La raó que explica que hi hagi poques dones en les màfies del narcotràfic a la Catalunya central

L'increment de la violència associada al narcotràfic a la Catalunya central ha suposat que aquesta activitat s'hagi masculinitzat encara més. Al llarg dels anys, les xarxes dedicades al conreu, el processament i la venda de drogues han estat integrades majoritàriament per homes. I els múltiples atacs i revenges entre bandes, sovint perpetrats amb armes de foc, han accentuat aquesta característica a les comarques interiors.

Investigadores acadèmiques procedents d'àmbits diversos, de la psicologia al dret, tot passant per la sociologia o l'economia, han atribuït la distància de les dones respecte a determinades pràctiques il·lícites a factors culturals, com el "model patriarcal", fórmula que tradicionalment les ha relegat a rols subsidiaris o auxiliars.

Les doctores mexicanes Martha Romero Mendoza i Rosa María Aguilera Guzmán, de l'Institut Nacional de Psiquiatria Ramón de la Fuente Muñiz, dues autoritats en aquest camp d'estudi, recorden que convé deixar enrere "prejudicis ideològics sobre "la manera de ser de la dona", els quals no expliquen "les noves realitats" de les organitzacions criminals.

Però les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) indiquen que el decenni passat es va tancar a Espanya amb una proporció de condemnes de quatre a una a favor dels homes. La literatura i les produccions audiovisuals han popularitzat figures com Teresa Mendoza o Griselda Blanco que difícilment es poden equiparar a les sospitoses de traficar amb estupefaents a la regió o el conjunt de l'Estat.

Mendoza és un personatge de ficció creat per l'escriptor Arturo Pérez-Reverte que va saltar del paper a Netflix com La Reina del Sur; la vida real de Blanco, "la padrina de la cocaïna", al Miami dels anys 70 i 80 del segle XX ha inspirat espectaculars projectes per a les pantalles com Griselda o La Viuda Negra. L'ambient en què es mouen les delinqüents de la Catalunya central és més sòrdid, i les seves funcions, menys rellevants i agressives. 

Fonts policials assenyalen que les màfies prefereixen que siguin homes els encarregats de defensar els anomenats "narcobúnquers, plantacions blindades de marihuana que proliferen pel Bages, l'Anoia i altres àrees del territori. I pensen el mateix sobre la gestió i el transport de les partides de substàncies tòxiques que ja han estat tractades per al seu consum.

Tant els atestats per les detencions practicades com els expedients judicials que s'obren per a les instruccions evidencien que les dones són menys visibles en aquestes activitats. Com a molt, solen intervenir en tasques d'acompanyament, normalment amb homes i sense cridar l'atenció. Malgrat que a l'ecosistema urbà la presència femenina és superior, a escala rural es manté la disparitat.

Subscriu-te per seguir llegint