Aquesta nit, a les 21.55 h, el programa Sense ficció de TV3 estrena Pompeu Fabra, diccionari d'un home sense biografia, un documental que parla sobretot de llengua, però també de compromís. El documental, d'Arnald Viladomat i Jordi Ventura, explica la importància que Fabra va tenir en la història de Catalunya i com, encara ara, el seu llegat està present a la societat catalana. Tot seguit, s'emetrà el segon documental, Miró contra Miró, sobre l'empremta profunda que Miró ha deixat en l'art, el disseny i la iconografia moderna.

Pompeu Fabra, diccionari d'un home sense biografia és un documental que parla de llengua, de compromís i de 80 anys cabdals de la història de Catalunya. I ho fa a través de la vida d'un personatge irrepetible: Pompeu Fabra, el pare del català modern.

Pompeu Fabra va ser la persona que va recosir una llengua fragmentada per convertir-la en una eina apta per a tots els usos. Però lluny de la imatge de rigidesa lingüística a la qual s'associa la seva figura, Pompeu Fabra va ser un personatge modern, intel·lectualment brillant i connectat amb els corrents intel·lectuals de la seva època.

L'escriptor i acadèmic de la llengua Màrius Serra és el presentador del documental i conversa amb experts que expliquen alguns dels obstacles que va superar Fabra per dur a terme la seva obra: les reticències dels sectors conservadors, la seva mítica enemistat amb mossèn Alcover o els conflictes polítics de principi del segle XX, entre d'altres.Però també descobreix el Fabra personal: el noi que als 14 anys s'inventava idiomes per als seus soldadets de plom o que, ja d'adult, cada cap de setmana ho deixava tot per jugar a tennis amb la filles.

De la seva banda, el documental Miró contra Miró busca descobrir i entendre l'empremta profunda que ha deixat l'artista català en l'art, el disseny i la iconografia moderna. Una empremta que es fa cada cop més gran i que cada vegada abraça més disciplines artístiques. A més, també posa el focus en la seva figura, capaç de destruir la seva pròpia obra, la d'un artista genial que, sovint, temia que el seu art perdés la capacitat de provocació.