El programa 30 minuts (21.55 h, TV3) estrena la producció pròpia Sense batec, que posa llum a una realitat que es viu en silenci. Aquest reportatge explica, gràcies a moltes històries, un dol poc reconegut i compartit: el dol perinatal. «No hi ha batec» són les duríssimes paraules que han hagut de sentir molts pares. Cada any moren 2.500 nadons a l'Estat, 6 cada dia. La pèrdua d'un fill durant la gestació, o poc temps després de néixer, encara és un tema tabú i poc comprès per la societat.

«Jo estic trista perquè he perdut algú. Encara que els meus amics, la meva família, no l'hagueu conegut, era el nostre fill», diu Clàudia Cedó. La dramartuga va haver de parir el seu fill mort als cinc mesos de gestació. D'aquesta situació límit que li va posar la vida en va sortir la delicada obra de teatre Una gossa en un descampat.

«La imatge que tens sempre és que dones a llum i el primer que sents és el teu fill plorar. Ella no va plorar mai. Ploràvem nosaltres», explica Mari Checa. Està de 39 setmanes i amb l'Òscar mostren la recta final d'aquest segon embaràs, que viuen amb moltíssima por. Fa 14 mesos van perdre la seva primera filla, la Valèria. L'equip de reporters del programa de TV3 els ha pogut acompanyar.

Sense batec també ensenya l'altra cara d'aquest dol, la dels professionals que conviuen cada dia amb la mort d'aquests nadons i que han hagut de formar-se i aprendre a acompanyar aquestes famílies. «A això veritablement no t'hi acostumes mai. No pots pensar: mira, avui hem tingut un altre mort... A veure demà què ens tocarà. Però tampoc ho pots viure com si fossin fills teus». «Som conscients que històricament ho hauríem pogut fer molt millor. Hi ha famílies que han sortit d'aquí i d'altres hospitals molt més desemparades del que havien entrat», diu Cèsar Ruiz, cap de Neonatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Els reporters del programa han fet guàrdia amb els professionals que s'hi dediquen i han entrat a l'UCI de nounats de l'hospital.

Se sap acompanyar aquestes persones? La societat sap donar espai i temps a aquestes pèrdues? «Un dol requereix un temps. Pensem que es dona més temps per a un permís de matrimoni que per a uns funerals», diu Begoña Roman, professora de Filosofia de la UB.