n Primer ho va aconseguir amb Els Simpson, quan els curtmetratges irreverents i còmics sobre una família disfuncional tenyida de groc va passar de formar part d' El show de Tracey Ullman a tenir una sèrie pròpia, a la Fox, des del 1989. Des de llavors, la sèrie sobre Homer i les seves desventures han arribat als més de 600 capítols i 30 temporades. Després va arribar Futurama, el 1999, una altra ficció animada, crítica i satírica amb la societat contemporània, i igualment aclamada pel públic. I ara, el 2018, Matt Groening amplia el seu imperi i aterra a Netflix. Concretament, amb la sèrie (Des)encanto, que es va estrenar ahir a la plataforma.

La tercera aposta de Groening consta, de moment, de 10 capítols i s'ambienta en un univers medieval anomenat Dreamland. Allà hi viu Bean, una antiprincesa que simpatitza amb la beguda i els jocs de cartes, regentant posades i tuguris. Bean representa una jove inconformista i rebel, descontenta amb el sistema patriarcal que li impedeix heretar el tron del regne que governa el seu pare.

Juntament amb Bean hi ha Elfo, un follet divertit i naïf que recorda Bart Simpson i Luci, un dimoni negre i amb molt caràcter.

Durant la presentació de la sèrie, el 14 d'agost, el seu creador va reconèixer que (Des)encanto és «més emocional» que els anteriors treballs. Tot i això, estèticament i narrativament, el tercer projecte en el qual s'embarca Groening manté l'essència que el defineix.

D'aquesta manera, el dibuixant nord-americà s'inicia en el món de l' streaming, fet que li ha comportat avantatges pel que fa a la creació. La sèrie no té capítols independents entre si, sinó que segueixen una línia argumental connectada. Això també ha fet que l'equip creatiu i els guionistes se sentin més alliberats i menys pressionats, ja que no han de tancar cada episodi.