Indonèsia és el primer productor mundial d'oli de palma. El consum mundial d'aquest oli és, actualment, de 62 milions de tones, i continua creixent sense aturador. L'oli de palma és un greix barat, fabricat industrialment, que es troba en una gran varietat de productes alimentaris, de cosmètica, neteja i combustibles, i que va ser introduït massivament pel sud-est asiàtic i l'Amèrica del Sud des de començament del segle XX. El reportatge Víctimes de l'oli de palma, d'Indra Jati i Dandhy Laksono, que el programa 30 minuts estrena aquesta nit, a les 21.55 h a TV3, mostra com la desforestació, els conflictes sobre la propietat de les terres i les constants violacions dels drets humans són darrere de l'oli de palma, un cultiu que té un cost per al món cada dia més alt.

Actualment es troba oli de palma per fregir o amanir, però sobretot és un dels components de margarines, menjars preparats, galetes i pastissos, i també de cremes cosmètiques, sabons, gels de bany i pasta dentífrica. També s'usa en alimentació animal. Aquesta multiplicitat d'usos ha convertit aquest oli en el segon amb més volum, només superat pel de soja.

La pressió dels mercats per aconseguir més producció, sobretot per als biocombustibles, ha fet que el monocultiu d'aquest tipus de palmera s'hagi multiplicat per quatre en pocs anys, i això ha estat letal per a l'entorn on es produeix massivament. Ara fa tres anys, a l'illa de Borneo, i també a Sumatra i Papua, es va viure un episodi de contaminació de l'aire que va superar 3.000 vegades el límit considerat perillós per a la salut. La causa: els més de 3.000 incendis, que van causar 9.000 morts. El motiu: la crema de selves tropicals per aconseguir terrenys per cultivar palmeres d'oli.

A Indonèsia s'han destruït amb aquesta intenció més de 2,5 milions d'hectàrees de selva, una superfície de la mida de Bèlgica. Els boscos destruïts són uns dels hàbitats amb més biodiversitat de la Terra i on viuen moltes espècies singulars i en perill d'extinció. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient preveu que, si es continua el ritme actual de producció, podrien desaparèixer el 98% dels boscos de Borneo i de Sumatra d'aquí a tres anys.