L’Osgood-Schlatter (OSD) és una de les patologies més freqüents que causa dolor a la zona anterior de l’articulació del genoll en nens i adolescents. És un procés molt comú en infants que estan experimentant un creixement ràpid, els quals presenten una elevada pressió a la tuberositat de la tíbia a través de la força del tendó rotular.
La patologia de l’Osgood-Schlatter és una síndrome d’ús excessiu caracteritzat per dolor i augment de la superfície del tendó rotular a la zona d’inserció tibial. Consisteix en una tracció de l’apòfisi de la tuberositat tibial anterior (TTA) causada per un esforç i estrès repetitiu a la musculatura del quàdriceps (especialment el recte femoral) i el tendó rotular.
Aquesta patologia es presenta amb un dolor a punta de dit a la tuberositat tibial i a la zona distal del tendó rotular. S’observa també una prominència de la tuberositat.
Epidemiologia
Els adolescents són la franja d’edat més susceptible a l’aparició d’aquesta patologia. Aquesta apareix dels 12 als 15 anys en nois i dels 8 als 12 en noies, coincidint normalment amb el seu brot de creixement.
L’Osgood-Schlatter és una patologia que apareix en nens i adolescents en edat de creixement, especialment entre els que practiquen esports amb una càrrega elevada en accions de salts i córrer com el bàsquet, el futbol i el voleibol. Sovint, aquests esports es caracteritzen per provocar una sobrecàrrega excessiva del tendó, un impacte d’alta intensitat i una alta freqüència d’entrenament.
A més, en moltes ocasions, la pràctica d’aquest esport es fa amb entrenament i supervisions inadequades, fet que provoca una sèrie de processos traumàtics i degeneratius en els components del sistema múscul esquelètic dels adolescents.
En general, la prevalença d’OSD en adolescents que practiquen esport és d’entre el 13% i el 21%. D’aquests, entre el 20% i el 30% ho presentaran de manera bilateral, és a dir, als dos genolls.
Factors de risc
Els principals factors de risc que s’han descrit per aquesta patologia són l’augment de tensió muscular del recte femoral i la falta d’extensibilitat d’aquest múscul. La tensió i falta d’elasticitat dels músculs isquiotibials i tríceps sural són també un factor de risc per al desenvolupament de la patologia.
L’altre factor de risc important és l’alta càrrega de les sessions d’activitat física d’aquests nens sense estar controlada. Per tant, una incorrecta gestió de la càrrega augmentarà el risc de patir la lesió. Diversos estudis mostren que una estabilitat reduïda del core, una manca de control motor de l’extremitat inferior i un índex de massa corporal (IMC) elevat afegeixen més risc al desenvolupament d’una lesió per sobreesforç o estrès.
Tractament
En la gran majoria de pacients, el tractament principal per a aquesta patologia és conservador i el 90% dels casos hi responen de manera positiva. Aquest tractament passa per gestionar de manera correcta la càrrega, que en molts casos s’haurà de veure reduïda. L’exercici terapèutic pautat per un fisioterapeuta serà també un dels aspectes més importants del tractament.
Evidentment, és important posar-se en mans d’un professional per tal que avaluï la font de qualsevol dolor i pugui guiar el procés de recuperació pertinent.
Pau Martínez, Fisioterapeuta de la Clínica Universitària de Manresa
