Comencem pel final: és molt probable que si Einstein hagués nascut dona, els mèrits dels seus descobriments se'ls hagués emportat algun company d'investigació o fins i tot el seu marit. Haurien sigut ells els que haurien recollit premis i honors i els que haurien figurat en els llibres d'història de la ciència, i el cognom Einstein no ens sonaria avui de res. Aquest fenomen, que assenyala la injustícia i la discriminació que ha relegat a l'oblit de manera sistemàtica les troballes de brillants científiques (que han existit sempre, en totes les èpoques i en totes les disciplines) es coneix com a Efecte Matilda.
El nom l'hi deu a Matilda Joslyn Gage, una sufragista nord-americana que va dedicar la seva vida a lluitar contra les injustícies i que va ser la primera a observar i assenyalar el fet que les dones rebessin menys reconeixement pels seus treballs científics del que objectivament mereixien. La història i els llibres de text han ignorat les troballes de brillants científiques com Nettie Stevens (la primera investigadora a descriure les bases cromosòmiques que determinen el sexe), Lise Meitner (que va formar part de l'equip que va descobrir la fissió nuclear) o Rosalind Franklin (una de les descobridores de l'estructura molecular de l'ADN), entre moltes altres. "La conseqüència immediata d'aquesta falta d'imatges de dones en la història de la ciència és que fa que altres dones (i les nenes i joves) percebin que la ciència és cosa d'homes. A més a més, la societat, les famílies i les escoles dubten sistemàticament de la idoneïtat i capacitat de les nenes per dedicar-se a la ciència, cosa que fa que aquestes nenes acabin dubtant de si mateixes", explica Carmen Fenoll, presidenta de l'Associació De Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT).
Per aquest motiu l'AMIT, amb el suport de l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya, ha llançat la inciativa #NoMoreMatildas, per donar a conèixer l'Efecte Matilda i recuperar el protagonisme d'aquestes científiques que mai haurien hagut de ser invisibles.
Una de les accions d'aquesta campanya ha sigut la publicació de tres contes (amb textos Nöel Lang i il·lustracions de Rodrigo García Lorca) en els quals s'imagina com hauria sigut la vida de tres importants científics si haguessin sigut dones. A www.nomorematildas. com es pot descarregar la versió alternativa de l'experiment del gat de Schrödinger, la història reimaginada de la penicil·lina si la seva descobridora hagués sigut la senyora Franklin, o la de Mileva Mariç, esposa d'Albert Einstein i no menys genial que ell.
Per a Carmen Fenoll, parlar de totes les investigadores que els llibres han ignorat al llarg dels temps és important perquè suposa rendir una deguda reparació històrica. És, a més, el camí per tenir una visió de la història de la ciència més ajustada a la realitat, però per sobre de tot "que la societat conegui totes aquestes dones excepcionals i la seva història pot ajudar a fer que més nenes i joves considerin la ciència com una opció de carrera per a si mateixes. I també per combatre el masclisme amb el qual encara convivim com a societat".
Diferents estudis de la Universitat de València i la Complutense revelen a penes un 7,6% de referents femenins en llibres de text de l'ESO respecte als seus homòlegs homes. Per això, l'objectiu de la campanya #NoMoreMatildas és reduir aquesta bretxa i aconseguir una presència més gran de científiques en els llibres de text de totes les etapes escolars. La iniciativa parteix de la convicció que, com a referents, aquestes dones serviran d'estímul per despertar en les nenes una vocació científica i contrarestar els estereotips que tenen al cap i els diuen que elles són menys intel·ligents i dotades per a les ciències que els nois. "A aquestes nenes tan petites hem de tornar-los a ensenyar a creure en elles mateixes", reclama la periodista Carme Chaparro des del pròleg d'un dels contes. I afegeix: "La Humanitat ja s'ha perdut durant massa segles la intel·ligència del cinquanta-u per cent de la població. Imagineu on podríem ser ara mateix. Fa ràbia només de pensar-ho".
