«La federació universitària Vic-Manresa ha crescut molt ràpid, ja és madura i irrompible»

La federació universitària entre Manresa i Vic complirà l´abril cinc anys. Quina valoració en fa?

La valoració no pot ser sinó favorable. Les sinergies, el concepte químic de posar dos elements junts, més que sumar ha multiplicat. Ens ha multiplicat a tots dos. En faig una valoració tremendament positiva. Tot i que sóc una persona optimista, fent una anàlisi cost-benefici no li sé veure cap cost. Hi han ajudat moltes coses, com les infraestructures. L´eix Transversal, la C-25, ens ha apropat molt, i després els temps canvien. Les preteses rivalitats entre ciutats avui tampoc no hi són. Com va dir un alcalde de Manlleu, s´han acabat les guerrers de campanar.

Vostè va patir aquestes rivalitats?

No estrictament. No sento haver-les patit.

Però sí que hi havia recels...

Jo crec que més aviat era el pensar si existien aquests recels. El que diria la gent si es prengués aquesta decisió. Però la gent no va dir res. Jo no sóc ni de Vic ni de Manresa, sinó de Barcelona, i tot i que intel·lectualment ho podia entendre, emocionalment no m´afectava. Sí que lògicament en el període de negociacions van sortir algunes coses.

Com ara quines?

Hi havia un dubte raonable. La Fundació Universitària del Bages era un centre adscrit a l´Autònoma. Té més valor l´Autònoma que la UVic-UCC i el Campus Manresa? Intel·lectualment jo penso que és millor ser universitat plena que no pas ser un centre adscrit, però fins que no vam tenir la primera matrícula no ho vam saber. I s´ha demostrat que sí, que pesa més ser universitat plena. Quan comences a fer una cosa, i en aquesta universitat hem començat a fer moltes coses de zero, no saps com sortirà. Aquesta ens ha sortit molt bé.

I quins efectes ha tingut això?

Objectivament crec que hem construït una universitat potent, hem guanyat múscul, dimensió, una posició forta en el sistema universitari català que crec que cap dels dos de manera separada hauria pogut tenir. I després per poder tenir la facultat de Medicina ha sigut determinant estar junts.

Vic sense Manresa, i Manresa sense Vic, no tindrien facultat de Medicina?

Estic convençut que no.

Però Vic ja tenia al pensament el projecte des de feia temps...

Ja l´havíem començat a treballar. Quan negociàvem la integració no va ser un element que es considerés, en aquell moment.

Ni en la intimitat?

Diria que subconscientment. En cap moment no ho vam posar sobre la taula perquè estava verd. El pes territorial que tenim ara és molt més gran. Ens ha donat una diferenciació molt clara com a universitat, arrelada al territori i que treballa per ell.

Presumeix de territori. Altres universitats, com l´Autònoma o bé la de Barcelona, no ho poden fer, això?

Per a la UVic-UCC va ser una oportunitat per diferenciar-se. També per una cosa que havíem començat abans i a la qual Manresa es va afegir, que era el Campus Professional. Estendre la universitat cap a cicles formatius de grau superior ens ha permès obrir a Olot, Vic, Manresa, Granollers. Ens permet fer una universitat diferent. Aquest sí que és un element diferencial. Jo crec que és bo tenint en compte que els alumnes que tenim no són només locals. Això dóna una visió d´universitat oberta i la fa atractiva.

Mentalment ha començat a fer repàs de la seva trajectòria com a rector de la universitat?

El vaig fent. És inevitable. Jo continuaré treballant fins al 31 de juliol com si res. El balanç el tinc bastant al cap i hauran sigut 8 anys molt intensos. La primera cosa de la qual em sento orgullós és que l´equip que té actualment la universitat és extraordinari. És el que ha permès fer les coses que hem fet. És el més positiu que pot fer qualsevol que dirigeixi alguna cosa, crear un equip motivat i il·lusionat. Això es transmet a tota l´organització.

A la trobada per fer balanç de les matriculacions va dir que havia sigut un procés feliç...

Exactament. Han sigut uns anys en què les dificultats han sigut una mica accessòries. Formen part del procés.

Tornem a les dificultats, doncs. Hi havia el temor que Vic devorés Manresa...

El que vam procurar sempre, i en el procés de negociació ho vam tenir molt en compte, pensant en la comunitat universitària de Manresa, és que no tinguessin la percepció que la universitat de Vic se´ls anava a menjar. Vam ser molt curosos tots. Es va entendre perfectament i ràpidament, també a Manresa, que la voluntat era treballar junts i en termes de federació. Ara, passats els 5 anys, ho poden veure. Hi ha una autonomia de cada centre, perquè crec que ha de ser així, i una col·laboració, perquè també hi ha de ser. És una única universitat amb dos campus potents. Com que era un temor que sabia que podia ser-hi, vam ser tots molt curosos. A nivell personal la manera com se´m va rebre a mi com a rector al campus Manresa va ser extraordinària des del primer moment.

La Generalitat va pressionar perquè hi hagués federació universitària?

La Generalitat va ajudar molt favorablement perquè es fes. Per part meva em semblava natural que féssim una cosa junts.

Sap si hi va haver pressions als ajuntaments?

Segurament van parlar amb ells, però els dos alcaldes es van entendre molt bé. Hi va haver una entesa molt gran entre tots. L´alcalde de Manresa, casualment, jo el coneixia des que era president del Bàsquet Manresa. Jo vull creure que la Generalitat els va ajudar a vèncer segurament alguns temors. Si hagués sigut el cas, jo hauria pressionat la Generalitat perquè collés.

A què es dedicarà quan deixi el rectorat?

L´1 de setembre seré a Esade.

Es desvincularà completament de la UVic-UCC?

Estaré a disposició per qualsevol cosa que vulguin demanar-me. Crec que les coses tenen el seu temps. Sóc l´únic rector que ha repetit. El més normal és que hi hagi dos mandats de quatre anys. Desitjo que el pròxim també faci 8 anys, perquè crec que 4 és curt per fer determinades coses, però 8 ja està bé. Em sentiré tota la vida part d´aquesta universitat i sempre em sentiré molt vinculat a UVic-UCC.

Els estudiants trien la UVic-UCC per proximitat?

Jo crec que busquen alguna cosa diferent. Això va per graus. N´hi ha que tenen molta solidesa i un gran prestigi, i la gent busca això. I després jo crec que la imatge que té i que donem és de proximitat efectiva, que no és el mateix que proximitat geogràfica. És a dir, grups petits, professorat molt a sobre... Jo crec que això és un element diferencial, també.

Tothom qui vol estudiar a la UVic-UCC ho pot acabar fent? Em refereixo a motius econòmics, en tractar-se d´una universitat privada...

Jo diria que sí. Als dos campus hi ha un sistema de beques potent, i les facilitats econòmiques que es donen als alumnes són molt grans. Moltes vegades aquestes facilitats econòmiques no s´utilitzen. La taxa pràcticament no s´ha apujat en 8 anys. Jo diria que molta gent que no estudia és perquè la família necessita que treballi. Dit això, tenim molts graus on la gent treballa i estudia. Suposa haver d´adaptar horaris i metodologies, però ho fem.

Sovint porta el llaç groc a l´americana....

Ara no el porto però me´l podia haver posat. Estic absolutament en contra que hi hagi gent en aquests moments a la presó per aquests fets.

Si Catalunya fos independent, què passaria amb els estudiants estrangers, que actualment són molts, i els títols de la UVic-UCC? Estarien reconeguts a Europa?

És un títol reconegut i vàlid a tot Europa. El 2012 vaig signar la Carta Magna de Bolonya. Els principis de la carta de les universitats determinen que són institucions autònomes que tenen per objectiu la docència i la recerca, i que estan per sobre d´elements polítics, geogràfics i religiosos. Hem fet les consultes pertinents i no tindríem cap problema.

Com s´imagina la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya d´aquí a cinc anys?

Quan les coses tenen una determinada inèrcia, continuen. En aquests moments que la universitat i la federació estan plenament consolidades, crec que continuarà pel mateix camí. De creixement moderat, no penso que ens haguéssim de disparar més, subjectes a tots els canvis que es produiran. Però jo diria que la gent n´és conscient i és una universitat flexible. La veig plenament instaurada en el sistema universitari català, espanyol i europeu. Veig que s´anirà fent més recerca, que serà més internacional, que tindrem la primera promoció de metges... Patirà igual que poden patir les altres universitats però amb una diferència: tenim més capacitat d´adaptació. La seva història li ha donat aquesta capacitat i flexibilitat, i això serà bo.

La federació universitària ja és madura o encara es troba a l´etapa de l´adolescència?

Ha crescut ràpid. És madura. Sempre hi haurà alguna veu discordant. Però la veig madura i irrompible. És un matrimoni sòlid, ja.

Quins consells donaria al nou rector?

Crec que l´estratègia que hem portat s´ha demostrat que era bona, i les estratègies sempre són a llarg termini. Què hauria de fer sobretot? Que el creixement i la integració de tota la gent que vingui s´identifiqui amb els valors de la institució: recerca, internacionalització, una universitat molt oberta cap enfora i que mantingui el grau d´identificació amb els valors i la vida universitària que farà falta.

La federació universitària ha contribuït que Manresa i Vic es coneguin més?

Indubtablement. El grau de coneixement mutu és molt més gran. Claríssimament. Hem fet coses perquè això succeeixi. També hi ha ajudat la C-25, però la universitat, de la mateixa forma que contribueix al creixement econòmic, també contribueix al cultural i social i, per tant, a la relació entre les dues ciutats. També hem de veure la universitat com una gran empresa. Mou mil treballadors, genera recursos, compra, construeix... És un motor econòmic important. Per tant, el creixement de la ciutat és el creixement d´aquesta empresa que repercuteix a tot el territori, i en aquest cas és Vic-Manresa, Manresa-Vic.