La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va investir ahir el periodista Joaquim Maria Puyal doctor honoris causa per la seva trajectòria i empremta en la normalització de la llengua catalana en la informació i les retransmissions esportives. L'acte es va fer al rectorat del campus de Bellaterra, on Puyal va estar acompanyat, entre d'altres, pels periodistes Mònica Terribas, Antoni Bassas i el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. En la seva lliçó magistral, d'uns cinquanta minuts, va destacar els elements bàsics per garantir l'èxit en el procés de comunicar i va criticar el cada cop predomini més gran de les xarxes socials i la seva immediatesa davant el pensament. Alhora va fer una crida per defensar el català «sense complexos» i donar-li «la dignitat que mereix».

La investidura de Puyal s'ha fet en el marc de la celebració dels 50 anys de la UAB, en què el centre ha considerat el periodista «un factor de normalització essencial del català en fer arribar la llengua al conjunt de la societat a través de les seves retransmissions». Apadrinat per Miquel de Moragas, catedràtic honorari del departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, amics i companys de professió va ser a la cerimònia. «És sobretot un comunicador, en el sentit més humanista de la paraula», va considerar Moragas.

Format en Ciències de la Informació a la UAB, Puyal va ser el primer periodista a reprendre les retransmissions radiofòniques en català d'un partit de futbol després de la Segona República. La seva trajectòria s'ha desenvolupat a Ràdio Barcelona, Televisió Espanyola, Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio. Va ser responsable de programes com ara Vostè pregunta (TVE) i Vostè jutja, La vida en un xip o Un tomb per la vida, tots a TV3.

Puyal va iniciar la seva lliçó magistral explicant que se sent decebut per la situació del sector del periodisme, el país i el món. «No seria sincer si no confessés que em neguitegen desagradables desavinences, com la desaparició del pensament en front de la xarxa i dels mitjans que coronen la trivialitat com a esquer per al rendiment d'una minoria», va dir. És per aquest motiu que considera que ha «augmentat el descrèdit polític» i que «l'èxit de la cultura es mesura en termes de quantificació com una mercaderia qualsevol». Tot i reconèixer que ha millorat la rapidesa de les comunicacions, lamenta l'augment de la incertesa: «La banalitat es tendència», va afegir.

En una intervenció que va tenir nombrosos components sorpresa i audiovisuals, Puyal va repassar els elements bàsics que aporten valor al llenguatge comunicatiu, com l'apropiació de la paraula correcta, el to o el ritme. Així, va posar com a exemple el «Messi, Messi, Messi» que a l'abril del 2007 va cantar després d'un mític gol del futbolista argentí al partit d'anada de la Copa del Rei. Un cop escoltat, el va contraposar amb el text, on sense èmfasi ni ritme no té la força buscada.

També va fer una defensa aferrissada de l'ús del català als mitjans com a eina comunicativa plenament integrada i normalitzada en la societat i va criticar que en certes ocasions s'opti per canviar d'idioma.