¿Adeu empreses emergents? L’efecte arrossegament que pot tenir la fallida del Silicon Valley Bank

Abans de ser gegants, les empreses tecnològiques més poderoses del món van començar sent idees visionàries a la recerca d’inversió. Sense diners aquestes promeses no s’haurien materialitzat. I, durant quatre dècades, aquest finançament es va canalitzar a través del Silicon Valley Bank (SVB). Avui, el que va ser un dels prestamistes més grans dels Estats Units ja és història.

Divendres passat, el banc més prestigiós de la indústria va declarar la fallida –la més gran al país des del 2008 i la segona més gran de la història– després de veure’s perjudicat per la pujada dels tipus d’interès i patir una <strong>crisi de liquiditat</strong> que va alimentar el pànic dels clients. Entre els seus principals clients figuraven empreses emergents, executius del sector i més de 2.500 empreses de capital risc. L’SVB tenia uns 209.000 milions de dòlars en actius i 175.400 milions més en dipòsits, segons Reuters. No obstant, un 90% d’aquests dipòsits no estaven assegurats i els que ho estaven només cobrien fins a 250.000 dòlars. Això podria fer que els seus diners, ara congelats, acabin evaporant-se.

Per a les entitats financeres, la confiança ho és tot. Tot i això, quan el banc va evidenciar el seu problema de liquiditat el pànic es va contagiar i les firmes de capital risc més grans dels EUA van cridar a retirar els diners. En tan sols 24 hores, els clients van mirar de treure fins a un quart dels dipòsits de l’SVB, uns 42.000 milions de dòlars. El dia després, el divendres 10, es van prohibir les transaccions, i van deixar atrapades milers d’empreses.

¿Extinció de les empreses emergents?

La fallida de l’SVB posa en un compromís les petites empreses emergents, que podrien veure’s arrossegades al no poder accedir als seus fons, tot i que sigui temporalment. «Els Google i Facebook del futur s’extingiran si no trobem una solució [...] És un esdeveniment de nivell d’extinció que farà retrocedir la innovació 10 anys o més», ha vaticinat Garry Tan, president i director executiu d’Y Combinator, la popular acceleradora d’empreses emergents que va ajudar a crear companyies com Airbnb, Coinbase, Stripe i Twitch. «El 30% de les empreses de capital risc exposades no podran pagar les seves nòmines en els pròxims 30 dies».

Sense accés als seus dipòsits, a moltes empreses emergents els serà molt complicat no només pagar els seus empleats, sinó també els seus proveïdors. Alguns inversors poden optar per estendre xecs a aquestes empreses que els permetin seguir endavant, però molts altres inversors també tenien els seus diners compromesos dins de l’SVB.

Tot i que és difícil presagiar, les onades sísmiques de la fallida poden colpejar empreses de multitud de sectors. Algunes de les ja afectades són Etsy, de comerç electrònic, el fabricant de dispositius de ‘streaming’ Roku, la plataforma de videojocs Roblox i el conglomerat mediàtic Vox Media. Totes tenen milers de milions de dòlars atrapats en l’SVB. S’especula que aquest terratrèmol sí que pugui accentuar la crisi vital que travessa el mercat de les <strong>criptomonedes</strong>.

Turbulències en el sector

Des de la seva fundació el 1983, l’SVB ha bombat finançament a companyies com la multinacional tecnològica <strong>Cisco</strong>, l’empresa de comerç electrònic Shopify o les prolífiques firmes de capital risc Andreessen Horowitz (a16z) i Sequoia Capital quan aquestes encara anaven en bolquers. Els experts apunten que els arriscats préstecs que el banc oferia a les empreses emergents van ser clau per aixecar l’ecosistema d’innovació en el qual s’ha convertit Silicon Valley, meca de la indústria tecnològica nord-americana. Els bancs no concedien crèdits als joves emprenedors, així que aquests acudien a l’SVB.

La caiguda de l’SVB arriba en un moment de turbulències per a la indústria tecnològica. Després de gairebé dues dècades d’accés fàcil als diners, la pujada dels tipus d’interès i la inflació l’han portat a una època de caiguda de la valoració borsària, <strong>retallades </strong>d’inversió i de personal. L’any passat es van acomiadar més de 161.000 empleats arreu del món i en aquest 2023 s’ha fet fora 128.000 professionals més. Tot i així, no s’espera que la fallida colpegi els pesos pesants del sector. «A les grans tecnològiques no els importa, això», ha remarcat Tan. «Ja tenen diners en un altre lloc».