«La submissió química és la utilització de substàncies per intentar d'alguna manera portar a terme una violació a partir d'anul·lar el consentiment o anul·lar d'alguna manera la voluntat d'aquella persona». Aquesta és la definició d'un dels metges especialistes que apareixen en el reportatge No recordo res, producció de TV3 amb la col·laboració de Minimal Films que s'estrena avui, a les deu de la nit, al 30 minuts.

La preocupació de les instàncies policials i sanitàries sobre aquest fenomen criminal poc estudiat creix. Les dades són absolutament preocupants: el 29% de les víctimes de violacions que atén l'Hospital Clínic de Barcelona, per exemple, són per submissió química. Però és que més del 85% -gairebé el 90%- dels casos no es denuncien: per por de la resposta de l'entorn, per por que l'entorn culpabilitzi les víctimes o per un sentiment de vergonya davant del que ha succeït.

El testimoni d'una de les víctimes que apareix en el reportatge i que ha volgut conservar l'anonimat -com la resta de dones de qui s'ha abusat- és esfereïdor i paradigmàtic: «jo no em podia moure, el veia, notava que em tocava, jo sabia que alguna cosa no funcionava, que aquella persona m'estava fent mal, però el teu cos no reacciona», relata la víctima.