Xofer amb vehicle propi, guia acompanyant o "cangur" de personatges són algunes de les noves professions sorgides arran del llançament del joc de realitat augmentada Pokémon Go des de mitjan passat mes de juliol.
Desenes d'anuncis en plataformes web ofereixen a Espanya els serveis de particulars disposats a transportar els jugadors, també coneguts com a "entrenadors" de Pikachu i la resta de criatures de la franquícia, a través de rutes en automòbil.
Un exemple és el que ofereix "vehicle propi" i també acompanyament a peu, al preu de "10 euros per hora i persona"; el servei inclou un carregador de mòbil per al cotxe, preveient la despesa de bateria dels dispositius emprats per al joc.
Altres anuncis venen comptes "a nivell molt avançat" pels qui vulguin elevar el seu nivell personal pel camí més curt, "a un preu negociable", o s'ofereixen a millorar les dels entrenadors fent de "cangur" mentre no poden fer-se càrrec d'elles.
El lema i l'objectiu de Pokémon Go és "fer-se amb tots" els personatges del joc i per a això cal trobar-los en l'entorn diari gràcies a un sistema de geolocalització que notifica on estan els pokémons més propers.
A través de la pantalla del dispositiu, el jugador pot veure a les criatures i capturar-les, però a partir d'aquí ha d'ensinistrar-les i per a això, entre altres coses, ha de caminar un nombre concret de quilòmetres.
Això ha despertat l'enginy d'entrenadors que no poden dedicar el temps necessari a caminar i simulen el moviment lligant els seus dispositius al gos o col·locant-los sobre un robot aspirador, fins i tot sobre un tocadiscs; també hi ha particulars a la xarxa que s'ofereixen a caminar amb ells.
Aquesta economia submergida al voltant de Pokémon Go, juntament amb els riscos per a la privadesa de l'usuari, "no difereix d'altres casos com els anuncis dels fanals on alguns particulars ofereixen la reparació d'ordinadors", ha explicat l'expert en Dret i estratègia digital Borja Adsuara. "Si tens algun ingrés has de declarar-lo, encara que és veritat que per a Hisenda és molt difícil perseguir aquest tipus d'economia submergida", ha assenyalat.
En la seva opinió, seria "molt positiu" regular aquestes activitats entorn de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) amb la figura del facilitador o tutor TIC per "matar dos ocells d'un tir".
D'una banda, obriria una via professional per a joves en atur, nadius digitals amb habilitats orientades a l'oci, i, d'altra banda, serviria per alfabetitzar digitalment a persones sense aquestes capacitats.
Adsuara ha recordat que "sempre apareix una economia paral·lela quan alguna cosa nou té èxit", per la qual cosa, "si hi ha treball com a entrenador de Pokémon, per què no aprofitar-ho?"
De fet, algunes empreses s'han sumat ja a la moda, com una agència de viatges que fa escassos dies va publicar una oferta de treball en un portal especialitzat sol·licitant un guia acompanyant que acredités un nivell 20 de joc per caçar pokémones per tota Espanya.
El major problema dels passatemps que utilitzen realitat augmentada és el sistema de geoposicionamient "perquè els personatges no són reals però sí els llocs on apareixen" i l'ocupació d'un espai públic "no es pot fer perquè sí, cal sol·licitar-ho a les administracions, pagar taxes... Quant ha pagat Pokémon Go per ocupar espais públics?".
Si aquest tipus d'entreteniment prolifera, Adsuara vaticina que provocarà problemes de seguretat ciutadana, a més dels jurídics fins i tot amb conseqüències penals, per utilitzar museus, parcs, esglésies, hospitals, rius o carreteres.
L'aparició de pokémones en llocs com el Museu de l'Holocaust de Auschwitz, el Museu del Genocidi de Cambodja o l'entorn de centrals nuclears de Japó, ja ha generat indignació i alarma.
Això, sense explicar els regs físics dels entrenadors, com la mort d'un menor de 9 anys en un riu a Brasil o l'atropellament d'una adolescent en un pas de vianants d'EUA.
