Durant anys experts i activistes digitals han alertat sobre perills i excessos de Facebook i recentment les autoritats dels Estats Units han decidit abordar legislativament aquests problemes. Ha sigut, no obstant, una antiga empleada de la xarxa social, Frances Haugen, la que amb una filtració de milers de documents interns de l’empresa, ha confirmat les males pràctiques de l’empresa de Mark Zuckerberg i els enganys i ocultacions sobre el nociu efecte del seu funcionament, incloent-hi com Instagram accentua la inseguretat i la depressió entre nenes i adolescents.

«El lideratge de la companyia sap com fer Facebook i Instagram més segurs però no faran els canvis necessaris perquè han posat els seus astronòmics beneficis per davant de la gent. Es necessita acció del Congrés», ha dit Haugen en una compareixença davant un subcomitè del Senat on, per una vegada, el teatre polític i les interpretacions partidistes dels problemes de les xarxes socials han quedat relegats davant la serietat del repte als quals s’enfronten la societat i els legisladors, que aquesta vegada han arribat amb els deures fets.

L’enginyera informàtica especialitzada en dades ha parlat amb enorme compostura i contundència armada no només amb la seva experiència en el sector tecnològic sinó, també, amb l’après als documents que es va emportar quan va deixar Facebook al maig després de dos anys de feina a la companyia. I la radiografia que ha quedat de l’empresa de Zuckerberg, mentre els seus responsables de comunicacions intentaven minar la credibilitat d'Haugen, és demolidora.

Problemes específics i estructurals

S’ha parlat, molt, de les revelacions sobre la incentivació de productes fins i tot sabent que són nocius per a menors i de la propagació de discursos d’odi i desinformació, que segons Haugen els mecanismes d’intel·ligència artificial de la xarxa només detecten en un 10 o a tot estirar 20% dels casos. S’han abordat també en detall problemes molt específics sobre com es condueix a les adolescents cap a continguts que promouen els desordres alimentaris o com la falta de sistemes de control, de supervisió, inversió i recursos en molts idiomes alimenten la violència ètnica en llocs com Etiòpia.

Així mateix, s’ha parlat també de problemes estructurals, incloent-hi l’aposta per donar prioritat a la xarxa a les publicacions que provoquen més interaccions i reaccions (l’anomenat «engagement based ranking» en anglès) o l’anomenada «amplificació d’interessos», així com de tot un «sistema mogut per la mètrica i no per interessos humans».

Però fonamental per a Haugen és la falta de transparència de Facebook, una cosa coneguda que els documents filtrats només reconfirmen. «Gairebé ningú fora de Facebook sap el que hi passa a dins. La companyia amaga intencionadament informació al públic, al govern dels EUA i a governs de tot el món», ha denunciat. «Ningú de veritat entén les eleccions destructives que ha pres Facebook llevat de Facebook i no ens podem permetre menys que transparència total», ha reclamat. «Mentre Facebook continuï operant a les ombres i amagant les seves investigacions de l’escrutini públic no retrà comptes», ha declarat en un altre moment.