El març del 1968, quatre nenes van afirmar que se'ls havia aparegut la Verge Maria a la finca de l'Alcaparrosa, a un quilòmetre del municipi de Palmar de Troya, a la província de Sevilla. Setmanes després, diversos veïns van afirmar que havien tingut altres aparicions i l'estiu d'aquell mateix any es va construir un altar que seria la primera pedra de l'església cristiana palmariana. Aquelles primeres aparicions van donar lloc a un imperi religiós que es va expandir pel món, va trencar amb el Vaticà i va nomenar els seus propis papes. El juny del 2018, Ginés, expapa de Palmar de Troya, i la seva dona van assaltar, amb baralla inclosa, les instal·lacions de la congregació. Era el penúltim episodi d'una història extraordinària que navega entre la tragèdia i el surrealisme.

Escàndols, l'ombra d'abusos sexuals, anècdotes inversemblants i tot tipus d'acusacions han marcat els més de cinquanta anys d'aquest orde religiós que alguns consideren església i molts d'altres una gran secta. La fosca història d'aquesta congregació arriba demà al canal #0 de Movistar + amb El Palmar de Troya, una sèrie de quatre episodis que retrata l'univers palmarià. Aquesta producció original de no-ficció mostra imatges d'arxiu inèdites, té recreacions i inclou, entre altres testimonis i protagonistes, els testimonis de Ginés Hernández (l'expapa Gregori XVIII) i Nieves Triviño, la seva dona i exmonja de Palmar.

Dirigida per Israel del Santo ( Conquistadores: Adventvm), El Palmar de Troya neix com a fruit d'una llarga investigació que va durar més de tres anys i se submergeix a les entranyes de l'univers palmarià per explicar una història real, inèdita, delirant, fosca i envoltada de misteri. Des de com un home cec va aconseguir convertir-se en el gran líder espiritual de l'orde fins als milions que la congregació de Palmar de Troya té arreu del món.

Entre les excentritats d'aquesta secta hi ha la seva devoció per l'extrema dreta i el feixisme. L'Església palmariana té entre el seu santoral Francisco Franco, Adolf Hitler, José Antonio Primo de Rivera, José Calvo Sotelo, Luis Carrero Blanco, María Eva Ibarguren, Francisco Jiménez de Cisneros i, fins i tot, sant Cristòfor Colom.