La covid-19 no ha aturat en cap moment l'activitat universitària a la UManresa-FUB. La pandèmia ha obligat tothom a adaptar-se als requeriments sanitaris per evitar la propagació del virus, però la institució universitària ha fet un esforç per continuar funcionant, tant en l'àmbit acadèmic com pel que fa a tots als serveis que ofereix.

Pel que fa als graus universitaris, el curs 2019-2020 acabava el mes de juny totalment en línia i l'actual s'ha iniciat el mes de setembre seguint un model híbrid adaptat a les especificitats de cadascuna de les titulacions. Aquest model forma part del pla de mesures acadèmiques que van dissenyar les facultats de Ciències de la Salut i Ciències Socials de Manresa i inclou un nou enfocament de la docència presencial amb l'objectiu de dotar-la de més valor, alhora que incorpora els avantatges de la formació no presencial. Aquest pla està en sintonia amb el que ja preveia el model pedagògic de la institució, aprovat el 2019. La pandèmia de la covid-19 n'ha accelerat la implantació.

Un balanç a final de curs

Dissenyat per mantenir la docència en un moment com l'actual, el document va més enllà i s'ha elaborat tenint en compte que la situació és una oportunitat per reflexionar sobre el model pedagògic de la institució. Per aquest motiu, a final de curs es farà un balanç de la seva aplicació que permeti incorporar les bones pràctiques i avançar en la semipresencialitat dels estudis, un dels eixos del model pedagògic d'UManresa. Aquesta semipresencialitat ja és una realitat en el grau interuniversitari de Logopèdia (UOC-UManresa) i s'ha previst que properament s'implanti en els graus de Podologia i de Mestre en Educació Infantil.

En el marc d'aquest pla, els estudiants de tots els graus venen presencialment a la universitat per fer tallers teoricopràctics, tasques avaluables breus, exercicis pràctics, activitats de simulació, debats i anàlisi de casos. També són presencials activitats que requereixen de la utilització de programari específic, propostes didàctiques per a les quals és important el component vivencial, activitats de reflexió crítica i el seguiment de treballs en grups. Els estudiants també han de desenvolupar presencialment les pràctiques professionals, però, en aquest cas, han de fer-ho als centres de treball (escoles, empreses i centres sanitaris i sociosanitaris). Tota la resta d'activitats es desenvolupen de manera no presencial.

«Una docència d'emergència»

Isabel Pardillo, responsable d'Innovació Docent i de Formació no presencial d'UManresa, ha seguit tot aquest procés des de primera línia. Defineix la situació viscuda des del mes de març passat fins a final de curs com «un canvi del tot sobtat, una bogeria, una absoluta excepcionalitat, molt exigent i gens fàcil de gestionar, perquè cap institució estava preparada per adaptar-se a una situació com aquesta, ni el professorat ni els estudiants». Segons ella, en aquell moment «ens vam haver d'adaptar tots a una docència d'emergència en línia, amb l'avantatge que ja disposàvem d'una plataforma virtual de suport que vam poder aprofitar», apunta.

Tota aquella experiència «ens ha permès comprovar que es pot ensenyar i aprendre d'altres maneres i que hi ha eines i metodologies que han vingut per quedar-se. Això no vol dir que deixarem de ser una universitat presencial, però es tracta d'aprofitar el millor de la presencialitat, la semipresencialitat i la no presencialitat, tenint clar que la tecnologia no és un objectiu, és un mitjà i no ha de passar mai per sobre de la pedagogia», remarca Pardillo.

Idiomes en línia

La situació d'emergència va afectar també mig miler d'estudiants del Servei d'Idiomes, que van haver de continuar i completar el curs en un format en línia que fins al moment no s'havia utilitzat en UManresa. L'experiència adquirida durant els mesos de confinament i fins que va acabar el curs va permetre programar, per primera vegada, una oferta de cursos intensius d'estiu en línia que va donar molt bons resultats.

Per aquest motiu, i a partir d'aquells aprenentatges, el Servei d'Idiomes ha impulsat una diversificació en la metodologia dels cursos que s'imparteixen des del mes d'octubre i que inclouen modalitats presencials, semipresencials i en línia.

La responsable del Servei d'Idiomes, Nancy Lee, ha explicat que tot el que ha passat «ens ha fet adonar que la flexibilitat de l'oferta és molt important i que hi ha diverses maneres d'ensenyar i d'aprendre idiomes: en línia , blended [híbrid] o presencialment». D'altra banda, Claire Lawrence, professora del Servei d'Idiomes, destaca la bona valoració que van fer els estudiants de poder continuar formant-se en l'aprenentatge d'una llengua estrangera i assegura que està sorpresa dels resultats perquè «aprendre idiomes en línia no és fàcil». Conclou que «el balanç que podem fer al final de tota la situació és positiu i que és una experiència que ens obre moltes oportunitats a tots».

Atenció a través d'una pantalla

L'emergència sanitària ha representat també una nova oportunitat per al Servei de Logopèdia de la Clínica Universitària. Alguns dels pacients del servei necessitaven un tractament i seguiment continuat per part de les professionals i, inicialment, durant el confinament se'ls va oferir a distància a través del telèfon mòbil o per correu electrònic. L'equip de logopèdia va veure en aquesta situació una oportunitat per fer les coses diferent i, durant les primeres setmanes del postconfinament, va fer un cribratge dels pacients susceptibles de ser atesos en un format en línia seguint un qüestionari del Col·legi de Logopedes d'Austràlia. El resultat d'aquesta enquesta va permetre identificar els pacients que disposaven de les infraestructures necessàries i que tenien capacitats sensorials, motrius i cognitives per poder seguir un tractament de manera remota via Internet. El resultat del cribratge va ser que el 70% estarien en disposició de rebre tractament en línia en cas de necessitat.

Aquesta modalitat d'atenció ja s'ha posat en marxa i, actualment, el 7% dels pacients reben tractament de forma remota. Té com a avantatges que estalvia temps en els desplaçaments i esperes i que permet mantenir les teràpies si el pacient s'ha de sotmetre a una quarantena. També transmet seguretat a pacients fràgils que volen evitar contactes innecessaris amb altres persones.

Si els nens no poden anar al Lab...

El Lab 0-6, el centre de descoberta, recerca i documentació per a l'educació científica a les primeres edats, es desplaça des d'aquest curs als centres amb la proposta Lab itinerant 2 x 2. Aquesta ha estat la manera com el Lab vol continuar apostant per l'acostament de la ciència i l'experimentació als infants des de les primeres edats. Es tracta d'una proposta en la qual són les mestres les que van als centres en lloc que les escoles visitin el Lab.

Consisteix en una matinal d'activitat adreçada a infants d'entre 4 i 6 anys i que inclou la realització d'un repte que afavoreixi la reflexió entre els infants i una sessió de ciència de lliure elecció amb propostes que incentivin idees científiques. Les dues activitats es fan de manera simultània amb grups estables d'infants d'un màxim 25 cadascun. Els materials que s'utilitzen per a les activitats només els fan servir els infants d'un mateix grup estable, i un cop finalitzades es netegen i s'higienitzen.