Qui millor et coneix no és la teva mare, és whatsapp

La intel·ligència artificial (IA) ha estat tractada nombroses vegades a la ficció, però la realitat és que la IA ja conviu amb nosaltres. Sony, per exemple, ha llançat Aibo, un gos robot dotat d´intel·ligència capaç de reconèixer el seu amo, així com les seves ordres de veu. Té una càmera instal·lada al nas que li permet registrar l´entorn, l´edat i el gènere.

Ara només hi ha 100 unitats al món i Javier Sirvent, evangelista tecnològic, és propietari d´un d´ells. Sirvent explica que hi ha 4 nivells d´IA. "Els xatbots són al nivell 2, al nivell 3 tenen emocions i hi ha un nivell 4, en la qual serien conscients que són un robot", explica. Aibo és al nivell 3. Ara mateix, no existeix robòtica amb nivell 4 d´IA perquè generaria un problema ètic.

Google va a llançar a finals d´any Dúplex, un nou assistent personal per veu que podrà trucar a un restaurant i fer una reserva sense que es percebi que hi ha una màquina a l´altra banda del telèfon.

L´era del 0 clic

El que vivim ara apareixerà en els llibres d´història sota l´epígraf "l´era del 0 clic". Les grans empreses com Google o Amazon pretenen que les pantalles desapareguin. "En 3 anys s´espera que el 30% del que ara fem en una pantalla es faci únicament i exclusivament amb la veu. Als Estats Units més del 30% de les llars que tenen wifi ja tenen un assistent digital per veu", vaticina Javier Sirvent.

Entraran els assistents robòtics en forma d´altaveu i immediatament es passarà a models com Aibo, que aviat podran tenir qualsevol forma. Amazon ha anunciat que construirà un robot que s´encarregui de les tasques de la llar, tingui cura de nens o reculli paquets. A través dels seus sensors, Aibo pot reconèixer si una persona ha caigut a terra i donar l´avís al servei d´emergències automàticament. A més, aquesta IA reconeix si està parlant amb un nen o una persona gran, i s´adapta a la situació.

Treballadors amb IA

Si hi ha alguna cosa que realment preocupa la societat és el que passarà amb els llocs de treball. És cert que la tecnologia en destruirà alguns però en crearà d´altres. Sirvent indica: "Es parla de les 3 D de la robòtica: dirty, dull and dangerous. Qualsevol feina que sigui perillosa, que no vulgui fer ningú o que sigui avorrida la farà una màquina".

No obstant això, Sirvent està convençut que primer hi haurà d´haver una revolució educativa. Algunes professions desapareixeran, per exemple, els taxistes, treballs de neteja, cuina o fins i tot professors tal com els coneixem avui dia. Hi ha youtubers amb milions de seguidors que són exclusivament formadors. "Fa 14 anys molta gent no tenia accés a una universitat o una escola, ara mateix la saviesa és a internet i és accessible des d´un telèfon intel·ligent que val 20 dòlars", recalca Sirvent.

D´altra banda, hi ha una gran expectació respecte a la regulació sobre les màquines. Una és la de posar impostos als robots que fan una feina com si la fes una persona. Javier Sirvent creu que "si posem impostos a tot tindrem un problema gravíssim perquè els xinesos no ho faran. A un dron que salvi vides també haurem de posar-li un impost?".

El futur de la medicina

L´autèntica revolució arribarà en l´àmbit de la medicina. De moment, sembla que no serem immortals, però "hi ha investigadors espanyols que ja estan allargant la vida el 30% en un ratolí, i evidentment si es fa en animals es farà en humans". No obstant això, Sirvent està convençut que la qualitat de vida amb la qual arribarem als 120 anys diferirà molt del que imaginem. "Les condicions de vida seran radicalment diferents, segurament tindràs més de 100 anys estarà buscant a Tinder amb qui pots lligar."

Però el més revolucionari ara mateix és la tecnologia CRISPR, una eina d´edició del genoma que actua com unes tisores moleculars capaces de tallar qualsevol seqüència d´ADN del genoma de manera específica i permetre-hi la inserció de canvis. A partir d´ara es podrà seqüenciar l´ADN, com si es tractés d´un document de text. Això arreglarà moltes malalties i farà que els tractaments siguin molt més barats.

En paraules de Sirvent: "En 10 anys moriran les mateixes persones de càncer que avui moren de sida". Per a això, és important tenir la ment oberta per regular-ho correctament. "El futur de la medicina no és als laboratoris amb provetes, sinó en laboratoris plens de servidors i sistemes d´intel·ligència artificial", exposa l´evangelista tecnològic.

Aliats de la tecnologia

Les relacions sentimentals es veuran afectades. És difícil predir si els robots substituiran les relacions humanes, però segurament evolucionaran. Ara com ara, és complicat pensar en una persona que s´impliqui emocionalment amb una màquina, però, segons experts, el 2050 els robots podran oferir-nos companyia, amistat i sexe. La intenció amb la qual es facin servir serà el que marqui el futur de les relacions.

Ja han canviat, ara mateix és possible tenir una relació d´amistat a l´altra part del món, es pot parlar per videotrucada i veure-ho en temps real. Fa 30 anys, això no era possible. I d´aquí a poc, també es podran sentir les persones a distància.

Però la tecnologia, de la mateixa manera que pot ser un aliada en les relacions, també pot destruir-les. Quantes parelles s´han trencat per culpa de WhatsApp? Encara que, quantes s´han conegut gràcies a Tinder?

Com assegura Javier Sirvent, "ara mateix qui millor et coneix, no és la teva mare, ni el teu pare, ni la teva parella. És WhatsApp". Si poguéssim descarregar tota la informació que hem afegit a les xarxes socials, es podria crear un "jo virtual" de cada un de nosaltres.

De l´edat del coure a l´edat de la fibra

Parlem que vivim un moment tecnològicament històric i que aquesta època marcarà un abans i un després en els llibres de text. Sens dubte serà així, però no ens oblidem que aquesta no és la primera vegada que es marquen fites llegendàries en àmbit tecnològic

En la prehistòria euroasiàtica hi va haver grans etapes tecnològiques que els seus habitants van viure segurament amb tanta o més efervescència que l´actual. Des del Neolític es comença a fondre metall i llavors apareixen les primeres evidències de fosa del coure, que són del VI mil·lenni a. C. (a Anatòlia i les muntanyes Zagros) i a Europa durant el I mil·lenni a. C. No és doncs l´Edat del coure sinó un vestigi de cultures més aviat ancestrals que ens evoquen paisatges nets i homes caçant mamuts.

Per la seva mal·leabilitat i ductilitat, el coure pot manipular-se en fred o en calent, de manera que es duplica la seva consistència i duresa. Un material que ha servit per les seves propietats conductores de la calor i l´electricitat i que ha estat fonamental per al desenvolupament de les xarxes.

No obstant això, l´Edat daurada del coure comença a passar a millor vida ja que Telefónica ha començat el seu procés de transformació de la xarxa que implica l´apagat d´una central de coure al dia fins a 2020, fet que suposa cobrir les fites fixades de tancament de 653 centrals de coure el 2020, de les quals, 253 seran aquest any, 200 el 2019 i 200 més el 2020. Tot un repte amb l´objectiu de transformar la cobertura de fibra amb una xarxa totalment digital i impulsar que tots els clients passin a fibra per col·locar-los en la millor posició davant el futur digital.

Tal com assegura Pablo Ledesma, director d´Operacions de Telefónica Espanya, "la fibra és la tecnologia d´accés que suportarà el desenvolupament dels serveis i dels clients dels propers 100 anys i Telefónica està treballant en l´evolució del coure a la fibra i habilitant el procés de simplificació i transformació de la xarxa."

Per a la consecució dels objectius, ha desenvolupat el projecte FAR, que impulsa el pas de clients a la fibra i accelera el tancament de les centrals de coure. Canviar el coure per la fibra implica menys secció però més capacitat. Així un mall de coure de 2.400 parells dona servei a 2.400 clients davant d´un cable de fibra de 256 fibres que dona servei a 16.384 clients.

A més, enfront del coure, la fibra suposa un estalvi energètic que pot suposar un 60% de l´estalvi actual. No és el moment de passar definitivament a l´Edat de la fibra?

• Espanya és a l´avantguarda d'Europa en desplegament de banda ampla ultraràpida i digitalització gràcies al desplegament de fibra i a la migració dels seus clients a aquesta nova tecnologia.
• Una central de fibra dona servei a l´equivalent de 4 centrals de coure.
• La tecnologia d´accés per fibra ocupa el 15% de l´espai que ocupa la d´accés per coure.
• El tancament de les centrals del coure suposa un estalvi energètic del 60%.
• Telefónica està impulsant el pas de tots els clients a fibra per millorar la seva experiència amb els serveis i situar-los en la millor posició davant el futur digital.