Els wearables o portables (dispositius que es porten «posats» amb l'objectiu de monitorar alguns paràmetres específics relacionats amb la salut) s'han revelat com una de les tecnologies amb més protagonisme en la transformació digital del sistema sanitari.

Tal com ho reflecteix un informe elaborat per Global Web Index sobre les tendències d'ús d'aquests dispositius portàtils als Estats Units i la Gran Bretanya, els wearables o portables que es fan servir més són els rellotges intel·ligents o smartwatches (el 66% dels propietaris d'un wearable té un rellotge), seguits de les polseres que monitoren l'activitat física (41%). L'informe indica que el 81% de les persones que fa servir aquesta tecnologia l'associa a una millora en l'estat de salut i en l'estil de vida.

Encara queda molt de camí per recórrer per a aconseguir treure tot el partit dels portables en el context de la salut digital. Tal com explica Carme Carrion, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i responsable de l'àmbit de Disseny i Avaluació d'Intervencions en Salut Digital de l'eHealth Center de la mateixa universitat, cal diferenciar clarament entre l'ús que se'n fa com a elements facilitadors d'un estil de vida més saludable i la utilitat mèdica que tenen en persones que pateixen una patologia concreta.

Un motivador per a millorar els hàbits i les rutines

Segons l'informe de Global Web Index, les principals motivacions que porten a utilitzar aquests dispositius són comptar els passos quan es camina (el fa servir per a això el 66% dels usuaris) o les calories cremades (53%), controlar la temperatura corporal (35%) i el batec cardíac (35%), i monitorar els patrons del son (34%).

Pel que fa a les funcions que són més interessants per als futurs compradors, destaquen la possibilitat de controlar els nivells d'estrès (seria una de les funcions més desitjades per al 58% dels usuaris) i la capacitat de controlar la pressió sanguínia (57%) i els nivells de sucre a la sang (47%).

És clar el paper motivador que tenen per a introduir canvis en els hàbits diariss'estan fent estudisque indirectament es poden relacionar amb situacions d'estrès cal considerar-los sempre com a coadjuvants d'un control o tractament mèdiceHealth Lab

Adherència, més «prescripció» i altres àrees de millora

Adherència, més «prescripció» i altres àrees de milloraSegons l'opinió de la professora de la UOC, una de les àrees de millora principals en l'àmbit dels wearables: «Els indicadors demostren que en la majoria dels casos l'adherència dels usuaris cau en picat al cap de tres setmanes aproximadament. I fins i tot quan es fan servir per al control de patologies concretes, hi ha estudis que demostren que, després de sis mesos, el percentatge de pacients que continua funcionant amb aquests dispositius és baix (prop del 30%)».

Segons Carrion, un altre aspecte que cal millorar és que els metges en facin un ús més ampli per a afavorir l'empoderament dels pacients: «S'han començat a "receptar" algunes app, sinó com a iniciatives individuals, sobretot de metges amb una activitat més orientada a la tecnologia. També hi ha organitzacions i societats mèdiques que aposten per aquestes solucions, però encara som lluny del nivell d'implantació que tenen, per exemple, en alguns hospitals nord-americans, on, d'una manera semblant al servei de farmàcia hospitalària, es disposa d'un "dispensari" d'app a càrrec de professionals que orienten respecte a la utilització d'aquestes tecnologies prèviament "prescrites" pel metge».

Cronicitat i acompanyament de la gent gran: reptes de futur

Cronicitat i acompanyament de la gent gran: reptes de futur

Pel que fa a les aplicacions pràctiques que poden tenir els portables en el panorama sanitari a curt i mitjà termini, Carme Carrion comenta que «ens adrecem cap a un canvi en l'organització en què es tendeix tant a reduir les llargues estades hospitalàries com a evitar les consultes mèdiques innecessàries, i en el qual l'opció del monitoratge que proporcionen els gadgets».