El cineasta i realitzador Narciso Chicho Ibáñez Serrador va morir ahir als 83 anys d'edat, segons va informar RTVE. El creador televisiu i cineasta havia estat ingressat d'urgència poques hores abans de la seva mort. El gener d'aquest mateix any, Chicho va rebre el Goya d'Honor encara que no va poder assistir a la gala de Sevilla, i fa tot just uns dies, el 4 de juny, la Filmoteca de Barcelona li retia homenatge en un acte al qual tampoc va poder acudir pel seu delicat estat de salut; i durant el qual es va projectar la pel·lícula ¿Quién puede matar a un niño?.

Narciso Ibáñez Serrador (1935, Montevideo, Uruguai) era fill únic de la parella d'actors Narciso Ibáñez Menta i Pepita Serrador. Criat entre gires i escenaris, a causa d'una malaltia que va tenir de petit es va convertir en un àvid lector i va desenvolupar la seva vocació intel·lectual. A la dècada dels cinquanta, ja a Espanya, treballa com a actor a la companyia de teatre de la seva mare i, poc després, passa a la direcció teatral. El 1957 va a l'Argentina i, amb el seu pare, comença una reeixida col·laboració en teatre, ràdio i televisió.

Ibáñez Serrador es va convertir en un prestigiós professional com a actor, realitzador i guionista a la televisió argentina, i va signar moltes vegades els seus textos amb el pseudònim de Luis Peñafiel. Però ben aviat va descobrir que la direcció i l'escriptura l'atreien més que l'actuació, i es va convertir en el que ell va anomenar «autor que dirigeix». Va arribar a Espanya el 1963 , amb cintes dels seus treballs a l'Argentina que va presentar a Televisió Espanyola, a la qual va traslladar tot el que havia après a Amèrica, de manerana que va revolucionar i modernitzar la televisió dels seixanta a Espanya amb sèries com Mañana puede ser verdad o La historia de Saint Michel, però especialment amb Historias para no dormir. Encara que el programa pel qual més se'l recorda és el mític concurs Un, dos, tres, responda otra vez...

També va escriure i dirigir per a la petita pantalla títols com El último reloj, El asfalto, Historias de la frivolidad i El televisor. Especialitzat en adaptacions literàries i biografies de personatges cèlebres, van ser però les seves històries de ciència ficció i terror les que més van impactar al públic. Aquest gènere també el va conrear al cinema, amb clàssics com La residencia (1969) i ¿Quién puede matar a un niño? (1976).