En els últims mesos, les neveres i els estómacs s'han omplert a cop de clic. El comerç online és una de les tendències en alimentació que més ha crescut, però no és l'única. La pandèmia fomenta noves maneres de produir, distribuir i consumir, i accelera unes altres que ja estaven en marxa. La comunitat local, la sostenibilitat i la salut guanyen terreny i, amb ells, les compres de proximitat o els aliments funcionals.

"A molts reptes ens estàvem enfrontant abans de la crisi, com la fam, l'obesitat o el canvi climàtic", recorda Beatriz Jacoste, directora del hub d'innovació alimentària KM Zero. Són desafiaments que es tornen més complexos i plantegen a la indústria la necessitat de "entendre els nous hàbits de consum i operar en aquestes regles del joc".

En aquesta transformació sobresurt el AgrofoodTech, que està redefinint el futur de l'alimentació amb la tecnologia. La signatura Finistere Ventures xifra la inversió global en aquest segment en 11.600 milions de dòlars fins al setembre de 2020. D'aquesta xifra, el 32% va anar a parar al sector de les proteïnes alternatives, que repliquen les característiques organolèptiques de la carn (sabor, textura, color...) però eliminen la petjada mediambiental.

Una de les startups més capdavanteres és NovaMeat, fundada a Barcelona l'any 2018. Va ser la primera del món a crear un filet vegetal amb impressió 3D, que ara han millorat fins a aconseguir el bistec més semblant al d'origen animal del món. La clau és el seu mètode de fabricació, únic i patentat, basat en un procés de microextrusió importat de la biotecnologia mèdica. "La nostra innovació és la manera de crear aquests microfilaments, que imiten l'estructura i la fusió de teixits fibrosos com a músculs de vaca o de porc", explica el seu fundador i CEO, Giuseppe Scionti. "No és una còpia barata de la carn, és nou: no té colesterol ni antibiòtic; té Omega 3...", enumera aquest enginyer i investigador italià.

Els filets s'elaboren a partir d'una espècie de pasta amb proteïna de pèsol o extracte de remolatxa, entre altres ingredients d'origen vegetal "de les gammes més altes en qualitat", detalla Joan Solomando, sènior Food Engineer a NovaMeat. . Amb aquesta pasta s'emplena la càpsula que, al seu torn, es carrega en la bioimpresora 3D. Aquesta va generant un fil que, en superposar-se, dóna forma al bistec amb un aspecte realista que ajuda al fet que el comensal el vegi apetitós i vulgui endur-se'l a la boca.

Encara que provar el 'Steak 2.0' de NovaMeat encara no és fàcil. Acaba d'arrencar la seva col·laboració amb el restaurant Gaudir, amb 2 estrelles Michelin, i la idea és crear un servei premium per a cuines selectes a les quals vendre impressora i càpsules, per un preu que rondaria els 4.000 euros. Però l'objectiu és l'impacte ambiental, per la qual cosa l'empresa treballa a escalar la producció i portar als supermercats un producte assequible l'any 2022. Ara el cost està entre 15 i 20 euros/ kg.

La transició en el camp

El compromís amb el medi ambient i la societat també forma part de la identitat de VisualNacert. Aquesta tecnològica valenciana fundada per Lucía i Mercedes Iborra ha desenvolupat un programari de gestió agrícola que incorpora tecnologia d'última generació, com a intel·ligència artificial (IA) o reconeixement facial, per a controlar des de la preparació del terreny fins a la recol·lecció.

Els agricultors poden millorar la seva "capacitat productiva, la qualitat i els costos", i comptar amb eines que facilitin "l'estalvi d'aigua o la disminució de fertilitzants", defineix Mercedes Iborra, que a més de cofundadora de VisualNacert al costat de la seva germana és enginyera agrònoma i directora d'estratègia en la companyia.

En la seva opinió, la modernització del camp és "fonamental" i permetrà augmentar l'eficiència i rendibilitat de les explotacions, reduir l'ús de recursos naturals, garantir l'alimentació futura o fins i tot combatre la despoblació rural.

A Espanya ja sumen quatre milions d'hectàrees digitalitzades i, entre els principals avanços reeixits enguany, han reforçat la precisió en els seus serveis de teledetecció i la qualitat de les imatges aporta la seva plataforma. A més, destaca Iborra, durant el període de pandèmia van decidir aportar la seva tecnologia a alguns ajuntaments "perquè els productors majors de 60 anys (grup de risc) poguessin administrar i prendre decisions des de la seva llar".Sentir... i menjar

La gallega TasteLab també ha marcat una fita amb el seu innovador programari Sensesbit, únic en el món, que automatitza l'anàlisi sensorial. Aquesta eina permet a les empreses fer les seves pròpies proves i tasteig de producte, per a comprovar que un aliment té el sabor, l'olor o la imatge adequada. "La nostra aportació és assegurar el llançament de productes reeixits i el control que es manté la qualitat sensorial que es va dissenyar inicialment", indica la seva CEO i fundadora, Maruxa Quiroga.

TasteLab va néixer el 2015 com un spin-off de la Universitat de Santiago de Compostel·la i és la primera a nivell internacional que empra IA per a generar informes automàtics. Compta amb clients com Pescanova o Mariñas De la Corunya i l'interès pels serveis que ofereixen va en augment, una tendència que segons indica Quiroga s'ha vist accelerada en els últims mesos. "Per descomptat que hi ha un increment de la demanda per a la digitalització en els processos de decisió de llançament de productes", assegura.