Els selfies, aquestes autofotos que es fa cadascú amb el mòbil, s´han convertit en un fenomen de masses. Psicòlegs i sociòlegs analitzen aquesta tendència, que per a alguns és una forma de comunicació, mentre que d´altres veuen al seu darrere narcisisme i falta d´autoestima. La tècnica és senzilla: s´elegeix un lloc simbòlic, es decideix si es vol sortir sol o acompanyat, s´agafa el mòbil, s´estenen els braços, es posa una cara espontània o divertida i clic. S´acaba vostè de fer un selfie, una autofoto, que, segurament, posi a circular en pocs segons per les xarxes socials. El president dels Estats Units, Barack Obama, i la seva dona; artistes com Rihanna i Justin Bieber, esportistes com Piqué amb Shakira o Casillas i Sara Carbonero... Tots han sucumbit al poder del selfie. Fins el papa Francesc i els reis d´Espanya han accedit a fotografiar-se.
Centenars de milers de ciutadans corrents s´han unit en els últims temps a aquesta moda. A la xarxa Instagram hi apareixen més de tres milions d´imatges identificades com «Yo»; 73 milions com «Selfie» i 187 milions amb la llegenda «Me». Els famosos competeixen perquè els seus selfies siguin els més vistos. La presentadora de l´última gala dels Oscars, Ellen Degeneres, va aconseguir reunir un grup d´estrelles de Hollywood com Meryl Streep, Brad Pitt, Angelina Jolie o Julia Roberts, davant del seu mòbil. En uns segons, la imatge era a Twitter i, menys de 50 minuts després, ja s´havia convertit en la més retuitejada de la història, superant el milió de retuits. Fins aquell moment, la foto més retuitejada era la que va pujar el president nord-americà, Barack Obama, en guanyar per segona vegada les eleccions dels Estats Units, en la qual abraçava la seva dona, Michelle Obama, i que havia estat retuitejada 778.329 vegades.
La tendència sembla imparable encara que l´afany per mostrar-se a les xarxes no està exempt de crítiques. Darrerament, dos exemples de selfies desafortunats ho demostren. Un d´ells va ser el que es va fer una jove, molt somrient, al camp de concentració d´Auschwitz a Polònia, que va desencadenar la ira de centenars de tuiters. L´altre el protagonitza una jove nord-americana que va robar un vestit en uns grans magatzems i, feliç amb la seva «adquisició», no va dubtar a fer-se una autofoto i compartir-la amb tots els seus seguidors de Facebook. La policia d´Illinois, en veure les fotos, va identificar les peces com les que havien estat robades en una botiga de la qual havien rebut la denúncia.
Vanitat, exhibicionisme, egocentrisme, narcisisme, falta d´autoestima o, simplement, una nova forma de comunicació i de guardar la memòria. El debat està servit. «Fer-se una foto d´un mateix ocasionalment pot ser alguna cosa divertida i no cal demonitzar-ho; no obstant això, quan veiem persones que es fan fotos cada cinc minuts, en totes les poses i circumstàncies possibles, per col·locar-les a les xarxes socials, pot anunciar un problema de narcisisme i de falta d´autoestima», apunta el psicòleg clínic Alejandro Torres, que assegura que «aquestes patologies han trobat un instrument ideal a les xarxes socials».
«Hi ha moltes persones que tenen una gran necessitat d´autoestima i senten un buit existencial que intenten omplir així, buscant el reconeixement i l´aprovació de la gent a les xarxes socials; arriba un moment que consideren més important que la gent s´assabenti del que estan fent en cada moment que no gaudir ells mateixos d´aquestes actividades», destaca Torres. Malgrat això, el psicòleg adverteix que les xarxes són una arma de doble tall per a aquestes persones. «Aquells que tenen l´autoestima afeblida pateixen al veure el que altres amics fan constantment, ja que creuen que ells fan menys coses o són menys divertits», indica. Així, «tendeixen a imitar als seus companys i intentar competir amb les seves imatges, el que pot arribar a convertir-se en una cosa patològica», afegeix.
La realitat és que la moda dels selfies ha canviat algunes conductes socials que estaven molt assimilades. «Abans es demanava un autògraf a un famós i s´ensenyava a tots el que anaven a casa teva; avui s´envia l´autofoto amb ell i es posa a circular a la xarxa. Abans, enviàvem postals o fèiem fotos dels llocs on havíem estat i, després de revelar-les, les ensenyàvem als nostres amics. Avui s´envia la foto a l´instante», resumeix el sociòleg José Romay. «Mai més que ara és aplicable la dita que una imatge val més que mil paraules. La gent no es posa a escriure a través del mòbil què està fent, amb qui està o on ha anat; envia una foto i llestos», afegeix. El sociòleg assegura que s´imposa la filosofia del «si no ets a la imatge no existeixes». «Estem en un món virtual en què la transmissió d´imatges ha creat una realitat paral·lela que ha subvertit la pròpia realidad», alerta.
En cada país els autoretrats adquireixen notes pròpies. Una enquesta realitzada aquest mes entre més de 27.000 persones de totes les edats revela que mentre els espanyols deixen anar el seu costat més romàntic, els italians situen per davant de les seves relacions amoroses a les seves amistats en el moment de capturar la imatge. Això sí, els dos països semblen més sociables que els anglesos i alemanys, que prefereixen acaparar el protagonisme del selfie, sortint en solitari. El lloc també importa. A l´Europa central el lloc per excel·lència és el mirall, encara que l´institut o la universitat també hi apareixen amb freqüència. Quant a l´espontaneïtat d´aquest tipus d´imatges, aquest estudi la posa en dubte. Els italians són els més vanitosos i més del 40% dels menors de 25 anys es fan fotos quan estrenen roba o un maquillatge particular.
