídua i filla del propietari que la Fiscalia i la Policia Nacional consideraven legítim propietari, tot i que dona veracitat a la proposta. Els diners han d’anar a la massa hereditària del seu propietari, per la qual cosa es procedirà “en virtut de les seves disposicions testamentàries”.

El tribunal també subratlla en la sentència que el loter “va actuar amb ànim de lucre, creant una falsa certesa en la víctima sobre la inexistència del premi, fet que li va permetre quedar-se amb el bitllet i el corresponent premi”. Així, destaca que la prova practicada “estableix l’existència d’aquest engany inicial o posterior, que és requisit per a l’existència del delicte d’estafa”.

Li va dir que no estava premiat

Els magistrats consideren acreditat que, en rebre el bitllet, l’acusat va dir al client que no estava premiat, “produint una falsa certesa en aquest, i sota la confiança d’un treballador de loteries que li ho indica després de la comprovació a la màquina”.

En la resolució, afirmen que el propietari de l’administració, després de la comprovació de diversos bitllets, “es va adonar de l’existència de premis i d’un, en concret, de gran quantia, procedint a l’operativa de no indicar al jugador que tenien premi”. D’aquesta manera, relaten que “es va fer amb els bitllets d’aquest participant, però, atesa la quantia del mateix i el seu estat de nerviosisme, no va ser capaç de separar els premiats dels no premiats, d’aquí la seva posterior comprovació, i una altra addicional per cerciorar-se del premi”.

Condemnat per estafa

La Sala explica que el condemna per un delicte d’estafa, en lloc de per apropiació indeguda, perquè “contempla de manera més adequada la conducta que s’examina, ja que inclou l’engany”. En la sentència, especifica que “en l’estafa el dol consisteix en l’ús de maquinacions insidioses per sorprendre la bona fe i la credulitat del subjecte passiu, mentre que en l’apropiació indeguda no és l’engany, sinó l’abús de confiança que aquest va dipositar en l’autor del delicte”.

En la sentència, els jutges remarquen que el condemnat “va ordir una estratègia d’engany, creant artificiosament l’argument segons el qual el bitllet no estava premiat, conduint a través d’aquest engany, amb evident ànim de lucre, a la creença que no existia premi, ocasionant amb això un perjudici econòmic per a la víctima, que hauria d’haver estat premiada amb els 4,7 milions d’euros”.

Absolució del germà

Pel que fa a l’altre acusat —delegat provincial de loteries i germà del condemnat—, la sala determina que no existeix prova suficient per condemnar-lo per encobriment o blanqueig de capitals, per la qual cosa l’absol.

“La argumentació ideada per les acusacions es basa en una construcció de maquinació entre els dos germans per cobrar el bitllet partint de la hipòtesi que existia una confabulació prèvia entre tots dos, hipòtesi que aquesta sala no comparteix”, subratlla l’Audiència en la sentència, en la qual afegeix que les proves indiciàries “es sustenten documentalment en el fet que des del primer moment, aquella mateixa nit, posa en coneixement de tercers, companys delegats, l’existència de la problemàtica i, l’endemà, ho comunica a la SELAE i, la setmana següent, lliura el bitllet a la SELAE, amb la qual cosa perd tot control sobre el mateix”.

Els magistrats incideixen que “no s’acredita l’existència d’un coneixement del fet il·lícit del seu germà”, així com que “no existeixen actuacions tendents a dificultar la traçabilitat dels diners o l’ocultació dels mateixos”. També destaquen que “es va donar publicitat, dins del que era possible per salvaguardar una futura reclamació, a l’existència del bitllet”.