De nou estem vivint com, tant a les xarxes com des de les institucions governamentals, el cicle 0-6 rep un tracte diferent que la resta de les etapes. A les professionals que portem tota la vida treballant en aquesta etapa ens sembla increïble que en ple any 2020 es tingui un desconeixement tan profund de l'educació infantil. No entenem que encara haguem de cridar perquè se'ns escolti, perquè es tingui en compte el 0-6 i es valori la nostra feina; feina que duem a terme en l'etapa més important pel desenvolupament de les persones, els seus primers anys de vida. Cal recordar que és l'etapa durant la qual s'està formant la personalitat de l'infant, que l'acompanyarà tota la vida.
Durant aquest difícil període social que ens ha tocat viure hem aturat el temps, però no la reflexió. Els professionals d'infantil hem continuant treballant, generant debats, connectats per intercanviar i compartir. L'educació ens manté units amb un objectiu clar i comú: fer un acompanyament a la petita infància amb el màxim de respecte i qualitat. Les mestres no han perdut el contacte amb els infants, enviant missatges per les xarxes i acompanyant les famílies en aquests moments tan complicats. Hem intentat no donar receptes màgiques dient què s'ha de fer i el què no, però sí hem aportat idees i, sobretot, hem estat al costat i escoltant les demandes de qui ho ha necessitat.
L'administració està anunciant, dins les fases de desconfinament, que a l'etapa d'infantil, nens i nenes i mestres, tornin a les aules. De nou es confon el que necessiten els infants amb el que necessiten les famílies. No s'està pensant en com això pot afectar a uns nens i nenes que han estat tancats a casa amb les seves famílies gairebé dos mesos -passant més temps junts amb els seus pares i mares del que mai havien passat- i que hauran de tornar a reviure, en molts casos, una etapa de familiarització i adaptació a l'escola. Les persones que plantegen el retorn a les aules dels petits estan pensant en com pot afectar aquest retorn als infants?
S'entén que amb aquesta proposta es vol donar resposta a les necessitats de les famílies per poder retornar a les feines. La situació econòmica general i financera del país és preocupant pel conjunt de la societat i una manera de començar a retornar a la normalitat i fer que l'economia pugui anar recuperant l'activitat és facilitant que les famílies puguin treballar. Les famílies que tenen fills amb 7 o 9 anys no tenen les mateixes dificultats que les que tenen fills amb 3 o 5 anys? Per altra banda, no som nosaltres qui hem de decidir qui ha de retornar a les aules. Aquesta tasca correspon als professionals de la salut pública, però la qüestió que ens sorgeix en aquest sentit és: perquè infantil, sí, i primària o secundària, no? Si és segur per a uns, també ho ha de ser pels altres. Fins i tot podríem afirmar que justament és en aquestes edats quan el contacte físic directe és més constant i inevitable, en canvi en etapes posteriors els nens i nenes poden tenir més consciencia de les mesures preventives de contagi.
La lectura que es fa des del nostre sector de la proposta dels governants és que s'ha tornat a considerar l'escola infantil com una "guarderia", amb una evident falta d'empatia amb els petits i de respecte per les professionals de l'educació infantil. A les persones que som coneixedores de la realitat de l'etapa 0-6 i la valorem com la més important en el desenvolupament de l'individu, ens preocupen el infants i ens preocupa el valor que es dona a l'etapa de la petita infància i a la nostra feina. Reivindiquem, més que mai, que es posi en valor i es consideri la nostra, com a mínim, com la resta d'etapes educatives. Ens fa mal a les orelles escoltar que encara no es té clar que no "guardem" els més petits, ens fa mal els ulls llegir propostes que tenen poc en compte els infants, però no ens cansarem de cridar ben fort per tal que s'entengui per part de qui ens administra i de la societat en general que l'etapa d'educació infantil és la més important del desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu de les persones. Sempre ho hem fet i ho farem tantes vegades com faci falta.
