Tres hospitals de Barcelona centralitzen l’antídot contra els escurçons, presents també a la Catalunya central

Rebre una mossegada d’un dels dos escurçons autòctons de Catalunya, les dues serps verinoses més habituals en territori català, és poc freqüent. Tot i així, amb l’augment de l’activitat a l’aire lliure, en els últims anys, el nombre d’atencions mèdiques per aquest incident s’ha mantingut al voltant de les 300 persones a l’any. La xifra, si es compara amb els atacs de gossos, per exemple, és baixa.

De tota manera, quan es produeix una picada d’escurçó, cal anar a un centre mèdic. I en certes ocasions, convé administrar l’antídot antiofídic. En el dia d’avui, aquests tractaments especialitzats es concentren en tres hospitals de Barcelona, sovint lluny dels hàbitats més ocupats per les dues espècies d’escurçó: l’àspid (‘Vipera aspis’) i l’ibèric (‘Vipera latastei’).

L’escurçó àspid es troba sobretot al Pirineu i el Prepirineu, mentre que l’escurçó ibèric es distribueix per àrees mediterrànies com el Garraf, el Vallès, les muntanyes de Prades o els Ports. ¿I quins tres centres disposen del sèrum antiofídic? L’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Tot i que la distància entre els llocs on hi ha una probabilitat més gran de trobar escurçons i els hospitals que emmagatzemen l’antídot pugui generar inquietud, cal assenyalar que una persona mossegada no s’ha de desplaçar pels seus propis mitjans fins a Barcelona ni decidir on anar.

Com s’ha d’actuar

En cas de mossegada, cal mantenir la persona immòbil i en repòs, rentar la ferida amb aigua i sabó i trucar immediatament al 061 o al 112. «No s’ha de succionar el verí, fer incisions, cremar la ferida, aplicar remeis casolans ni col·locar un torniquet», adverteixen les autoritats sanitàries, ja que les lesions podrien empitjorar. A partir d’aquí, el SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) valorarà la gravetat, la localització del pacient i el temps de trasllat i la disponibilitat d’antídot.

El sèrum antiofídic està inclòs en la guia d’antídots per als centres hospitalaris de Catalunya i la seva disponibilitat s’organitza segons la complexitat assistencial de cada hospital, detallen fonts del Departament de Salut a aquest diari.

Els centres que l’administren han de comptar amb «professionals experimentats», «farmàcia hospitalària», «capacitat de monitoratge» i mitjans per tractar possibles reaccions adverses. Per aquesta raó, argumenten les fonts consultades, no es disposa de l’antídot en més llocs.

A més dels tres hospitals barcelonins, altres centres terciaris del sistema sanitari català que formen part del circuit assistencial (Germans Trias i Pujol, Bellvitge, Parc Taulí i Josep Trueta de Girona) poden arribar a accedir ràpidament a l’antídot mitjançant la coordinació entre hospitals.

Pocs casos greus

Tot i que les dues espècies d’escurçons catalanes són verinoses, els casos greus són poc freqüents quan es rep assistència mèdica. «Si anem a l’hospital i ens tracten, no acostuma a passar res; de fet, en alguns casos no és necessari ni l’antídot i n’hi ha prou amb altres medicaments», explica Alejandro García Salmerón, biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologia i coautor de la ‘Guia de rèptils de Catalunya’.

«Una part dels atacs són mossegades seques, en les quals l’animal clava els ullals, però no arriba a inocular verí», afegeix. Això obliga a observar l’evolució del pacient i a valorar símptomes com el dolor intens, la inflamació progressiva i la baixada de tensió, mentre que l’antídot es reserva per als enverinaments que compleixen criteris clínics.

«El sèrum és car de conservar, té caducitat, requereix experiència per administrar-lo i s’ha d’anar reposant», resumeix García Salmerón. El seu ús exigeix vigilància hospitalària perquè, al tractar-se d’un preparat d’immunoglobulines, també pot provocar reaccions adverses.

Aquesta combinació de baixa freqüència de casos greus, cost elevat, caducitat i necessitat de personal especialitzat explica la concentració d’antídot en pocs hospitals.

Més de 2.300 urgències

En total, des del 2018 fins a l’abril del 2025, hi ha hagut 2.345 episodis de mossegades de serps. L’herpetòleg, a més, assenyala que aquests animals exerceixen una funció essencial en els ecosistemes i que la millor prevenció consisteix a no tocar-los, utilitzar calçat tancat al camp i evitar introduir les mans sota pedres, troncs o matolls. En general, els escurçons proven de fugir dels humans.

Les dues espècies catalanes presenten una toxicitat semblant, tot i que García Salmerón considera que el verí de l’escurçó àspid pot ser lleugerament més potent que el del l’escurçó ibèric. La principal diferència des del punt de vista del risc de trobada està en la seva abundància i comportament. L’escurçó pirinenc manté densitats més elevades i, en àrees adequades, una persona amb experiència el pot localitzar. La seva distribució es concentra al Pirineu i el Prepirineu, tot i que també arriba a zones com el Moianès, el Solsonès i altres sectors de la Catalunya central.

L’escurçó ibèric, en canvi, és una de les serps més amenaçades del territori. Les seves poblacions estan molt fragmentades i és difícil d’observar. A prop de l’àrea metropolitana de Barcelona es pot trobar en espais com el massís del Garraf, mentre que altres poblacions sobreviuen a les muntanyes de Prades, els Ports i diferents serres litorals i prelitorals.

La mossegada forma part del seu sistema de caça i defensa. «L’escurçó mossega la presa i la deixa anar, no es queda enganxat», explica García Salmerón. «Els seus ullals són relativament fràgils i, quan ataca una presa, inocula el verí i la deixa escapar», prossegueix. Després utilitza la llengua per seguir el seu rastre químic fins a trobar-la immòbil o morta i alimentar-se’n.

Serps exòtiques

La xarxa sanitària també ha d’estar preparada per a situacions molt menys freqüents: les mossegades de serps exòtiques mantingudes en domicilis particulars, en molts casos de manera il·legal. En aquests casos, el sèrum utilitzat per als escurçons europeus pot ser eficaç.

La identificació de l’animal i la coordinació amb especialistes i centres toxicològics són essencials.

En el cas de Catalunya, no s’ha d’intentar mai capturar o matar la serp. Una fotografia feta des d’una distància segura, en altres països, és útil. No obstant, el més comú, aquí, és que es tracti d’un escurçó autòcton.