Mossos i Guàrdia Civil escorcollen per segona vegada el laboratori IRTA-CReSA en la investigació sobre l’origen del brot de pesta porcina

Dins de la investigació oberta sobre l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA) a Collserola, agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil van fer dimarts un segon escorcoll a les instal·lacions de l’IRTA-CReSA, el laboratori que inicialment va ser el principal sospitós de la propagació d’aquest virus, letal per al bestiar porcí i amb uns costos que poden arribar a ser milionaris si arriba a afectar les granges. L’actuació policial, ordenada pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès, va durar diverses hores i va servir perquè els efectius policials prenguessin documentació i mostres dels virus amb què treballen els investigadors del centre, adscrit a la Conselleria d'Agricultura.

No va ser l’únic laboratori escorcollat pels agents dins d’aquest procediment judicial, que està sota secret de les actuacions. Aquest dimarts també van anar al Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CBM) de Madrid, que depèn en aquest cas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i a la Universidad Autónoma de Madrid (UAM). Es tracta d’un laboratori de recerca experimental en les àrees de biologia molecular i cel·lular i biomedicina, i que podria tenir mostres utilitzades a l’IRTA-CReSA.

El primer escorcoll fet per Mossos i Guàrdia Civil a l’IRTA-CReSA va tenir lloc el passat 18 de desembre i va durar unes 14 hores. Els agents es van endur mostres de virus de les que s’utilitzen en experiments per intentar acarar-les amb la soca que fins al moment ha causat la mort de 355 senglars en els últims mesos.

En un comunicat, l’IRTA-CreSA ha assegurat que ha mantingut una actitud de «màxima transparència i plena col·laboració amb les autoritats» i ha recordat que les avaluacions tècniques independents no han detectat incidències en els protocols, ni tampoc coincidència genètica en cap de les mostres amb què treballen i el virus causant del brot. El centre ha afegit que l’actitud de col·laboració «es mantindrà durant tot el procés, atenent qualsevol nou requeriment que pugui formular l’autoritat judicial» en el procés que intenta aclarir l’origen del brot de pesta porcina africana a Catalunya.

«No podem donar més detalls, perquè la investigació està sota secret de sumari, però sí que podem confirmar que s’ha facilitat tota la informació i documentació que ha estat requerida», han corroborat fonts d’Agricultura.

Altres investigacions

Juntament amb la investigació judicial, que es va obrir d’ofici per determinar si la declaració de la PPA podia constituir un delicte contra el medi ambient, hi ha altres procediments oberts per determinar l’origen del brot. Un d’ells és el que va posar en marxa la mateixa Generalitat, amb una auditoria externa encarregada a un comitè format per sis experts que va analitzar els protocols de bioseguretat de l’IRTA. En aquella mateixa investigació, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) va comparar el virus detectat en els senglars afectats a Collserola i les soques amb què treballa l’IRTA-CReSA i va concloure que no existia coincidència genètica entre cap de les mostres.

També el Ministerio de Agricultura, amb el suport del laboratori estatal de referència i dels experts veterinaris de la Comisión Europea (EUVET), va impulsar una investigació independent que va incloure noves seqüenciacions genòmiques i una inspecció tècnica de les instal·lacions. Com l’anterior, les conclusions del seu informe són les mateixes: que les soques de l’IRTA-CReSA no coincidien amb la responsable del brot i que no s’havien identificat deficiències estructurals ni incidències en els protocols de bioseguretat que permetessin atribuir-ne l’origen al centre.

La Generalitat, que confia que la investigació judicial arribi al mateix terme, continua sense poder determinar per què ni com va arribar el virus de la PPA la tardor passada a Catalunya. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha recordat en diverses ocasions que és probable que potser no pugui arribar a saber-se mai, sobretot si l’origen es va trobar en un aliment traslladat des de fora d’Espanya que pogués haver entrat en contacte amb la fauna silvestre a Collserola.