El cotxe és, sens dubte, un dels invents més importants de la història de la humanitat. Poques creacions han tingut tanta transcendència i en tan poc temps. Des de la seva aparició a final del segle XIX, el cotxe s'ha convertit en un element estretament lligat al progrés i a la transformació de la societat del món occidental, també a Catalunya. El programa Sense ficció de TV3 repassa, aquesta nit a partir de les 21.55 h, la història del vehicle de transport més popular de la història de la humanitat amb l'estrena del documental Un segle, quatre rodes, de Judith Colell.

El documental explica aquesta història apassionant amb imatges i documentació d'arxiu que mostren l'evolució passada, present i futura de la relació entre els vehicles i la societat, amb la participació d'experts en la història del cotxe, en economia, en publicitat, en periodisme, i amb la col·laboració també de personatges coneguts que aportaran la seva història quotidiana lligada al cotxe en tots aquests anys. Un testimoni privilegiat d'aquesta història és el Saló de l'Automòbil de Barcelona, que aquest 2019 celebra el seu centenari, i que ha estat l'aparador d'aquesta relació societat/vehicle.

Un segle, quatre rodes ha entrevistat persones com Marc Clotet i Nuria Visedo, l'economista Josep Maria Gay de Liébana, la cuinera Carme Ruscalleda, els periodistes Sergio Piccione i Luis del Olmo, la treballadora de SEAT Àurea López, l'humorista Jose Corbacho, l'enginyera Laura Sanz, el publicista Josep Maria Picola i el consultor Maurizio Travaglini, entre d'altres. Tots ells, amb diferents punts de vista, expliquen com ha estat la seva relació amb el cotxe.

«Els Van Goghs de la Xina»

Tot seguit, a les 23.00 h, s'emetrà Els Van Goghs de la Xina, un documental sobre un grup de dones i homes que es dediquen a pintar centenars de milers de rèpliques del famós artista holandès. El documental mostra la vida quotidiana de Zhao Xiaoyong al seu estudi de la ciutat de Shenzen, on pinta incansablement per satisfer les comandes massives de les rèpliques de Van Gogh i anhela, després de 20 anys de copiar-ne les obres, anar a Europa i visitar el museu de l'artista holandès.