BeReal o Moments: l’eclosió de les xarxes socials alternatives

És un moment de convulsió a l’ecosistema de les xarxes socials. Fa mesos que les veteranes generen debat social, el més recent ocasionat pel canvi de propietat de Twitter, ara en mans d’Elon Musk. Les inquietuds dels usuaris posen en perill els models tradicionals, i al tauler hi apareixen nous jugadors com Mastodon, BeReal i Moments, que s’erigeixen com a alternatives a les xarxes més consolidades. La pregunta és si, en aquest context, les noves absorbiran les antigues, tenint en compte la constatació que, cada cert temps, es produeixen migracions massives d’usuaris d’una a una altra.

«Quan sorgeixen crisis, les xarxes es redefineixen per sobreviure. Algunes ho aconsegueixen, d’altres desapareixen pràcticament de manera definitiva. De Facebook en van fugir les generacions més joves perquè hi van entrar els seus pares. És un procés natural», explica el professor de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra Frederic Guerrero-Solé. I els models de negoci també varien al llarg del temps. Un dels més típics és el que es basa en la publicitat. I precisament d’aques<t vol fugir Musk quan aposta pel pagament dels usuaris verificats. Un altre, menys popular, és la venda de dades personals a tercers. De cada usuari d’una xarxa social se’n poden extreure fins a 1.000 dades personals, segons Guerrero-Solé. I, tot i que hi ha lleis regulatòries, «moltes vegades la lluita és tèbia, per no tenir un impacte negatiu sobre les xarxes»,

Sistema descentralitzat

Tenint en compte aquests sistemes tradicionals, sorgeixen veus que demanen sistemes descentralitzats, oberts, en què el control de la xarxa no recaigui sobre una companyia, sinó sobre els mateixos usuaris. D’aquí ve l’eclosió de Mastodon, els usuaris del qual poden utilitzar un codi lliure per construir comunitats socials que girin al voltant d’un interès concret. Al novembre, Mastodon va superar els dos milions d’usuaris actius. «La seva emergència és una conseqüència la compra de Twitter. Musk no és un propietari qualsevol, té una ideologia molt marcada, i això fa fugir molts usuaris», explica Guerrero-Solé. Però no creu que aquesta xarxa social «arribi més enllà d’on ha arribat, perquè l’usuari no té la sensació de ser on és tothom».

Tanmateix, segons la professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Silvia Martínez, els dos models poden conviure. Tot i que les tradicionals tenen usuaris molt fidels, n’hi ha d’altres que opten per aquesta fórmula «com una manera de dir que no els agrada el que està passant».

I no és només a Twitter, sinó que a Instagram (IG) també li han sortit competidors. Un és BeReal, que es posiciona com a alternativa a l’ús generalitzat dels famosos filtres. A aquesta xarxa social els prop de 20 milions d’usuaris que la plataforma assegura que té en actiu hi comparteixen fotos de manera espontània, fent bandera de la naturalitat.

Una altra de les competidores d’IG, que ja s’acosta als 385.000 usuaris actius mensuals, és la catalana Moments, que permet planificar, compartir i emmagatzemar moments, intercanviant fotos i àudios, i diners, en un futur.» Aquesta mena de càpsules es creen col·laborativament i poden incloure una part privada i una altra de pública. Ho explica Miquel Castany, un dels tres fundadors. Nascuda el 2021, la nova plataforma és gratuïta, però la idea és que inclogui un sistema de pagament per no dependre de la publicitat. Amb una inversió inicial privada de 200.000 euros, conviuen amb Instagram, tot i que en pretenen ser-ne la competència.

Les xarxes socials alternatives agafen força, també, gràcies als problemes econòmics de les tradicionals. Twitter registra pèrdues xifrades pel mateix Musk en 4 milions de dòlars al dia. L’any passat, de fet, va perdre 221 milions. I el multimilionari, que ja no és l’home més ric del món, ha decidit deixar de pagar el lloguer de les oficines per retallar despeses. Un panorama que no n’ocasionarà el desmantellament, segons els experts. «No és la xarxa més popular, ni la que té més usuaris, però té una posició estratègica», argumenta Martínez. Per a ella, el problema rau en l’elecció del model de negoci.

Al costat oposat hi ha TikTok, que creix a passos gegants. Segons les previsions, registrarà aquest any més d’11.000 milions de dòlars en publicitat. «Té el millor algoritme, i els creadors més creatius», diu el professor. «És una mostra d’èxit», afirma Silvia Martínez.

Subscriu-te per seguir llegint