Deu anys del crim de Diana Quer: els 496 dies d'una investigació retransmesa en temps real

Aquest dissabte, 22 d’agost, es compliran deu anys d’un dels crims més horribles —i mediàtics— dels últims anys a Espanya. Un crim la investigació del qual es va allargar durant 496 dies, fins que el seu autor va acabar confessant-lo i va revelar on havia ocultat el cadàver. Es compleixen deu anys de l’assassinat de Diana Quer, comès a A Pobra do Caramiñal (la Corunya) per José Enrique Abuín Gey, El Chicle, que compleix per aquests fets una pena de presó permanent revisable.

Diana, una estudiant de Batxillerat de 18 anys resident a Pozuelo de Alarcón (Madrid), estava de vacances a A Pobra, al xalet familiar de Cabío, amb la seva germana i la seva mare. La nit del diumenge 21 d’agost del 2016 va sortir amb unes amigues a les festes d’Os Pincheiros d’A Pobra. L’habitatge es troba a poc més d’un quilòmetre del centre, un trajecte que comença al passeig marítim de l’Arenal i que continua davant d’unes naus en ruïnes fins al pont de San Antón.

En aquell tram del passeig, a l’altura de l’aiguamoll d’A Xunqueira, aquells dies s’hi havien instal·lat els firaires de les atraccions amb els seus camions i autocaravanes. El camí cap a casa continuava després entre la penombra, per un petit nucli de cases disperses.

El missatge: «M'estic acollonint. Un gitano m'estava cridant»

Diana va iniciar el trajecte cap a casa a les 2.28 hores. Un minut després va dir a un amic per WhatsApp: «Me'n vaig cap a casa».

A les 2.40, quan havia superat el fosc carreró que connecta el passeig marítim amb el carrer Venècia, va escriure al seu amic: «M'estic acollonint. Un gitano m'estava cridant».

Quan el seu interlocutor li va preguntar «I què t'ha dit?», a les 2.42 ella va respondre: «Morena, vine aquí». A les 2.43 va fer una trucada infructuosa a la seva amiga Zaida, i el seu telèfon va deixar d’emetre senyal a les 2.58.

En aquest interval de 15 minuts, El Chicle —que aleshores tenia 41 anys—, que estava robant gasoil als camions dels firaires, amagat en la foscor, va abordar Diana, la va colpejar, la va immobilitzar, la va introduir al maleter del seu cotxe, li va prendre el mòbil i va fugir en direcció a Rianxo.

El vehicle va ser captat per la càmera de videovigilància d’una benzinera accedint a l’autovia del Barbanza. Des d’aleshores, el seu mòbil va compartir geoposicionaments espaciotemporals amb el de Diana fins que el terminal d’ella va deixar de donar senyal a les 2.58, quan Abuín el va llançar a la ria des del viaducte de Taragoña.

El Chicle va portar Diana a una nau industrial abandonada a Asados, a Rianxo, on, mantenint la víctima sotmesa mitjançant l’ús de la força física, la va despullar i va realitzar amb ella actes de contingut sexual que no es van poder determinar.

Amb la finalitat d’acabar amb la seva vida, o almenys assumint que amb això podia causar-li la mort, li va posar una brida de plàstic de més de 40 centímetres de llargada al coll i la va estrènyer fortament, cosa que li va provocar la mort per estrangulament.

Després, va llançar el cos nu de Diana a un pou ple d’aigua dolça que hi havia a la nau, on també va llençar la bossa amb els seus efectes personals. Després de tancar el pou amb la tapa, va marxar, va netejar el vehicle i es va desfer de la roba de la jove. Dies més tard, va tornar al lloc i va llastar el cos amb blocs de tova units amb cables perquè no surés.

Uns dies abans, el 8 d’agost, l’Ajuntament de Rianxo havia requerit a l’empresa propietària de la nau que la netegés i la tanqués. Ho faria al setembre, quan el cadàver de Diana Quer ja es trobava a l’interior del pou.

El soroll mediàtic

Després de la denúncia per la desaparició, es va activar un ampli dispositiu de recerca. També es va dur a terme una enorme tasca per analitzar les 15.000 matrícules enregistrades la nit de la desaparició de Diana per les càmeres de les benzineres, de l’autovia, d’establiments comercials i del peatge de l’autopista a Padrón, així com les imatges dels assistents a les festes.

Mentrestant, l’atenció mediàtica va créixer de manera exponencial dia rere dia. Les audiències es retroalimentaven al voltant d’un cas contaminat per contradiccions, imprecisions i falsedats, però també per elements que alimentaven el morbo: una noia jove; una família d’alt poder adquisitiu; un cercle d’amistats amb personatges populars, entre els quals Fonsi Nieto o Arancha de Benito; la publicació de fotos sensibles de Diana, extretes de les seves xarxes socials i convertides en portades; les especulacions sobre una fugida voluntària o un segrest; uns pares separats, amb una relació freda i que s’intercanviaven acusacions sobre conflictes familiars; o els testimonis de diverses persones que asseguraven haver vist Diana a Lugo a mitjans de setembre amb un home gran que parlava en anglès.

Un mitjà va arribar a publicar fins i tot l’informe psicològic de Diana i fotografies sense pixelar de la seva germana, que aleshores era menor d’edat. La família de Diana va haver de suportar les informacions ofensives i insultants d’alguns mitjans.

Aquests són alguns dels titulars d’informacions que el temps acabaria deixant en evidència: «La investigació descarta que el mòbil de Diana fos llançat des del pont»; «El mòbil de Diana va ser destruït abans de ser llançat al mar»; «T'hi has fixat? Que estrany! El testimoni de dos joves esclareix el cas Diana Quer»; «Identifiquen el conductor del vehicle al qual va pujar Diana Quer a Taragoña»; «Diana Quer va pujar a un cotxe amb tres persones i va quedar amb una quarta en un altre»; «Què és el que sap Valeria, l’enigmàtica germana de Diana Quer». Davant d’aquest soroll mediàtic, la Unitat Central Operativa (UCO) treballava en silenci.

Un gir en la investigació: un mariscador troba el mòbil de Diana

L’anàlisi dels posicionaments del mòbil de Diana havia permès deduir que, atesa la velocitat dels desplaçaments en aquell interval de temps i en un tram de 16 quilòmetres, anava en un vehicle.

El 27 d’octubre, la investigació va fer un gir. Un mariscador va trobar un mòbil mentre extreia cloïsses sota el viaducte de Taragoña. Era el de Diana. I la troballa no era irrellevant: en primer lloc, perquè confirmava la desaparició forçada, i en segon lloc, perquè plantejava el repte de recuperar informació valuosa.

El 24 de novembre, El Chicle es va sentir vigilat i seguit per la Guàrdia Civil i va trucar a un agent per preguntar-li per què. Aleshores ja era el principal sospitós. Un vehicle de característiques similars al seu havia estat enregistrat per una càmera d’una benzinera sortint d’A Pobra a la mateixa hora que el mòbil de Diana marcava l’itinerari A Pobra-Taragoña.

Tot i això, una peça no encaixava: la geolocalització dels dos mòbils indicava que havien sortit d’A Pobra al mateix temps, però per llocs diferents. Aquest misteri es resoldria uns mesos després.

Abuín sostenia que la nit del 22 d’agost era a les festes d’A Pobra amb la seva esposa, Rosario Rodríguez, que li va proporcionar una coartada. Ella va dir que tots dos havien estat aquella nit robant gasoil a A Pobra. El 5 de desembre, els cunyats d’El Chicle van reforçar aquesta coartada.

Moltes evidències, però sense proves: l'arxivament provisional de la causa

La investigació no avançava de manera significativa. La UCO tenia moltes evidències, però cap prova contra El Chicle. El 19 d’abril del 2017, el Jutjat d’Instrucció número 1 de Ribeira va arxivar provisionalment la causa, en no existir prou indicis per poder dirigir el procediment contra una persona determinada.

Però el 5 de juliol, el Servei de Criminalística de la Guàrdia Civil va aconseguir desbloquejar a Alemanya l’iPhone de Diana amb l’ajuda d’una empresa israeliana, una cosa que fins aleshores no havia aconseguit en desconèixer les claus d’accés.

Així, gairebé un any després de la desaparició, els investigadors van tornar al punt en què s’havia perdut el rastre de la jove per intentar reconstruir-lo. I ho van fer a l’agost, coincidint amb la celebració de les festes d’Os Pincheiros.

Aquella nit, la UCO va resoldre el misteri. Per què la geolocalització dels dos mòbils apuntava que havien sortit al mateix temps però per punts diferents? Hi havia més persones implicades? L’explicació era que, davant la saturació de les antenes de telefonia —per la gran quantitat de gent que hi havia aquella nit en una localitat en festes—, alguns senyals es desviaven.

A finals del 2017, la UCO ja no tenia cap dubte sobre la implicació d’Abuín i va elaborar un informe exhaustiu per sol·licitar que es reobrís la causa.

La detenció per un intent de segrest a Boiro

I el 29 de desembre es va produir un fet que va accelerar els esdeveniments. El Chicle va ser detingut per intentar segrestar una noia quatre dies abans a Boiro. Va intentar introduir-la al maleter, però dos joves la van auxiliar. Ella va aportar la descripció de l’autor —a qui posteriorment va identificar com El Chicle—, dades del vehicle i un àudio que va gravar de manera involuntària durant l’agressió.

Juntament amb ell també va ser arrestada la seva esposa, Rosario Rodríguez, perquè es posava en dubte la coartada que havia facilitat en el seu dia respecte de la nit de la desaparició de Diana. Però, quan va ser conscient de les proves i indicis que incriminaven el seu marit, va canviar la seva declaració.

Quan Abuín Gey va saber que la seva dona l’havia deixat sense coartada, va entendre que era qüestió de temps que es descobrís el que havia fet i va decidir confessar als agents el que ja sabien, però també el més important: on era Diana.

Elton, el gos de la unitat canina de la Guàrdia Civil, marca el pou

A partir d’aquell moment, els esdeveniments es van accelerar. Els agents de la UCO es van desplaçar a la nau d’Asados, on el cos va ser trobat a les cinc de la matinada del 31 de desembre, quan el gos Elton, de la unitat canina de la Guàrdia Civil, va assenyalar la tapa del pou d’1,35 metres de diàmetre on el cos havia estat ocult durant gairebé cinc-cents dies.

L’1 de gener del 2018, l’autor confés del crim va ingressar a la presó de Teixeiro per complir presó provisional, incomunicada i sense fiança, a l’espera de judici. El dia 3 es va reobrir la causa, i el dia 5 els cunyats d’Abuín també van desmuntar la seva coartada, en negar que haguessin estat amb ell la nit dels fets, tal com havien declarat inicialment.

L’auge cada vegada més gran de les noves tecnologies ha convertit la telefonia mòbil en un element clau en les investigacions de desaparicions de persones. I, en el cas de Diana Quer, ho va ser des del primer minut.

Va ser clau el missatge de WhatsApp que la jove va enviar a un amic alertant que algú la seguia; va ser clau la geolocalització del seu terminal per conèixer els seus últims passos; va ser clau la troballa del dispositiu per reforçar la hipòtesi d’un segrest; va ser clau per situar la víctima i el seu segrestador al mateix lloc i a la mateixa hora la nit dels fets; va ser clau per desmuntar la coartada amb què inicialment Rosario Rodríguez va donar cobertura a Abuín —a aquella hora, el seu mòbil era a casa—, i va ser clau per detenir-lo després que intentés segrestar una altra jove a Boiro, que va enregistrar un àudio en aquell moment.

La saponificació: el gran repte de l'autòpsia

L’autòpsia també va suposar un repte per a la investigació, ja que el cos es trobava en estat de saponificació: quan un cos roman molt temps dins de l’aigua, la descomposició normal s’atura i els greixos, en determinades condicions, es saponifiquen i es formen sabons a partir de la descomposició dels àcids grassos.

Aquesta circumstància va motivar que els forenses duguessin a terme un procés d’esqueletització, una tècnica que s’utilitza en cadàvers en què cal aprofundir en l’autòpsia convencional. En aquests casos, els forenses retiren les parts toves i esqueletitzen el cos, una feina que requereix molt esforç i temps.

Les dures imatges del judici: «Prou!»

El judici va ser un autèntic calvari per a la família de Diana. Es van projectar les esfereïdores imatges de l’aixecament del cadàver, que només van poder veure el jutge, les parts i els nou membres del jurat popular.

Primer, la gravació del cos dins del pou, llastat boca avall; després, les dures imatges de la recuperació del cos; i, finalment, les de la reconstrucció dels fets, a A Pobra i a Rianxo.

Abuín va girar el cap i va tancar els ulls per no veure-les al monitor que tenia sobre la taula. La seva lletrada, Fernanda Álvarez, va esbufegar amb estupor. El president del tribunal, Ángel Pantín, es va tapar la boca, horroritzat. Valeria, la germana de la víctima, es va refugiar plorant a l’espatlla del seu pare, Juan Carlos Quer. La fiscal, Cristina Margalet, va exclamar «Prou, prou!» perquè s’aturés la projecció quan ja no calia continuar veient-la.

El Chicle va ser condemnat el desembre del 2019 per la secció sisena de l’Audiència Provincial de la Corunya a presó permanent revisable i a deu anys de llibertat vigilada.

El tribunal va apreciar un delicte d’assassinat amb traïdoria, comès per ocultar un altre delicte contra la llibertat sexual de la víctima, i va tenir en compte l’atenuant de confessió. L’Audiència també va condemnar Abuín Gey per un delicte de detenció il·legal i un altre d’agressió sexual, a quatre anys de presó i a cinc anys de llibertat vigilada.

La sentència de l’Audiència Provincial de la Corunya, que arran d’un recurs va ser ratificada pel TSXG, va condemnar Abuín a indemnitzar amb 130.000 euros cadascun dels progenitors de Diana i amb 40.000 euros la germana de la víctima, i li va imposar la prohibició d’apropar-s’hi a una distància inferior a un quilòmetre i de comunicar-se per qualsevol mitjà amb tots tres.

Divuit anys a la presó abans de poder sol·licitar el tercer grau

A més, va fixar en 18 anys el temps mínim de condemna que havia de complir per accedir al tercer grau, mentre que va establir un termini de 25 anys perquè pogués demanar la revisió de la condemna i la possible llibertat. El Chicle haurà d’haver passat un mínim de divuit anys a la presó abans de poder sol·licitar el tercer grau.

El novembre del 2020, el Tribunal Suprem va confirmar la pena de presó permanent revisable per a El Chicle, que compleix la condemna a la presó lleonesa de Mansilla de las Mulas.

Hi ha un paràgraf de la sentència que no pot ni ha de caure en l’oblit: «La víctima va ser Diana, però bé podria haver estat qualsevol altra dona que hagués passat per allà aquella nit, per la disposició i decisió del recurrent d’actuar com ho va fer, ja que la rapidesa amb què es va moure per aturar-la, introduir-la al vehicle, llançar el telèfon mòbil i dirigir-se a la nau demostrava l’evidència que el que va fer era allò que tenia preparat i que va acabar executant».

Subscriu-te per seguir llegint