29 de desembre de 2020
29.12.2020
Regió7

Sateliot, l'start-up catalana que defensa la indústria dels nanosatèl·lits a l'òrgan internacional que defineix el 5G

L'empresa és una de les 700 que participen en la 3GPP, que estableix com seran els estàndards de telecomunicacions

29.12.2020 | 12:28
L'oficina de Sateliot a Barcelona amb el seu confundador, Marco Guadalupi

Els estàndards de telecomunicacions es decideixen a la 3GPP, un òrgan amb més de 700 empreses i on els gegants del sector com Huawei, Ericsson o Qualcomm estan discutint com serà el proper protocol del 5G. Des de fa uns mesos, aquest òrgan -obert a empreses de tota mena, també petites- té participació catalana gràcies a l'start-up Sateliot, que va decidir embarcar-se en aquest procés per defensar els interessos de la indústria dels nanosatèl·lits. Per què a una empresa petita li interessa dedicar esforços a un procediment llarg i complex com aquest? "Podem posar elements sobre la taula que els que venen de la indústria clàssica de l'espai o de les empreses de telecomunicació no veuen", explica Marco Guadalupi, cofundador de Sateliot.

"Si no participes, pot ser que per distorsions de com altres empreses veuen les coses dins del seu sector hi hagi detalls que es perdin i recuperar el temps perdut és complicat", afegeix el també director de tecnologia de la companyia, que busca crear una constel·lació de satèl·lits per donar connectivitat global a l'Internet de les coses (IOT), amb dispositius que fan de torres de telecomunicació des de l'espai i que arriben on la xarxa terrestre no pot.

Fins ara, la 3GPP estava estudiant l'adaptació del 5G a satèl·lits més grans i complexos que els de l'start-up catalana, que fa servir plataformes més econòmiques i petites – "tan grans com un microones"– conegudes com a CubeSats. La primera contribució de Sateliot a la 3GPP va ser aquest novembre, quan arrenca l'estudi per integrar les xarxes de satèl·lits a l'IOT a través del 5G. L'start-up catalana va proposar als gegants de les telecomunicacions i l'espai que consideressin els CubeSats com una plataforma vàlida per connectar objectes. D'aquesta manera, es demana que el protocol tingui en compte que aquests dispositius són de dimensió menor, volen a baixa òrbita i tenen restriccions de potència.

Precisament, aquest tipus de satèl·lits són possibles gràcies a les investigacions d'un altre català, Jordi Puig-Suari, que ha canviat la indústria espacial creant un estàndard de satèl·lit que ha permès baixar molt el cost del desenvolupament i del llançament, perquè es compren estructures ja dissenyades i adaptades als coets.

Guanyar temps

L'operador de comunicacions per satèl·lit, creat fa tres anys, ha decidit participar de les reunions del macro-organisme per guanyar temps i evitar que la primera versió de l'estàndard del 5G sobre les connexions d'objectes amb satèl·lits no sigui apta per dispositius petits i veure's forçats a esperar un any i mig l'arribada d'un nou protocol, cosa que els faria perdre un temps valuós en una indústria en expansió i en un mercat altament competitiu. De fet, si no fos per la covid, Sateliot tindria un satèl·lit en òrbita des del novembre per fer proves. De moment, el llançament del primer dispositiu s'ha traslladat a d'aquí a uns mesos.

Per la companyia, que ja té una quarantena d'empleats, és molt important que el protocol sigui compatible amb les xarxes terrestres del 5G. És a dir, el mateix objecte s'ha de poder connectar al satèl·lit i a la xarxa de telecomunicacions que fan servir els telèfons mòbils. "El terminal ha de ser el mateix que s'utilitza a la xarxa terrestre. No hi haurà antenes especials pels usos en satèl·lits. Els sensors han de funcionar a Barcelona i als Pirineus", exemplifica el cofundador de l'empresa.

Ser-hi des del principi permetrà a aquesta empresa desenvolupar un hardware que aguanti el protocol més ràpid, ja que ara mateix al mercat no es pot comprar cap suport pels satèl·lits que Sateliot vol impulsar. "Si ens quedem esperant pot ser que el hardware no arribi a ser com a nosaltres ens interessa. Si estàs dins del procés de creació de l'estàndard pots avançar-te als esdeveniments", diu Guadalupi.

El paper de la UPC

L'enllaç entre l'empresa i la 3GPP s'està fent amb el suport del professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Ramón Ferrús, que ha seguit intensament els treballs de la 3GPP i ara hi participa directament per primer cop. Ell, que és membre del Grup de Recerca en Comunicacions Mòbils de la UPC, és qui assisteix a les reunions, que són telemàtiques, i gestiona l'allau de documentació que s'està treballant per aterrar l'estàndard dels 5G als satèl·lits.

"La 3GPP és una organització que funciona sobre contribucions i qualsevol empresa pot fer-ne una, que es debat i per consens s'arriba a decidir si tira endavant o no. En el cas de les adaptacions del protocol pels satèl·lits petits estem en aquesta fase. Hem posat l'escenari de Sateliot sobre la taula i ara s'està decidint", ha afegit.

Aquesta és la primera vegada que el grup de comunicacions mòbils de la UPC ha participat amb aquest nivell de detall a la 3GPP, "una organització molt gran, però on una empresa per petita que sigui pot dir la seva", segons Ferrús. El seguiment i la implicació en aquest procés no és fàcil "pels múltiples interessos que hi convergeixen", assenyala l'investigador. "Hi ha molt suport per part de la indústria del satèl·lit, però hi ha desconeixement per part de les empreses grans com Ericsson o Nokia que tenen el seu negoci en altres àmbits. (...) Fins que no s'acaba definint de forma que s'entengui el que es vol fer és un procés que costa i és necessari buscar suport en empreses que tenen inquietuds similars. Hi ha una feina fora de la reunió pròpia per tirar endavant els consensos", ha detallat.

Suport dels gegants del sector

"Estem rebent molts inputs positius i una certa sorpresa", ha dit Guadalupi. "No podem deixar fora aquesta part de la indústria, de petites empreses, però que mou molts milions d'euros", ha afegit. De moment, gegants de la indústria com Eutelsat, l'Agència Espacial Europea, Thales, Immersat, Intelsat ja han afirmat que estan a favor dels plantejaments de Sateliot.

La pròxima reunió del grup de treball serà aquest gener i les línies bàsiques del protocol que afecta Sateliot han d'estar traçades el maig del 2021. Aquest estudi forma part del conjunt de millores al 5G que s'estan treballant sota el paraigua de la 'Release 17', que s'ha de publicar el juny del 2022. Aquesta publicació ha de completar la normativa del 5G, després que aquest 2020 sortís la 'Release 16', que en desenvolupa la primera fase.

Una indústria a l'alça

"L'objectiu de l'Internet de les coses massiu és connectar objectes a un cost baixíssim. Podríem connectar un dipòsit, la nostra mascota, un objecte per controlar el nostre fill a Barcelona. Però que passa quan anem a les zones rurals? Allà no hi ha cobertura", explica el fundador de Sateliot, que amb la seva solució es podria aconseguir que amb pocs satèl·lits "qualsevol objecte que es pot connectar a la ciutat es podria connectar a qualsevol zona rural, dels oceans dels deserts, dels pols. "Ara només el 10% del món té cobertura", recorda Guadalupi.

La indústria dels nanosatèl·lits és un sector incipient amb grans expectatives de creixement. Aquesta nova economia d'alt valor afegit generarà 1.200 nous llocs de feina i una facturació de 280 milions d'euros fins al 2025, segons càlculs del Govern, que vol potenciar aquest camp amb la creació de l'Agència Espacial de Catalunya i impulsar l'activitat aeroespacial gràcies als fons europeus de reconstrucció postcovid amb projectes com la creació d'un port espacial dedicat a missions de vol suborbital a l'aeroport de Lleida-Alguaire.

A banda de Sateliot, altres start-ups que destaquen en aquesta indústria espacial emergent són Open Cosmos, Pangea o Zero2Infinity. A més, a Catalunya hi ha 13 centres d'investigació punters en aquest àmbit com la UPC, -i en particular, el NanoSat Lab-, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), i, més recentment la Fundació i2CAT i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), així com amb un dels centres d'incubació de negocis de l'Agència Espacial Europea, l'ESA BIC Barcelona, ubicat al Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook