Els menors de les bandes llatines compren pistoles per "sotmetre" i matar

Els membres de les bandes llatines són cada vegada més joves i disposen de més armes de foc, segons les dades a què ha tingut accés el canal d'investigació i successos de Prensa Ibérica. Entre el 35% i el 40% dels integrants de bandes detinguts per la Policia Nacional en el que portem d'any són menors d'edat. I desenes d'ells tenen menys de 14 anys, és a dir, no poden ser castigats per la llei ni tan sols detinguts.

Els membres més joves identificats per la policia tenen només 11 anys. Aquesta precocitat contribueix a l'augment de les "equivocacions" de les bandes, segons les fonts consultades: "Són joves que fa vint dies que han entrat a la banda, volen demostrar el seu valor i no tenen ni idea de qui estan atacant. Tenen menys control i agredeixen altres nois que veuen en un parc només per l'estètica, els cabells o la dessuadora que porten, trets comuns a milers d'adolescents."

Al mercat negre

Durant els primers cinc mesos de l'any, les bandes han matat una persona a Madrid (un jove de 17 anys simpatitzant dels Trinitarios) i han protagonitzat vuit intents més d'homicidi. A més de l'ús de matxets, fins ara la seva arma preferida, cada vegada fan servir més armes de foc, especialment pistoles.

Les aconsegueixen al mercat negre. "Una arma amb historial, és a dir, que ja s'ha utilitzat en un crim o delicte anterior, la poden comprar per 300 euros. Una arma neta pot costar entre 1.500 i 2.000 euros", explica un especialista en aquest tipus de bandes. Les venen alguns clans coneguts i també antics membres de bandes que han evolucionat cap al narcotràfic o altres activitats delictives.

Quan aconsegueixen armes, els joves no tenen cap inconvenient a exhibir-les en videoclips de música drill, el seu gènere preferit, que també actua com a canal de propaganda i pot servir per captar nous membres. En els vídeos analitzats per la policia hi apareixen armes reals, tot i que algunes són pistoles d'airsoft. En alguns videoclips fins i tot hi ha aparegut líders de bandes com El Cutico, actualment empresonat. En altres casos es tracta de grups musicals simpatitzants d'aquestes organitzacions, que reprodueixen la seva estètica i els seus missatges violents.

Uns 400 membres actius

La Policia calcula que hi ha uns 400 membres actius de bandes només a la ciutat de Madrid. A més, hi ha un nombre similar de joves que s'hi estan iniciant. Les principals continuen sent els Trinitarios i els Dominican Don't Play (DDP), totes dues d'origen dominicà i enemigues irreconciliables.

En els darrers temps, els investigadors han detectat un repunt d'una nova generació dels Ñetas (d'origen porto-riqueny) i, en menor mesura, dels Latin Kings (d'origen equatorià). En alguns barris de Madrid també hi són presents els Bloods (d'origen marroquí). Tots deixen la seva empremta amb pintades en parets i pistes de bàsquet per marcar territori.

Durant els primers cinc mesos del 2026, la Policia ha detingut més de 200 joves integrants de bandes a Madrid, gairebé una desena cada setmana.

Les zones més conflictives de la ciutat són aquelles on coincideixen dues bandes rivals. És el cas de Ciudad Lineal, San Blas, Usera, Villaverde i, en menor mesura, Puente de Vallecas. De vegades, membres de dues bandes es creuen casualment pel carrer i això desencadena episodis de violència.

"Sotmetre" i gravar

Quan això passa, el nivell més baix de violència és el que els membres de les bandes anomenen "sofocar" en castellà. Consisteix a obligar membres d'una altra banda a renegar de la seva militància fent el que anomenen "baixar la corona", és a dir, reproduir amb la mà el gest identificatiu de la banda rival però orientat cap avall, com a símbol de derrota.

Quan aconsegueixen aquesta humiliació, la graven i la publiquen a les xarxes socials. Això és el que va passar amb dos joves, presumptes integrants dels DDP, que van ser sorpresos per membres dels Trinitarios al metro de Madrid. El vídeo mostra com els obliguen a fer amb les mans el número tres cap avall, en senyal de submissió.

Nous mètodes

Assetjats per la pressió policial, els membres de les bandes també han canviat la manera d'actuar. Ja no fan els atacs als rivals en grups de deu o dotze persones. Ara prefereixen moure's en parelles o trios per passar més desapercebuts. Fan el mateix quan pugen al metro o al tren de rodalies a la recerca de rivals: es reparteixen en diversos vagons.

Els investigadors també han detectat un altre canvi en el seu modus operandi. Sovint, una noia, membre de la banda o parella d'algun dels integrants, espera a prop abans que es produeixi l'atac. Poc després, els agressors s'hi acosten i li entreguen la roba fosca o negra que han fet servir durant l'agressió, de vegades tacada de sang. Ella la guarda i els facilita roba neta i de colors vius perquè puguin allunyar-se sense aixecar sospites.