S’acosta el temps de vacances estivals. Tots anhelem aquests dies sense els lligams d’horaris i exigències laborals. Temps lliure, per a l’entreteniment, el descans, la diversió... Vacances planificades o sense planificar, però amb la il·lusió i la motivació de poder desconnectar de les tasques quotidianes. Aquest desig de desconnexió sovint resulta difícil en aquests temps en els quals el protagonisme de les xarxes socials envaeix el nostre temps i ens ocupa el temps lliure que tant desitgem.

Ens resulta difícil desprendre’ns dels nostres aparells mòbils ni que sigui per poc temps. Diu Byung-Chul Han, un filòsof i assagista sud-coreà expert en estudis culturals, que no posseïm els nostres telèfons intel·ligents, que ells ens tenen a nosaltres. La pantalla és un poderós estímul, atractiu, que no ens exigeix cap esforç per accedir a continguts. Els engolim en una actitud passiva-dependent, com el nadó engoleix les farinetes que li subministra l’adult.

Aquesta dependència és preocupant i alguns autors ja han encunyat termes com FOMO, les sigles de l’expressió en anglès fear of missing out, que signifiquen «por de perdre’s algun esdeveniment». La persona pateix una ansietat quan pensa que altres podrien estar tenint experiències gratificants en les quals no participa. En definitiva, es tracta d’un desig d’estar contínuament connectat amb el que estan fent altres persones. Molts autors contemplen aquest comportament com una patologia.

Un altre terme ens remet a estar permanent connectats, és la nomofòbia, una por irracional de no disposar del telèfon mòbil.

Hi ha alternatives per fer front a aquestes dificultats per desconnectar. La cultura n’és una. La lectura d’un bon llibre, visitar museus, assistir a concerts, són vies de desconnexió i escapament. Ens connecten amb les nostres emocions, amb experiències viscudes. Segons ens diu Patricia Fernández, psicòloga clínica, són molts els treballs científics que parlen dels beneficis per a la salut mental de qualsevol activitat cultural, activa o passiva. Segons aquesta psicòloga, escoltar música té un efecte beneficiós en substàncies del nostre cervell, com la dopamina responsable del plaer i la motivació, i l’oxitocina, fortament associada amb la generació de lligams afectius.

Una altra alternativa és fer algun tipus d’activitat física, caminar o practicar algun esport. Són activitats que ens revitalitzen, ens proporcionen sensacions plaents, ja que generen endorfines, uns pèptids opiacis que funcionen com a neurotransmissors que produeixen sensació de benestar i placidesa.

Totes aquestes activitats disminueixen els nivells d’ansietat i d’estrès.

Un darrer suggeriment és gaudir del plaer de la conversa, amb els amics, amb la família. Parlar i escoltar són habilitats necessàries per relacionar-nos. Segons la investigadora S. Turkle, els estudis demostren que sense conversa som menys empàtics, connectem menys amb els altres, som menys creatius i ens sentim menys realitzats. Ens apaguem, ens retirem.

Deixem els xats, les xarxes socials durant uns dies, dediquem temps a cuidar-nos, temps per pensar en nosaltres. Conreem les activitats culturals, les físiques, la conversa, l’escolta, gaudir del silenci de la natura. Activitats que ens ajudaran a tenir una millor salut mental.

Deixar-nos portar pel poema que ens regala el poeta canari Luis Feria.

«A la lenta caída de la tarde / amar la vida largamente es todo / el oficio del hombre que respira. / Alzar la mano y detener el cielo. / Destino de la luz, nunca te acabes».

Miguel Pérez, psicòleg de la Clínica Universitària