El cas de la desaparició dels germans Pires Òrrit fa 31 anys a l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa serà un dels que tractarà el documental titulat Temps d'espera, que TV3 emetrà aqueta nit, a l'espai Sense ficció.

«No sabies on sortir, perquè cada dia sorties i buscaves per... pertot arreu, però és clar, és que si no els trobava la policia tu no sabies tampoc on anar... Però era la necessitat de sortir a buscar-los». Aquesta és una part del testimoni que Mari Carme Òrrit, germana del nen i de l'adolescent desapareguts fa més de tres dècades, dona al treball periodístic de Televisió de Catalunya.

El documental ha estat dirigit per la periodista Montserrat Besses i dona veu a les famílies de persones desaparegudes: experiències diferents, viscudes de manera diferent en diferents èpoques. I, malgrat tot, hi ha punts en comú. Que el fill desaparegui a l'estranger, que la mare desaparegui en un poble no gaire gran, que el sogre desaparegui a la muntanya, que la filla adolescent desaparegui a prop de casa... Totes les famílies carreguen un dolor intens i comparteixen reivindicacions i lluites.

Totes han hagut de passar o passen encara per un temps d'espera obligat i traumatitzant. No poden reactivar una recerca i tampoc no poden tancar un dol.

El 2018 es va tancar amb prop de 30.000 desaparicions a tot l'Estat. Davant d'aquestes xifres i de les conseqüències socials i psicològiques que generen, moltes veus demanen que aquest tema sigui tractat de manera integral, com un tema d'estat. Hi ha declaracions parlamentàries, bones intencions i bones paraules. Però les famílies que apareixen en el documental lluiten perquè no tot quedi en símbols. Són conscients dels pocs recursos que s'hi destinen i el seu desemparament el compensen amb una lluita permanent.

El documental aborda també un problema que va lligat a les desaparicions: el dels cadàvers sense identificar. Es calcula que en aquests moments n'hi pot haver a l'Estat espanyol més de 4.000. Creuar la informació entre persones desaparegudes i cadàvers que encara no tenen nom és essencial, segons els testimonis, per a la tranquil·litat d'unes famílies que no troben descans.