Les xarxes socials no tenen secrets per a Andreas Schou. El cofundador de Social Ocho porta anys investigant i ensenyant a treure'n el màxim profit. "Som el que publiquem a les xarxes socials", afirma en aquesta entrevista en què ens revela com fer un bon ús de plataformes com Facebook o Twitter, i ens avança tot allò que ens oferiran en el futur.

-Tendim a banalitzar l'ús de les xarxes socials?

-Desafortunadament sí, passa en empreses i sobretot en particulars. D'altra banda és el marc ideal per l'entreteniment i aquí és on la banalitat s'estén, en assumptes quotidians com gatets o acudits. La gent busca aquesta diversió, i com més absurd sigui gairebé millor.

-Quins Són els aspectes clau per triomfar en elles i aconseguir major nombre de seguidors?

-En general, si fas les coses amb passió, generositat i constància sols triomfar i arribar lluny, sempre que el que publiquis sigui útil per algú. Quan parlem d'empreses, el que s'ha de fer és adaptar, invertir i seguir un pla d'actuació clar per arribar al seu consumidor.

-Què és el què mai hem de publicar en els nostres perfils?

-Informació que no considerem pública. Cal aconseguir un equilibri entre el que és personal i el que és privat. Hi ha temes privats que poden ser atractius i ens ajuden a definir la nostra personalitat en un perfil més professional, però no cal publicar-ho tot. Jo personalment no publico coses que puguin interpretar-se de forma negativa per o per a algú.

-Quins són els perills d'exposar en excés la nostra intimitat?

-Assetjament, mal ús de la informació, pressions o posar en risc la nostra imatge personal i professional i ser un problema el dia de demà a l'hora de buscar feina. També hi ha molta gent amb tanta por que no publica mai res. Les dues postures poden ser perilloses, tant per al que publica massa com per al que no ho fa, perquè els que no es donen a conèixer a les xarxessón molt vulnerables davant opinions d'altres persones sobre ells, ja que no poden fer-hi res. Però en ser més actiu i publicant informació que ajudi a definir-te com a persona, evitarem situacions on només hi hagi crítiques sobre nosaltres. Però si no hi ha absolutament res, qualsevol taca destaca. I és una cosa que val també per a empreses amb por a estar a les xarxes i que opinin malament d'elles.

-Podem estar tranquils sobre la seguretat de les nostres dades?

-En realitat a internet i les xarxes socials fa temps que les nostres dades van deixar de ser nostres i això sorprèn molt, però cada vegada és més acceptat. Si un servei o producte és gratuït, com alguna aplicació per al teu mòbil, Twitter ... si no pagues per usar-lo, el producte ets tu. Des dels inicis de Google sempre ha estat així. Avui dia fins i tot vigila el que fas en el teu telèfon Android, a on vas i quant temps estàs en cada punt. Estem totalment vigilats per tot arreu, fins i tot per Facebook, un altre dels grans, que inclou WhatsApp, Instagram, Messenger ... Són serveis que fan servir els anunciants perquè les empreses arribin al client ideal per als seus productes. S'instal·len codis amb els quals Facebook sap quines pàgines web visites i així decideix quins anuncis són els més aptes per a tu. Quan ens donem d'alta en aquestes xarxes socials donem el nostre consentiment i cedim aquesta informació. És el sant grial de les empreses, una publicitat segmentada i això a molts consumidors, encara que els espanti, també els agrada, perquè fa que moltes vegades veiem anuncis i ni tan sols ens adonem que ho són, perquè són rellevants per a nosaltres i ens presenten informació que busquem dins el nostre context. Els objectius dels anuncis a Facebook és que siguin tan rellevants com les publicacions dels nostres amics.

-Algun truc per desaparèixer completament de les xarxes socials?

-La suposada dificultat per donar-se de baixa en elles és un mite. Tot i així, és veritat que en eliminar el teu compte triguen uns dies a desaparèixer tots els continguts, ja que es guarden en servidors temporals repartits per tot el món. També cal recordar que, tot i eliminar el compte, els teus amics poden haver pujat una foto teva o informació que seguirà aquí.

-Facebook, per exemple, fins a quin punt pot fer ús d'aquestes fotos o vídeos que pugem malgrat haver eliminat el compte?

-No pot utilitzar aquests continguts, llevat de la foto del nostre perfil en uns anuncis que ells anomenen 'informació social', on una empresa publicita el seu nom i al costat d'ell apareixen els 'amics' que també els agrada aquesta empresa, on vas clicar 'm'agrada'.

Nens i xarxes socials

-A quina edat poden començar a utilitzar les xarxes socials els nens?

-El límit solen ser els 13 anys. Els menors d'aquesta edat poden usar-les amb el consentiment dels pares. No obstant això, molts estudis apunten que més del 80% de nens entre 10 i 12 anys les fan servir mentint sobre la seva edat. En aquest sentit hi ha una gran manca de control perquè no s'exigeix, per exemple, que pugis una acta de naixement.

-Quines pautes han de seguir els pares?

-Facebook, Per exemple, ha creat el 'Portal per a pares', on donen pautes i informació als familiars. Els pares han de parlar amb els fills sobre les xarxes socials, però molts d'ells no tenen massa idea sobre elles, solen saber-ne més els xavals. Per això és una bona forma d'entrar en contacte i dir-li al nen: "fill, ensenyeu-me a veure com funciona això, ajudeu-me a crear un compte ...". Cal reflexionar sobre a qui acceptem com a amics, quines coses publiquem, el que està bé fer i el que no. En realitat és el mateix que quan parlem amb els nostres fills a la vida quotidiana i els diem que no parlin amb estranys, que no agafin llaminadures de desconeguts ...

-Exposar contínuament la vida dels fills a internet pot causar problemes?

-Depèn de quin tipus de fotos i continguts pugem. En qualsevol cas cal tenir en compte que estem violant una mica els seus drets, ja que creixeran i voldran tenir veu i vot sobre quin tipus de coses es publiquen sobre ells. Malauradament, el tema de la pederàstia és una cosa molt greu. Quan són menors i interaccionen sense control a les xarxes es corre el risc d'entrar en contacte amb gent que no és qui diu ser, i això pot desembocar en un problema greu. Si no anem amb compte, estem exposant els nostres fills a aquests perills. Els podem destrossar a nivell psicològic.

-Creus que falta informació en aquest sentit?

-Sí, tant per a pares com per fills. Hi hauria d'haver reunions de l'ús de xarxes socials al col·legi o a casa. Es necessita molta informació i pautes perquè s'arribin a utilitzar d'una forma segura i responsable. El bullying també és una altra conseqüència del mal ús de les xarxes. La seguretat que senten els assetjadors en estar separats per una pantalla de la persona que està a l'altra banda, els fa fer coses que cara a cara no farien i ser més cruels.

-L'addicció a les xarxes socials és un realitat, quan hem de preocupar?

-Aquesta addicció existeix i cada vegada és més comú. Molts psicòlegs reben cada vegada més persones amb trastorns relacionats amb les RRSS. El límit és el sentit comú. Si ens adonem que suposa un problema desconnectar o ens sentim malament cada vegada que no hi ha internet o ens quedem sense bateria al mòbil, és el moment de pensar que hi ha una addicció.

-Què podem esperar de les xarxes socials en el futur?

-S'està veient una tendència on els continguts immediats, com vídeos o àudios en directe, cobren més importància, bé a Twitter, Periscope, i ara a Instagram, Facebook, Snapchat... A Snapchat i Instagram expliquem històries que només són de 24 hores. És la nova moda en el desenvolupament de les xarxes socials. Una altra tendència que ja porta uns anys és que la comunicació sigui cada vegada més privada. A l'inici de les xarxes publicàvem tota la nostra vida però ara, amb Messenger o WhatsApp, ja no som tan oberts com abans.