Joan Jubany, germà d'Helena Jubany: "No volia que cap dels meus pares morissin sense saber la veritat, i ha passat"
Joan Jubany i Lorente ha donat una entrevista a "El Suplement" de Catalunya Ràdio després de la recent mort del seu pare poc abans del judici per la mort d'Helena Jubany

Imatge d'arxiu on apareix Helena Jubany

El pare d’Helena Jubany, Joan Jubany i Xart, va morir a principis de juny. Unes setmanes després, el seu fill, Joan Jubany i Lorente, s’ha pronunciat públicament en una entrevista amb Roger Escapa a El Suplement de Catalunya Ràdio. La mort de Joan Jubany s’ha produït abans que s’hagi fet justícia per l’assassinat de la seva filla, que va perdre la vida el 2 de desembre de 2001. De fet, el pare va ser una de les persones que més va lluitar perquè el cas no s’arxivés i perquè la investigació continués avançant. La instrucció del cas per la mort de la jove va concloure el mes de maig passat i el procés judicial culminarà amb la celebració del judici, prevista per al 2027. La família demana una condemna de 26 anys de presó per a Santiago Laiglesia.
Durant la conversa, Jubany i Lorente recorda la figura del seu pare, que ha mort sense poder veure com es feia justícia per la mort de la seva filla, Helena Jubany. En aquest sentit, el fill lamenta que "no volia que cap dels meus pares morissin sense saber la veritat, i ha passat". Tot i això, el germà de la bibliotecària morta el 2001 assegura que "ens continua impulsant arribar a la veritat. No només per l'Helena, també pel nostre pare Joan".
Joan Jubany i Xart va morir a causa d’un atac de cor sobtat. L’home arrossegava problemes cardíacs des de feia anys. De fet, el primer infart li va donar poc després de la mort violenta de la seva filla Helena, just quan es va aixecar el secret de sumari. Des de llavors, i tal com explica el seu fill durant l’entrevista, prenia molta medicació i estava controlat per metges i la família. "Va ser un atac sobtat, el va enganxar sol a casa mentre donava llaminadures a la seva gata Misha", explica.
El germà d’Helena Jubany explica a El Suplement que en una llibreta del seu pare s’han trobat dues anotacions. La primera, del gener de 2003, diu el següent: "Avui fa un any i un mes que va néixer la Cinta (la seva neta), farà demà passat un any i un mes que et vam dir adeu, Helena, filla estimada. I ara em venen les llàgrimes als ulls d'escriure el teu nom i dir-te que t'estimo. T'estimo, filla". A aquest escrit, el seu fill apunta que "la notícia d’aquell desembre havia de ser el naixement de la Cinta, la meva filla, la primera neta dels meus pares, però 10 dies abans ens vam trobar amb l'assassinat de l'Helena".
L’altra anotació que el seu fill menciona durant l’entrevista és "a mi la mort no em serà estranya", una afirmació que van posar al recordatori del funeral del seu pare. Aquell dia, Jubany i Lorente el va recordar com "la persona de qui més he après", fent èmfasi en tots els aprenentatges que li va transmetre: "Ens has ensenyat a estimar i a lluitar per amor i amb amor, mai per odi als altres. Lluitar per amor a la terra, a la nostra llengua i per amor a les persones que estimem, que és el que estem fent amb l'Helena".
Una vida marcada per la mort de l’Helena
La família d’Helena Jubany lluita des del dia que va morir la jove bibliotecària perquè es faci justícia. Sobre això, el seu germà explica durant la conversa amb Roger Escapa que "és evident que la meva vida hauria estat una altra, també la dels meus pares i la dels meus fills". En aquest sentit, l’home recupera una nota de la seva germana poc abans de morir que deia el següent: "Soc conscient que aquesta època que estic vivint és la millor de la meva vida, i després vindran els fills, una experiència que malgrat el seu sacrifici, no m'agradaria perdre'm". Tot el tràngol judicial els ha "obligat a persistir en aquesta lluita", afegeix el portaveu de la família.
Sobre l’imminent judici per la mort de la seva germana, Jubany i Lorente explica que "la cosa està encarada", però que "continua havent-hi estira-i-arronses", ja que la defensa del principal encausat "està intentant allargar-ho". "Amb aquesta maniobra de dilació s’ha mort mon pare", assenyala. Després de tants anys buscant la veritat, "aquesta lluita l’encarem a la manera que ens va ensenyar el meu pare: lluitem per amor, lluitem per saber la veritat. No amb ànim de revenja ni amb odi".
Més enllà de la sentència, el que vol la família és saber què va passar: "El cercle es tancarà el dia que puguem saber la veritat. No sé si ho aconseguirem, però ens hi acostarem tant com puguem. Hi estem molt a prop". Tot plegat sense buscar "ni revenja ni càstig".
Pel que fa a tots aquests anys d’incertesa, el germà d’Helena Jubany assegura que a la família "cadascú ho hem portat com hem pogut i sabut". El pare, recentment finat, ho va portar "amb molt dolor intern i tristesa, però amb plena confiança amb el que fèiem". En el cas de Jubany i Lorente, va assumir el rol de portaveu: "Un cop et trobes amb aquest paper, la meva reacció és treure energia, que m’arriba de l’entorn, i tirar la lluita endavant".
Es podria dir que el judici pel cas d’Helena Jubany és un dels més esperats de la història recent de Catalunya. Després d’anys de persistència, se celebrarà el 2027, però sense que el seu pare el pugui veure: "Tenia moltes ganes d’acompanyar-lo i estar al seu costat el dia que comencés el judici. Ell era un dels testimonis fonamentals que hauria d’haver declarat i malauradament no podrà ser", apunta el fill.
Malgrat les absències, la família afronta el judici amb optimisme i amb el record intacte: "Qui lluita per amor és irreductible. Qui lluita contra els altres per odi, per exterminar, està condemnat a perdre. Els que lluitem per amor i amb amor defensant la nostra gent, llengua i cultura, estem condemnats a guanyar", diu contundent el germà i portaveu de la família. Ara, volen pensar que "el pare torna a estar amb l’Helena" i, per això, Joan Jubany i Lorente li envia un missatge clar: "Pare, estigues tranquil que enllestirem la lluita fins al final i ho farem tal com ens has ensenyat a fer-ho: amb amor i per amor, no moguts per l'odi".
- Nandu Jubany al comandament de 15 restaurants, un hotel gastro, un obrador...: «La jubilació vindrà de les croquetes»
- Per què no podem parar de menjar pipes?
- Seixanta anys del segrest de la Mare de Déu de Núria: els nens cerdans que van trobar l'amagatall de 1936
- Rescaten dues persones il·leses a Marganell que van quedar aïllades després de baixar fins a 25 metres
- Policies de paisà controlen la compravenda il·legal de cromos a Catalunya
- Josean Querejeta, president del Baskonia: 'Tinc el convenciment absolut que Xevi Pujol ja treballa per al Barça
- No em tornaràs a humiliar': Els motius pels quals Marta Gómez Montero va abandonar el plató del 'Males llengües Nit' de Jesús Cintora
- Un itinerari de la sal per transformar els espais degradats per la mineria a Sallent