Una empresa biotecnològica xinesa ha clonat per primera vegada un exemplar de llop àrtic, un animal catalogat per la Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN) com a espècie amenaçada, segons han informat mitjans estatals.

La clonació, fruit de dos anys d’investigació, ha sigut anunciada per la companyia Sinogene Biotechnology cent dies després del naixement de l’animal, un llop anomenat ‘Maya’ que, segons els responsables del projecte, es troba en bon estat de salut en un laboratori de la firma ubicat a la província de Jiangsu (est).

La cèl·lula donant va ser obtinguda a partir d’una mostra de pell d’una femella de llop àrtic d’origen canadenc, l’ovòcit procedia d’una gossa la raça de la qual no ha sigut precisada i la gestació la va desenvolupar una altra femella de gos de raça Beagle, va explicar el subdirector de Sinogene, Zhao Jianping.

Els científics van implantar un total de 85 embrions als úters de set gosses Beagle, va indicar Zhao, que va afegir que l’elecció d’un gos per gestar el clon es deu a les similituds genètiques entre les dues espècies, informa Efe. Segons el director de l’empresa, Mi Jidong, citat pel diari oficialista Global Times, es tracta del primer cas al món de clonació d’un llop àrtic.

‘Maya’ serà traslladada d’aquí un temps a Harbon Polarland, un parc temàtic a la província de Heilongjiang (nord-est), on inicialment no s’incorporarà a la resta de llops àrtics que viuen en aquest lloc davant la possibilitat que no s’adapti a la convivència en bandada.

Obre la porta a la recuperació d'animals en perill d'extinció

Experts citats pel rotatiu xinès han assenyalat que l’èxit d’aquest projecte de clonació obre la porta a la reproducció artificial d’altres animals amenaçats o en risc d’extinció per garantir la supervivència d’aquestes espècies a l’incrementar la seva població.

Sinogene també ha avançat que planeja un acord amb el Wildlife Park de Pequín per continuar investigant sobre les aplicacions de la tecnologia de clonació en la criança i conservació de fauna salvatge amenaçada. Davant l’èxit del projecte, altres científics han plantejat objeccions sobre la clonació i els problemes tècnics i ètics que planteja aquest tipus de procediment.

Sun Quanhui, científic adscrit a l’Organització Mundial de Protecció dels Animals, ha declarat al Global Times que malgrat els avenços de la tecnologia de clonació en els últims anys, encara queda molt per investigar en aspectes com els possibles riscos per a la salut associats als animals clonats.

Sun ha plantejat així mateix sota quines circumstàncies és admissible clonar animals o com afecta la clonació a la biodiversitat, i ha afirmat que aquesta tècnica s’hauria d’aplicar només en cas d’espècies a punt d’extingir-se, o a aquelles que ja es troben extintes en el seu entorn salvatge i de les quals només perviuen exemplars en captivitat.

Casos que serveixen de precedent

La Xina ja ha realitzat anteriorment anuncis sobre avenços en la tecnologia de clonació, un camp en el qual ha registrat fites com el naixement el 2018 de dos primats genèticament idèntics, clonats amb la mateixa tècnica utilitzada amb la famosa ovella Dolly.

El 2019, el país es va sumir en una forta polèmica generada pel científic xinès He Jiankui, que va afirmar que havia aconseguit crear els primers nadons manipulats genèticament per resistir el VIH.

La revelació i el posterior enrenou que va causar va portar les autoritats xineses a obrir una investigació que va desembocar en una condemna de tres anys de presó per a He, que va sortir de la presó l’abril passat.

L’escàndol ha portat les autoritats xineses a revisar les seves normatives respecte a la modificació genètica en humans, que ara exigeixen una aprovació de nivell nacional per a investigacions clíniques en aquest camp o en altres «tecnologies biomèdiques d’alt risc».

El març passat el Govern xinès també ha publicat unes noves directrius de reforma dels processos de revisió ètica en àrees com les ciències de la vida, la medicina o la intel·ligència artificial.