Els bombers alerten del polvorí que suposen els camps abandonats

Des de fa una setmana es repeteixen els incendis en terrenys agrícoles. Es tracta de focs que coincideixen amb la campanya de sega i que formen part de la "normalitat" durant aquesta època de l’any, sobretot en comarques de Lleida on es concentren grans extensions de blat. Durant aquests dies, els bombers presten especial atenció a aquests camps. No obstant això, existeix una situació que genera especial preocupació: els terrenys abandonats i erms que abans se solien cultivar.

Jordi Castellví, subinspector del GRAF (grup especialitzat en incendis forestals), assegura que aquests punts crítics són clau per accelerar la intensitat i la velocitat de propagació dels focs: "Quan acudim a les àrees afectades, constatem que una part molt important de la superfície que crema no correspon només a masses forestals i cultius gestionats, sinó a camps que no reben cap tipus de manteniment". De fet, els bombers calculen que fins a un 60% de les hectàrees cremades aquests dies són d’aquest tipus de terrenys.

"Quan ens trobem amb aquest escenari, estem davant un risc important, ja que els herbassars arriben a més d’un metre i mig d’altura i afavoreixen l’acumulació de combustible fi", assenyala Castellví. "Aquest fenomen està directament relacionat amb l’abandonament rural: allà on abans hi havia un mosaic agrícola i forestal, amb cultius, camps treballats, marges i zones de pastures, ara s’observa una continuïtat creixent de vegetació", continua explicant. Aquests llocs quan estaven cultivats, actuaven com a zones d’oportunitat per frenar un incendi. "Però ara, fan just el contrari: obren nous flancs, intensifiquen la velocitat i dificulten les tasques d’extinció", alerta Castellví.

Complicació afegida

"És veritat que els monocultius en algunes comarques i les grans extensions homogènies poden facilitar l’expansió del foc en anys de collites denses i episodis de calor, però, normalment, els agricultors són aliats que contribueixen a frenar les primeres flames a través dels protocols de què disposem", especifica el bomber. En canvi, el fenomen dels camps no treballats amb l’herba seca i alta és una complicació afegida a l’operació.

Un altre focus de preocupació són els cultius d’ametllers, oliveres o altres fruiters de secà, entre els quals creix una gran quantitat d’herba. "L’absència de llaurat, que no se’ls permet als pagesos, provoca que aquests oliverars ja no frenin el foc com ho feien tradicionalment", diu Castellví. Aquestes polítiques europees s’apliquen per conservar un sòl més sa i fomentar la biodiversitat. Tot i així, Castellví considera que no s’ha d’oposar biodiversitat i gestió agrària, sinó decidir on i com es fomenten.