És possible que tothom, en algun moment de la seva vida, s’hagi sentit tractat amb desconsideració per part d’algun o més companys. Però quan algú hi està sent exposat repetidament i al llarg del temps, es parla d’assetjament escolar o «bullying». Aquestes accions poden arribar a tenir conseqüències greus, tant per a qui les fa com per a qui les rep, però també per als qui en tenen coneixement i no fan res per evitar-ho.
De quines accions parlem?
De qualsevol maltractament físic, verbal o d’exclusió social. Pegar, amenaçar, intimidar, amagar, trencar o robar pertinences d’altri són alguns exemples. També és assetjament insultar, burlar-se, malparlar i escampar rumors... Excloure algú de les activitats grupals, no deixar-la participar, deixar-la de banda o ignorar-la també és una forma d’assetjament que sovint es fa menys visible, és un dels maltractaments més freqüents i que comença en edats més primerenques.
El teu fill és víctima d’assetjament?
- Canvis de caràcter (es mostra més irritable, angoixat, introvertit, esquerp)
- Manca d’interès general (per les tasques escolars, per les sortides escolars i familiars)
- Canvis en les seves rutines (no vol anar a l’escola, no vol que l’acompanyis, no vol anar a transport escolar)
- Somatitzacions (mals de panxa, mals de cap, vòmits...)
- Pèrdua de gana i alteracions del son
- Signes externs (Blaus, rascades, roba malmesa, material trencat o perdut)
Com identificar l’alumne assetjat?
- Sovint es queda sense grup quan s’han de fer activitats conjuntes.
- Al pati està sol o canvia molt sovint de grup.
- Té tendència a voler passar desapercebut, es mostra trist, callat.
- Refusa parlar amb tu.
- Baixa el seu rendiment acadèmic, no presenta les tasques, augmenta la dispersió.
- Es donen explosions d’ira
Cal destacar la importància de fer un canvi de visió en relació a l’assetjament. Encara hi ha la percepció força generalitzada que «són coses de nens». Sovint a les aules es donen cercles relacionals insans, on un alumne o més d’un esdevenen líders negatius i actuen de manera ofensiva amb altres companys. Potser no passa cada dia, o fins i tot a vegades actuen així i depenent del dia s’hi fan amics... Aquesta mena de relacions no estan excloses de l’assetjament, i s’han d’abordar com més aviat millor per protegir i prevenir.
Per últim, cal formar mestres, monitors, famílies i infants en habilitats socials i gestió de conflictes i principalment dotar la comunitat educativa de recursos per fer front a una bona prevenció instaurant dins el marc curricular un treball de base en educació emocional.
Montse Escolà, psicòloga de la Clínica Universitària.
